El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest

 La societat ha identificat tradicionalment les emocions amb la "part més dèbil" de les persones. Així, la capacitat intel·lectual d'una persona es basava gairebé exclusivament en la seua capacitat per a la lògica i el pensament. Quan les empreses feien els processos de selecció del personal, hi predominaven els tests orientats a mesurar aptituds intel·lectuals com el raonament abstracte, verbal o el numèric, però no l'emocional. En l'actualitat, en canvi, s'ha constatat la influència determinant de les habilitats emocionals per a prendre la millor opció de les decisions principals, no només de les personals, sinó també de les professionals.

Aquesta capacitat emocional productiva positiva té a veure amb aspectes com:

• Aptituds emocionals personals
  • Autoconcepte. Acceptar-se i respectar-se tal com és cada un.
  • Assertivitat. Habilitat per a expressar-se i defensar els propis drets, des de l'òptica dels altres i procurant no fer mal.
• Actituds emocionals interpersonals
  • Empatia. Habilitat per a reconèixer les emocions dels altres.
  • Responsabilitat social. Capacitat per a mostrar-se com un membre constructiu de la societat.
• Adaptabilitat
  • Flexibilitat. Capacitat per a ajustar-se a les condicions canviants del medi.
  • Solució de problemes. Saber veure, jutjar i actuar davant les diverses situacions.
• Maneig de l'estrès
  • Tolerància. Capacitat de sofrir i acceptar situacions imprevistes sense venir-se avall.
  • Control d'impulsos. Habilitat de resistir o retardar un impuls
• Estat d'ànim i motivació
  • Optimisme. Aprendre a veure sempre el costat bo de les coses.
  • Felicitat. Habilitat per a gaudir i sentir-se, en general, satisfet amb el que es té i s'ha aconseguit.

 El maneig adequat de les emocions és un element tan valorat com útil en la vida personal i professional. De fet, quan el control no és possible, poden sorgir amb molta facilitat els efectes perniciosos de les emocions negatives, sentiments irracionals que llasten l'individu i que es transformen en creences, moltes de les quals derivades d'etapes infantils del desenvolupament i que, generalment, actuen de manera inconscient, sense que la persona s'adone del seu paper.

  També coneguts com "pensaments automàtics", representen les converses internes que manté cada un, l'autodiàleg que es desenvolupa a nivell mental, expressat com a pensaments o imatges vinculats a estats emocionals intensos -com l'ansietat, la depressió, la ira o l'eufòria-. Sovint formen versions subjectives de les coses que ens ocorren i desdibuixen la realitat, per crear les anomenades distorsions cognitives.

Reconeixement de pensaments distorsionats

La relació següent pot ajudar-nos a identificar quins són els pensaments distorsionats que formen part de nosaltres de manera inconscient i que ens fan mal:

• Filtració. Se selecciona un sol aspecte de la situació experimentada. Es filtra el que és negatiu, s'oblida allò positiu.
• Polarització del pensament. Els esdeveniments es valoren com a bons o dolents, i els aspectes intermedis s'obliden. Paraules clau per a detectar aquesta distorsió són: "fracassat", "inútil", "covard"...
• Sobregeneralització. Es tendeix a pensar que un fet que pot ser puntual succeirà sempre. Les paraules clau que s'utilitzen són: "sempre, mai, tots, ningú..."
• Interpretació del pensament. És un mecanisme de projecció que consisteix a atribuir als altres els sentiments i les motivacions propis. Paraules clau: "ja sé per què és això, això es deu a..."
• Visió catastròfica. Avançar esdeveniments de forma catastrofista per als interessos propis. Si una persona sent que ha passat alguna cosa dolenta, pensarà: "i si em passa a mi"...
• Personalització. Relacionar sense base suficient els fets de l'entorn amb un mateix. Quan en grup es fa alguna observació, pensarà: "ho diu per mi".
• Fal·làcia de justícia. Valorar com a injust tot el que no coincideix amb els nostres desitjos. Paraules clau: "no s'hi val, és injust que..."
• Fal·làcia de canvi. Creure que el benestar d'un mateix depèn de manera exclusiva dels actes dels altres. Per exemple: "el meu matrimoni només canviarà si canvia la meua dona"
• Culpabilitat. Atribuir per complet la responsabilitat dels esdeveniments a un mateix, o a altres sense tenir en compte altres circumstàncies que concorren en els fets. Paraules clau: "és per culpa meua... la culpa d'això és de..."

El patiment psíquic és tan intens quan s'instal·len aquestes emocions i pensaments irracionals que, de vegades, és necessària l'ajuda d'un professional per a fer un treball de DETECCIÓ, DETENCIÓ I MODIFICACIÓ del pensament emocional que fa sofrir.

Relacions d'aquest contingut