Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > El mès práctic > Consells

Λ

Protecció del menor: Els drets i les obligacions legals de xiquets i adolescents

Les lleis no només protegeixen els menors de 18 anys, també recullen les responsabilitats a què han de fer front

 El Centre d'Investigacions Innocenti d'UNICEF afirma, en un informe recent, que el benestar infantil als països rics és millorable. Els sis paràmetres utilitzats per a mesurar aquest concepte -benestar material, salut i seguretat, educació, relacions familiars i entre companys, conductes i riscos, i benestar subjectiu- ofereixen una fotografia de la vida de xiquets i xiquetes que situa Espanya en el lloc número cinc de la classificació general de benestar infantil als 21 països de l'Organització de la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Tot i que famílies, institucions i governs assumeixen com a clau l'esforç per a oferir a xiquets i adolescents les millors condicions de vida, encara perviu un cert desconeixement social sobre els seus drets i també les seues responsabilitats legals.

Drets dels menors

Els menors de 18 anys que viuen a Espanya tenen uns drets reconeguts en la Constitució i en la Convenció de Drets del Xiquet de Nacions Unides. Són els següents:

  • Dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. Es produeix una intromissió il·legítima d'aquests drets quan es difon informació, la imatge o el nom d'un menor en els mitjans de comunicació, sempre que això puga implicar un deteriorament de la seua honra o reputació. Aquests drets comprenen també la inviolabilitat del domicili familiar i de la correspondència i el secret de les comunicacions.
  • Dret a la informació. Potser aquest dret és un dels més vulnerats per la publicitat, els continguts televisius i videojocs. Les administracions públiques han de vetllar perquè els mitjans de comunicació promoguen en els seus missatges dirigits a menors els valors d'igualtat, solidaritat i respecte als altres, eviten imatges de violència, explotació en les relacions interpersonals o reflectisquen un tracte degradant o sexista.
  • Dret a la llibertat d'ideologia, consciència i religió, respectant els drets i les llibertats dels altres.
  • Dret a la participació, l'associació i la reunió. Dret a participar plenament en la vida social, cultural, artística i recreativa del seu entorn, i també a una incorporació progressiva a la ciutadania activa. Els menors tenen el dret a formar part d'associacions i organitzacions juvenils dels partits polítics i sindicats, a promoure associacions infantils i juvenils i a inscriure-les.
  • Dret a la llibertat d'expressió. Tenen el dret a publicar i difondre les seues opinions, a l'edició i producció de mitjans de difusió i l'accés a les ajudes de les Administracions públiques.
  • Dret a ser escoltat. El menor podrà exercir aquest dret per si mateix o per mitjà de la persona que designe perquè el represente, quan tinga prou de seny. Quan això no siga possible o no convinga a l'interès del menor, la seua opinió es podrà conèixer per mitjà dels seus representants legals, sempre que no siguen part interessada ni tinguen interessos contraposats als del menor.

Responsabilitat i obligacions del menor d'edat

Els fills tenen l'obligació d'obeir els seus pares mentre estiguen sota la seua potestat, de respectar-los sempre i de contribuir a l'alçament de les càrregues de la família, en la mesura de les seues possibilitats i mentre hi convisquen. De la seua banda, pares o tutors tenen l'obligació de vigilar els fills menors i són responsables civils dels danys causats per ells, dels derivats de delictes i faltes penals i, fins i tot, des de l'any 2005, de les multes de trànsit.

Als menors de 18 anys se'ls apliquen unes normes penals específiques per uns jutjats i uns tribunals diferents als de la resta dels ciutadans. Els jutges de menors són els qui es pronuncien sobre la responsabilitat penal derivada de les faltes comeses per persones entre els 14 i els 18 anys, sobre la responsabilitat civil i també vetllen pel compliment i l'execució de les seues sentències. Si el menor no ha complit els 14 anys, no se li exigirà responsabilitat.

Encara que el Codi Civil diu que no poden prestar consentiment per a contractar, el contracte signat per un menor d'edat no és nul encara que pot arribar a ser anul·lat. La jurisprudència és uniforme en aquest sentit: el contracte existeix, però és anul·lable, algunes vegades. I així com els tribunals han anul·lat un contracte de telefonia mòbil concertat per un menor, no s'han pronunciat en contra d'un servei basat a practicar un tatuatge permanent, ben fet i en perfectes condicions higièniques, però sense el consentiment dels pares

Quines penes es poden imposar?

A un menor se li poden arribar a aplicar mesures d'internament en centres específics per a menors, ja siga en règim tancat, semiobert, obert i terapèutic. Altres mesures són el tractament ambulatori, l'assistència a un centre de dia, la permanència de cap de setmana al seu domicili o en un centre, la llibertat vigilada complint les regles de conducta imposades pel jutge (assistir amb regularitat al centre docent i justificar davant del jutge les absències; sotmetre's als programes de tipus formatiu, cultural, educatiu, etc.; la prohibició d'acudir a determinats llocs, establiments o espectacles; la prohibició d'acostar-se a la víctima; la convivència amb altres persones, família o grup educatiu per a orientar el menor en el seu procés de socialització; prestacions no retribuïdes en benefici de la comunitat (que només poden imposar-se amb consentiment del menor) i l'amonestació.

Quant poden durar?

Les mesures que es poden aplicar als menors no poden excedir dels dos anys. En el cas que els menors en tinguen 14 o 15, les mesures es poden ampliar fins a tres anys, però si tenen 16 o 17 anys es podran ampliar a sis anys. Quan el fet és d'una gravetat extrema, el jutge ha d'imposar una mesura d'internament en règim tancat d'un a sis anys, complementada successivament amb una altra mesura de llibertat vigilada amb assistència educativa fins a un màxim de cinc anys.

Menors estrangers

 Les persones menors de 18 anys que es troben a Espanya tenen el dret a l'educació. També estan en el seu dret de rebre assistència sanitària i de beneficiar-se dels altres serveis públics els menors que es troben en situació de risc o sota la tutela o guarda de l'Administració competent, encara que la seua residència a Espanya no siga legal. Una vegada constituïda la guarda o tutela, l'Administració Pública competent facilitarà als menors estrangers la documentació acreditativa de la seua situació.

Què es pot fer a partir dels 14 anys.

  • Sol·licitar el DNI. És obligatori.
  • Obtenir el permís de conducció de ciclomotors.
  • Atorgar testament obert davant de notari.
  • Ser testimoni en un judici.
  • Denunciar davant la policia.

A partir dels 16 anys es pot treballar amb el permís dels pares o tutors. Amb aquesta edat, sempre que els pares ho concedisquen i el menor ho consenta, pot obtenir l'emancipació mitjançant compareixença davant el jutge.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto