Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Analitzats 350 caixers automàtics de 16 entitats bancàries, i enquestats 1.753 usuaris: Els caixers automàtics continuen fallant en seguretat i accessibilitat per a discapacitats

Els terminals ofereixen més operacions i serveis, i també més informació a l'usuari. En canvi, l'accessibilitat per a discapacitats és deficient i les comissions per ús d'altres xarxes arriben als 3,01 euros

  La cita amb el caixer automàtic ja forma part de la rutina setmanal dels espanyols. Segons les estadístiques, hi introdueixen la targeta i hi teclegen el codi d'accés una vegada cada cinc dies en alguna de les 58.000 unitats distribuïdes pel país (només el Japó té un nombre més gran de caixers per habitant). Milions d'operacions i, sobretot, milions d'euros es registren a diari en terminals en què la seguretat ha de ser clau. O, almenys, hauria de ser-ho, perquè els resultats d'un estudi efectuat per CONSUMER EROSKI constaten que el marge de millora és considerable, com ho és també en la deficient accessibilitat per a les persones amb algun tipus de discapacitat.

Per avaluar aquest servei s'han visitat 395 caixers automàtics, dels quals 350 pertanyen a 16 entitats diferents (Banco Santander, BBVA, La Caixa, Banco Popular, BBK, Caja Vital, Cajasol, Caixa Galicia, Caja Laboral, CAM, Kutxa, Unicaja, Caja de Ahorros de Navarra, Bankinter, Ibercaja, Caja Madrid). Els altres corresponen a bancs que no formen part de l'informe, però que es van visitar a fi de conèixer les comissions que es carregaven als clients que van operar amb targetes de les entitats de l'estudi.

Si es comparen els resultats obtinguts en aquest informe respecte d'un de semblant publicat per CONSUMER EROSKI l'any 2003, es pot afirmar que els caixers automàtics han experimentat una millora, encara que llastada per les mancances rellevants en accessibilitat i seguretat. En aquest últim apartat, tres de cada deu caixers van suspendre la prova plantejada (proporció superior a la de fa quatre anys, que vorejava el 20%). Per contra, els avanços han sigut notables en l'augment d'operacions i de serveis disponibles en els caixers, en la informació que s'ofereix a l'usuari (els suspensos han passat del 43% al 26%) i en l'estat de conservació i netedat. A més, els usuaris es mostren, en línies generals, satisfets amb el servei que reben. Així ho indiquen els resultats d'una enquesta efectuada a 1.735 clients de les 16 entitats, que incideixen en la carestia dels reintegraments en altres entitats o xarxes de caixers (les comissions arriben als 3,01 euros) i en la seguretat com els principals motius de queixa. Per entitats, els únics caixers que han superat amb amplitud (un "molt bé" de qualificació global, i els únics que van aprovar en accessibilitat) l'examen de CONSUMER EROSKI són els de BBK. CAM, Ibercaja, La Caixa i Unicaja van aconseguir un "bé" per als seus caixers automàtics, mentre que les altres 11 entitats es van quedar en un mediocre "acceptable".

Els usuaris es queixen de les elevades comissions i de la falta de mesures de seguretat

A fi de conèixer el nivell de satisfacció dels usuaris de caixers automàtics, s'ha enquestat 1.735 clients de les 16 entitats de l'estudi. La majoria es mostren satisfets amb el servei que ofereixen els caixers, els quals la meitat cataloga de "moderns". Set de cada deu usuaris defineixen com a bona la rapidesa per a efectuar operacions, igual com la facilitat per a entendre els extractes que dispensen. Per contra, més de la meitat dels clients opinen que no hi ha una bona disponibilitat de canvis als terminals (els pitjor valorats són els de BBVA, Caja Laboral, Kutxa i Caja Vital).

La satisfacció desapareix quan es pregunta als usuaris sobre les comissions que es cobren en els reintegraments. El 68% considera que són excessives (més del 90% dels de Caja Laboral, Kutxa i Bankinter). Entre els motius de queixa també es troba la seguretat, un element clau en els caixers. Un de cada tres usuaris denuncia que els caixers no ofereixen les mesures suficients.

Les incidències en l'ús dels caixers són freqüents: el 84% dels enquestats s'han trobat alguna vegada el terminal fora de servei. Així mateix, el 68% dels enquestats van assenyalar que altres vegades que van intentar operar en un caixer no van poder fer algunes operacions. Així mateix, a gairebé la meitat dels preguntats (al 46%) se'ls ha empassat la targeta alguna volta. Dos de cada tres usuaris van manifestar que havien utilitzat caixers que no donaven comprovant de l'operació realitzada.

Com ja s'ha comentat al llarg de l'informe, els ciutadans utilitzen principalment els caixers per a treure diners (tots els enquestats efectuen aquesta operació amb freqüència). Entre les operacions més habituals segueixen al reintegrament la consulta de saldo i d'últims moviments, a més de la recàrrega del telèfon mòbil (el 87%, el 77% i el 30% dels enquestats, respectivament, van afirmar fer-les habitualment). Per contra, només el 17% dels usuaris acudeix als terminals per efectuar ingressos, el 14% per pagar rebuts, el 12% per fer transferències i únicament un de cada deu hi va per cobrar xecs, talons o pagarés i per recarregar la targeta portamonedes.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto