Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > El mès práctic > Consells

Λ

Tortuositats legals dels proveïdors d'Internet

L'usuari no pot exigir el servei de banda ampla (ADSL), però sí que pot ser indemnitzat per un servei deficient

 La Llei de la Societat de Serveis de la Informació i de Comerç Electrònic, més coneguda com la Llei d'Internet, es troba en tràmits de modificació. Els seus objectius: cobrir buits normatius, eliminar obstacles i potenciar els drets dels ciutadans. Així, els proveïdors d'accés a Internet hauran d'informar els usuaris sobre els mitjans tècnics de protecció enfront de virus i programes espia, la restricció dels correus electrònics no sol·licitats i d'accés a continguts i els serveis no desitjats o nocius per a la joventut i la infància.

El projecte de llei fomenta el comerç electrònic i imposa a les companyies que presten serveis públics o de gran incidència econòmica (elèctriques, d'aigua, de gas, de telecomunicacions, financeres, asseguradores, etc.) que faciliten la contractació o alta, la baixa i les reclamacions per mitjans electrònics. També s'impulsa l'ús de la factura electrònica i les connexions de banda ampla. Precisament, el dret a exigir un servei de banda ampla, les condicions per a donar-se de baixa i la forma de protestar per una factura són els capítols que concentren un nombre més gran de reclamacions per part dels usuaris i que requereixen una atenció jurídica superior.

Té dret l'usuari a exigir el servei de banda ampla o ADSL?

No, les polítiques d'impuls de la banda ampla no han donat tot el fruit desitjat. Encara hi ha quatre milions d'espanyols que no tenen possibilitat tècnica d'accés a la banda ampla i molts més que no poden escollir la tecnologia desitjada perquè no es facilita la cobertura per part de les operadores de cable. Encara que l'últim Baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques, del març del 2007, xifra en un 30% l'augment d'usuaris d'Internet, aquest és degut als usuaris de banda estreta.

A més, el "Servei Universal", que és el conjunt de prestacions de telecomunicacions que ha de garantir-se a tots els ciutadans amb independència de la localització geogràfica i a un preu assequible, no inclou l'accés a Internet mitjançant ADSL. Per això, l'usuari no pot exigir-lo a cap operador.

Per contractar l'accés a Internet, l'operadora ha exigit a l'usuari un període de permanència. Falta poc perquè s'acabe el termini i el client vol donar-se de baixa. Quina és la fórmula i amb quin dret compta?

  En tots els contractes ha de constar el telèfon d'atenció al públic, l'adreça electrònica i la pàgina web de l'operador, a més de l'adreça postal de l'oficina comercial de l'operador i del departament d'atenció al client. La llei atorga dret a la baixa sol·licitant-la amb quinze dies d'antelació en la forma designada en el contracte. Si el mitjà posat a disposició de l'usuari és telefònic, cal sol·licitar el número de referència de la gestió i l'enviament d'un document que permeta acreditar la sol·licitud de la baixa.

El fet de tenir contractat un període de permanència encara no vençut no ha d'impedir cursar la baixa. Donar per finalitzat el contracte és un dret que tenen tots els abonats en tot moment. L'operador no pot penalitzar un client per incomplir el termini, però sí reclamar-li, entenem que de manera proporcionada, la devolució de les ?condicions avantatjoses" que hagués rebut en atenció al compromís d'un període mínim. La llei diu que aquests terminis no podran tenir una duració excessiva, encara que no indica què s'entén per excessiu.

I si el contracte de l'usuari no està escrit?

El pot sol·licitar en el servei d'atenció al client de manera gratuïta per a l'abonat. Hi té dret. En el moment de sol·licitar-lo, el client pot demanar a l'operador que assigne un número de referència a la seua petició per tenir-ne constància. També pot consultar el contingut mínim dels contractes en la web de l'operador, tot i que nosaltres recomanem la primera opció.

Si l'usuari no està conforme amb la factura d'Internet, què pot fer?

El client pot presentar una reclamació al servei d'atenció al client del seu operador. Convé que sol·licite sempre el número de referència de la reclamació i el justificant de recepció. Si no obté resposta satisfactòria en un mes, pot recórrer a l'arbitratge de consum o enviar una reclamació a la Secretària d'Estat de Telecomunicacions (SETSI). Si és empresa, ha de fer-ho directament a aquesta última. Des de l'entrada en vigor del Reial Decret 424/2005, la SETSI també resol reclamacions d'usuaris d'Internet. L'interessat pot rebre assessorament en els serveis d'informació al consumidor del seu municipi o província. Convé recordar que si no paga la partida relativa a Internet, però sí la resta de la factura, l'operador no té dret a suspendre el servei telefònic.

La connexió a Internet sofreix interrupcions contínues. Quina compensació té el client?

Al 2006 es va modificar el Reial Decret 424/2005 en l'apartat referent als drets dels usuaris d'Internet per la interrupció temporal del servei d'accés. El client pot reclamar a l'operador, té dret a ser compensat amb la devolució de la quota d'abonament i altres quotes fixes, prorratejades pel temps que haja durat la interrupció. L'operador està obligat a indemnitzar automàticament l'abonat, en el període de facturació immediatament següent al de l'aparició del problema, si la compensació és superior a un euro. Però convé que l'usuari s'assegure de l'origen del problema i comprove la configuració de la connexió o dels aparells que permeten l'accés.

Per determinar la quantia de la indemnització, sempre que tinga contractat conjuntament amb l'operador altres serveis de telefonia fixa i Internet i no es desglosse en l'oferta o contractació la part del preu que correspon a cada servei, es considera que el preu de cada servei és el proporcional al de la seua contractació per separat. Si l'operador no comercialitzés els serveis per separat, es considerarà que el preu de cada un és el 50% del preu total.

L'operador pot canviar les condicions del contracte d'accés a Internet quan ja està subscrit?

L'operador té el dret de proposar-ho i l'abonat d'acceptar-ho o no. Les modificacions de les condicions contractuals han de ser notificades amb un mes d'antelació, i cal informar l'abonat del seu dret a donar-se de baixa de forma anticipada i sense cap penalització si no hi està d'acord.

És delicte la descàrrega de música?

Ho serà en funció de l'existència d'ànim de lucre, en sentit comercial. Recentment, una sentència d'un jutjat de Santander no va apreciar delicte en la descàrrega de música i per compartir-la per Internet sense ànim de lucre perquè, diu, "entendre el contrari implicaria la criminalització de comportaments socialment admesos i a més molt estesos en els quals el fi no és en cap cas l'enriquiment il·lícit, sinó el ja ressenyat d'obtenir còpies per a un ús privat. Tot això porta a la conclusió que en aquest cas no s'ha produït una infracció mereixedora de sanció "penal"."


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto