Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Botes de futbol amb tacs: Resistència i preu, les claus

Són molt diferents en preu i prestacions, però la bota més barata compleix. un altre criteri essencial de qualitat: la gestió de la suor

 El futbol no és només l'esport que més es veu a la televisió i del que més es parla, també és un dels que més es practica. I per a jugar sobre terra o herba resulta imprescindible calçar-se unes botes amb tacs que siguen sòlides, resistents, còmodes i que pesen poc. Empenya (cara exterior de la sabata, unida a la sola), folre (revestiment intern de la sabata), plantilla i sola (part inferior del calçat, sotmesa a desgast i unida a l'empenya) són les quatre parts fonamentals de qualsevol bota. Aquesta comparativa ha avaluat mitjançant proves de laboratori la resistència a l'ús i el deteriorament, la solidesa del color i la gestió de la suor d'empenya, folre, plantilla i sola en vuit models de bota de futbol, els preus de les quals, molt diferents, anaven des dels 35,28 euros de Joma Gol II fins als gairebé 95 euros de Diadora Brasil Pro Md Pu.

La millor relació qualitat-preu va correspondre a Joma Gol II, les més barates de les estudiades (35,28 euros), perquè són resistents i ofereixen una alta tracció en herba (evita les relliscades), si bé són les menys resistents a l'acció de la llum enfront del color i la seua gestió de la suor és molt millorable. Una altra bona opció és Diadora Brasil Pro, les més cares (94,95 euros) però també les millors en el conjunt de proves, a més de les úniques que aproven el test específic d'expulsió de la suor generada pel peu.

Qüestió de resistència

  L'empenya (la cara superior de la sabata) és la part de la bota que entra més en contacte amb la pilota. La seua durabilitat es va comprovar amb dues proves de flexions. En la primera es van fer 200.000 flexions amb la sabata seca, mentre que en la segona es van provar 50.000 vegades amb les botes humides (abans del test es van submergir en aigua destil·lada i se'ls va aplicar buit perquè absorbissen més líquid). Les millors van ser Diadora, Nike, Lotto i Joma, que no van sofrir cap dany després del quart de milió de flexions. En Kappa van aparèixer fissures superficials després de la prova en sec i en Puma també es van apreciar petites esquerdes en sec i humit. Les pitjors en aquesta prova van ser Umbro (les bandes d'adorn es van aclivellar) i Adidas, en què es va desprendre el recobriment de les bandes roges i blanques a partir de només 10.000 cicles.

Per comprovar el desgast del material de la superfície de la bota, es van sotmetre a 150 cicles (100 en sec i 50 en humit) en els quals se simulava el cop a una pilota. Puma, Kappa, Nike i Lotto, les millors, no van sofrir cap dany, mentre que les de comportament menys satisfactori van ser les de Joma (es va desprendre el recobriment de les bandes ornamentals) i Umbro, que en la prova en humit va perdre part de l'acabat del material i en la prova en sec va sofrir ratllades.

El desgast que produeix el mitjó

La resistència del folre que recobreix l'interior de la sabata, especialment en la zona del taló, es va mesurar mitjançant un desgast abrasiu amb un teixit sec: 51.200 cicles en sec i 25.600 en humit. Així, se simula el desgast continu que representa la fricció del mitjó. Kappa, Diadora, Umbro i Adidas en van sortir indemnes, mentre que en Lotto es va perdre el recobriment del calçat i es va tacar visiblement el teixit utilitzat com a abrasiu. Això sí, cap folre es va arribar a trencar, per tant tots van superar la prova.

Si la sola del calçat no és robusta i duradora, la sabata envellirà prematurament. Es va comprovar la seua resistència mesurant la pèrdua de material de la sola quan es desplaça per una superfície abrasiva; a més, es va mesurar la seua resistència a l'esquinçada calculant quina força es necessita per a tallar la sola.

Les soles de les vuit botes van superar la prova, i hi van destacar els resultats de les de Puma, Nike i Adidas.

