Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

Λ

Magatzems de biodiversitat agrícola

Els bancs i les xarxes de recuperació de llavors tracten de mantenir la varietat de fruites i verdures, que s'ha reduït notablement l'últim segle

 Quan es parla de pèrdua de biodiversitat se sol pensar en animals salvatges en entorns més o menys exòtics. Però també amenaça els camps agrícoles i els aliments que arriben a la taula. Els bancs i les xarxes de recuperació de llavors intenten salvar aquesta riquesa genètica. S'estima que a Europa s'ha perdut fins al 70% de les varietats de fruita i verdura que es conreaven al principi del segle XX, i que el sud-est asiàtic ha perdut el 90% de les varietats d'arròs. Als Estats Units s'ha calculat que de les 7.100 varietats de poma que es conreaven al segle XIX, 6.800 ja han desaparegut. Totes han anat sucumbint a les varietats comercials que s'han imposat.

Els consumidors poden palpar aquesta disminució als mercats. No fa ni vint anys que encara es podia trobar un tipus de préssec d'aigua primerenc, tan tendre que quan es tocava quedaven les marques dels dits a la superfície. O algunes varietats de patata que es podien emmagatzemar bé durant molt de temps en llocs frescos i foscos. La pregunta és: "Representa això un problema?" Sí, segons tots els experts. "Aquesta involució", diu un informe de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura (FAO), "ha incrementat la vulnerabilitat de l'agricultura i ha empobrit l'alimentació humana". També comporta una pèrdua de diversitat genètica, concepte que, tal com assenyala aquesta institució, "inclou les varietats tradicionals i les modernes, i altres espècies silvestres que poden utilitzar-se avui o en el futur per a l'alimentació i l'agricultura". Totes aquestes són el rebost que aporta aliments, medicaments, farratge per als animals, fibra, vestit, habitatge o energia.

Aquesta biodiversitat és la que pot garantir que, en cas de plagues o d'alteracions climàtiques, les possibilitats que una variant o una altra sobrevisquen i resistisquen siguen més grans. La fam que va assotar Europa al començament del segle XIX per una plaga que va assolar les collites de patata durant anys consecutius només va poder superar-se amb varietats de patata resistents a la malaltia procedents d'Amèrica del Sud. La biodiversitat també és el banc de gens en què els investigadors busquen noves característiques per millorar les plantes.

Bancs per a conservar la biodiversitat

  Una de les iniciatives per a conservar aquesta biodiversitat genètica agrícola són els bancs de llavors. Al món se'n comptabilitzen uns 1.400, des dels més senzills fins als que tenen centenars de milers de llavors conservades en fred o congelades. La seua funció és proveir de llavors els reproductors de plantes i els investigadors. Els bancs de llavors més grans són els que hi ha a la Xina, Rússia, el Japó, l'Índia, Corea del Sud, Alemanya, el Canadà i els gestionats pel Grup Consultiu per a la Investigació Agrícola Internacional (CGIAR), una aliança estratègica de diferents països i centres agrícoles.

  Però les llavors no poden emmagatzemar-se indefinidament. Algunes llavors de gira-sol o de cereals poden conservar-se congelades durant dècades o centenars d'anys, però una llavor de pèsol només pot conservar-se i germinar-se amb èxit al cap d'un màxim de 30 anys. Per això, una activitat essencial dels bancs és anar distribuint cada any una certa quantitat de llavors perquè siguen plantades i, al seu torn, recol·lectar noves llavors procedents del camp. A més, diuen els experts, el manteniment de llavors és un procés dinàmic. Quan l'agricultor selecciona cada any les millors llavors i les conrea any rere any, juntament amb altres plantes i amb una pressió ambiental determinada, la varietat va evolucionant i adaptant-se al medi. Per això, afirmen, la biodiversitat ha d'estar al camp.

  A Espanya, una iniciativa que segueix aquesta senda és la xarxa de llavors "Intercanviant i ressembrant", que es dedica a localitzar i recuperar llavors de varietats locals de tot Espanya. Una vegada localitzades les llavors, es planten i se n'obtenen de noves per conservar-les i distribuir-les entre agricultors de tot Espanya, de forma que aquestes varietats es recuperen i es mantinguen vives.

El consumidor i el mercat local

 El paper del consumidor és molt important en la recuperació de la biodiversitat agrícola. Moltes de les varietats s'han perdut pel seu poc interès comercial, ja que no són ni tan productives ni tan resistents com les comercials, i no es poden transportar a grans distàncies. No obstant això, tenen interès per a l'autoconsum o per a un mercat local. Que el consumidor compre, encara que siga esporàdicament, aquestes varietats és una gran ajuda per a incentivar-ne el cultiu i el manteniment per part dels agricultors.

A Espanya, la xarxa de llavors "Intercanviant i ressembrant" ha permès recuperar algunes varietats que el consumidor, si busca una mica, ja pot trobar en alguns llocs. Alguns exemples són, a Catalunya i Aragó, la poma "ciri", que es recol·lecta a l'octubre i es pot emmagatzemar en llocs foscos i frescos durant tot l'hivern sense necessitat de nevera -només se li va arrugant la pell- o, a Andalusia, la pastanaga morada, caracteritzada per la punta de color morat, la carn blanca i el sabor suau semblant a la remolatxa.

Una arca de Noè de llavors

 

El projecte més espectacular per a mantenir la biodiversitat agrícola s'està excavant en una muntanya de l'Àrtic, a pocs quilòmetres del pol Nord. Es coneix com Cambra Internacional de Llavors Svalbard, nom de l'illa en què s'ubica. Impulsat pel govern de Noruega i amb finançament de diferents organitzacions, pretén convertir-se en el banc de llavors més segur del planeta, capaç de resistir desastres naturals, guerres o accidents de qualsevol tipus. La cambra s'aïllarà fins i tot per suportar el canvi climàtic. La premsa l'ha batejat com "la cambra del dia del judici final".

S'espera que la construcció de la cambra acabe enguany i que les llavors comencen a emmagatzemar-se al març del 2008. Aquest túnel de 120 metres excavat en la roca glaçada, albergarà llavors d'un milió i mig de varietats. Igual com altres bancs, una part de les llavors seran plantades cada any i seran reposades amb altres de fresques procedents dels conreus de tot el món. En el futur, les pèrdues de bancs de llavors com les que es van donar a Indonèsia, a causa del tifó Durian, o a Iraq i Afganistan, a causa de la guerra, podran ser reposades gràcies a aquesta arca de Noè de llavors, l'últim reservori per a la diversitat agrícola.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto