Trasplantament d'òrgans: Solidaritat que regala vida

 Els avanços en el món dels trasplantaments han sigut enormes les dues últimes dècades, no tant en l'aspecte quirúrgic com en la prevenció, el tractament del rebuig i la preservació dels òrgans i la disminució dels efectes secundaris. Aquests avanços han permès que superar els cinc anys de vida després d'un trasplantament siga un fet habitual. A això se suma que en un termini breu els trasplantaments multiorgànics de cara, de pell o d'òrgans artificials, actualment en fase experimental, deixaran de ser notícia i formaran part de la rutina diària mèdica. Una altra de les transformacions s'està donant en l'edat mitjana dels donants, que ha passat de 35 anys el 1991 a 51 anys el 2006. Aquest augment en l'edat del donant es deu fonamentalment a la disminució dels donants morts com a conseqüència de traumatismes cranioencefàlics ocasionats per accidents de trànsit, que solen ser persones joves, i a l'augment dels donants morts per un accident cerebrovascular.

Una vida llarga...

  Des que el 1965 es va fer al nostre país el primer trasplantament de ronyó, els resultats han anat millorant dia a dia a mesura que s'han anat incorporant els avanços quirúrgics i d'immunosupressió. Segons les últimes dades de l'Organització Nacional de Trasplantaments, a Espanya la supervivència màxima en trasplantaments correspon a un pacient trasplantat de ronyó, que porta 37 anys de vida amb el mateix òrgan funcionant normalment. Per al cas del cor, la màxima supervivència registrada fins ara és de 22 anys, 21 per al fetge, 18 per al pàncrees i 14 per al pulmó. En el cas de l'intestí, que és el procediment més recent, la màxima supervivència arriba als 7 anys.

Relacions d'aquest contingut