La flexibilitat de la sola, criteri essencial de comoditat, es va contrastar col·locant-les en una màquina que les doblega 30.000 vegades en un angle de 90º. Les vuit van aprovar amb nota, ja que en cap es van apreciar danys. I quina força és necessària per a desenganxar la sola de la resta de la bota? Es considera incorrecte que es desenganxe amb menys de 6 N/mm. Només dues botes van complir: Kappa, la sola de la qual va necessitar una força de 6,6 N/mm per a desenganxar-se, i sobretot Joma, que va requerir 8,9 N/mm. Les d'Umbro i Diadora (3,8 N/mm) i Adidas (5,4 N/mm) van suspendre en aquesta prova de desenganxament de la sola, mentre que les de Nike (5,8 N/mm) i Puma (5,5 N/mm) tampoc van aprovar però es van quedar en un "regular".

En els models estudiats de Joma i Lotto, la sola va cosida a la bota, per això els seus resultats no són directament equiparables. La de Joma va ser la més resistent de les comparades, mentre que la de Lotto va obtenir un mal resultat: 3 N/mm, potser per l'escàs nombre de puntades que unien la sola i la base.

Eliminar la suor

Una bota elimina de dues maneres la suor que produeix el peu de l'usuari: mitjançant l'evaporació a través de la part superior del calçat o amb l'absorció per part dels materials, particularment la plantilla. La capacitat d'expulsió de la suor de l'empenya es va analitzar mesurant-ne la permeabilitat al vapor d'aigua: es va utilitzar un tall del material de la part superior de la sabatilla (prèviament s'havia envellit amb 20.000 flexions) que havia d'evacuar un mínim d'1 mg/cm2 de vapor d'aigua a l'hora. Quatre de les vuit botes analitzades no van superar la prova. La de Nike va ser la pitjor, perquè va obtenir un valor deu vegades inferior al mínim exigit i es va quedar en una capacitat d'expulsió de la suor de només 0,1mg/cm2 per hora. En la de Puma també es va registrar un resultat deficient (0,2 mg/cm2), mentre que la de Joma (0,7 mg/cm2) es va acostar més al que es requereix i Kappa (0,9 mg/cm2) gairebé ho va aconseguir. La que millor va expulsar l'aigua va ser la d'Adidas, amb 2,5 mg/cm2, única que va obtenir un "satisfactori" en aquesta prova. Les altres tres que van aprovar es van quedar en el "correcte".

L'altre assaig que estudia la gestió de la suor en aquestes botes comprova la quantitat d'aigua que la plantilla absorbeix i la que és eliminada després d'un cert període de temps. Es va mesurar al laboratori flexionant les plantilles repetidament sobre una gasa (per simular els passos) que es mantenia humida gràcies a un corrent d'aigua. Després, es deixen 17 hores a 23ºC, amb un 50% d'humitat relativa perquè eliminen l'aigua. Els resultats van indicar que les vuit botes eliminen bé l'aigua absorbida, però també que només Diadora l'absorbia no ja de forma satisfactòria, sinó simplement correcta. La resta va suspendre en la prova, ja que la seua capacitat d'absorció va ser nítidament inferior al mínim fixat pels tècnics.

Evitar relliscades

Si la transició del trot a l'esprint és molt ràpida, qui practica futbol corre un risc evident de relliscar. S'ha comprovat com es comporten les vuit botes en aquesta tessitura. L'assaig, efectuat sobre un tipus d'herba natural molt utilitzat en camps de futbol (Bermuda 419), va concloure que les botes amb una tracció més gran en herba (les que menys propicien les relliscades) són les de Joma i Puma, seguides de Nike i Adidas. De la seua banda, les botes estudiades de Kappa, Diadora, Umbro i Lotto van demostrar una arrapada escassa, per la qual cosa la possibilitat de relliscar en començar a córrer és més alta. I el pes? Com més lleuger siga aquest calçat menor serà l'esforç de transportar-lo i de practicar-hi esport. Les botes més lleugeres van ser les de Puma, amb 480 grams, i les més pesades, les d'Umbro (646 grams).

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto