Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Psicologia

Λ

El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest

Les empreses valoren les aptituds i les actituds emocionals com un element clau en la selecció del personal

 La societat ha identificat tradicionalment les emocions amb la "part més dèbil" de les persones. Així, la capacitat intel·lectual d'una persona es basava gairebé exclusivament en la seua capacitat per a la lògica i el pensament. Quan les empreses feien els processos de selecció del personal, hi predominaven els tests orientats a mesurar aptituds intel·lectuals com el raonament abstracte, verbal o el numèric, però no l'emocional. En l'actualitat, en canvi, s'ha constatat la influència determinant de les habilitats emocionals per a prendre la millor opció de les decisions principals, no només de les personals, sinó també de les professionals.

Aquesta capacitat emocional productiva positiva té a veure amb aspectes com:

  • Aptituds emocionals personals
    • Autoconcepte. Acceptar-se i respectar-se tal com és cada un.
    • Assertivitat. Habilitat per a expressar-se i defensar els propis drets, des de l'òptica dels altres i procurant no fer mal.
  • Actituds emocionals interpersonals
    • Empatia. Habilitat per a reconèixer les emocions dels altres.
    • Responsabilitat social. Capacitat per a mostrar-se com un membre constructiu de la societat.
  • Adaptabilitat
    • Flexibilitat. Capacitat per a ajustar-se a les condicions canviants del medi.
    • Solució de problemes. Saber veure, jutjar i actuar davant les diverses situacions.
  • Maneig de l'estrès
    • Tolerància. Capacitat de sofrir i acceptar situacions imprevistes sense venir-se avall.
    • Control d'impulsos. Habilitat de resistir o retardar un impuls
  • Estat d'ànim i motivació
    • Optimisme. Aprendre a veure sempre el costat bo de les coses.
    • Felicitat. Habilitat per a gaudir i sentir-se, en general, satisfet amb el que es té i s'ha aconseguit.

 El maneig adequat de les emocions és un element tan valorat com útil en la vida personal i professional. De fet, quan el control no és possible, poden sorgir amb molta facilitat els efectes perniciosos de les emocions negatives, sentiments irracionals que llasten l'individu i que es transformen en creences, moltes de les quals derivades d'etapes infantils del desenvolupament i que, generalment, actuen de manera inconscient, sense que la persona s'adone del seu paper.

  També coneguts com "pensaments automàtics", representen les converses internes que manté cada un, l'autodiàleg que es desenvolupa a nivell mental, expressat com a pensaments o imatges vinculats a estats emocionals intensos -com l'ansietat, la depressió, la ira o l'eufòria-. Sovint formen versions subjectives de les coses que ens ocorren i desdibuixen la realitat, per crear les anomenades distorsions cognitives.

Reconeixement de pensaments distorsionats

La relació següent pot ajudar-nos a identificar quins són els pensaments distorsionats que formen part de nosaltres de manera inconscient i que ens fan mal:

  • Filtració. Se selecciona un sol aspecte de la situació experimentada. Es filtra el que és negatiu, s'oblida allò positiu.
  • Polarització del pensament. Els esdeveniments es valoren com a bons o dolents, i els aspectes intermedis s'obliden. Paraules clau per a detectar aquesta distorsió són: "fracassat", "inútil", "covard"...
  • Sobregeneralització. Es tendeix a pensar que un fet que pot ser puntual succeirà sempre. Les paraules clau que s'utilitzen són: "sempre, mai, tots, ningú..."
  • Interpretació del pensament. És un mecanisme de projecció que consisteix a atribuir als altres els sentiments i les motivacions propis. Paraules clau: "ja sé per què és això, això es deu a..."
  • Visió catastròfica. Avançar esdeveniments de forma catastrofista per als interessos propis. Si una persona sent que ha passat alguna cosa dolenta, pensarà: "i si em passa a mi"...
  • Personalització. Relacionar sense base suficient els fets de l'entorn amb un mateix. Quan en grup es fa alguna observació, pensarà: "ho diu per mi".
  • Fal·làcia de justícia. Valorar com a injust tot el que no coincideix amb els nostres desitjos. Paraules clau: "no s'hi val, és injust que..."
  • Fal·làcia de canvi. Creure que el benestar d'un mateix depèn de manera exclusiva dels actes dels altres. Per exemple: "el meu matrimoni només canviarà si canvia la meua dona"
  • Culpabilitat. Atribuir per complet la responsabilitat dels esdeveniments a un mateix, o a altres sense tenir en compte altres circumstàncies que concorren en els fets. Paraules clau: "és per culpa meua... la culpa d'això és de..."

El patiment psíquic és tan intens quan s'instal·len aquestes emocions i pensaments irracionals que, de vegades, és necessària l'ajuda d'un professional per a fer un treball de DETECCIÓ, DETENCIÓ I MODIFICACIÓ del pensament emocional que fa sofrir.

Alternatives per a afrontar les emocions negatives
Emoció negativa Alternativa
Filtració Desdramatitzar i buscar solucions. Preguntar-se: Ha passat altres vegades? Va ser tan dolent?
Polarització Graduar la situació. Preguntar-se: Entre aquests dos extrems hi ha graus intermedis?
Sobregeneralització Concretar i buscar proves. Preguntar-se:Quantes vegades ha passat realment? Quines proves tinc per a treure aquesta conclusió?
Interpretació del pensament Buscar proves. Deixar de suposar Preguntar-se: Quines proves tinc per a suposar això?
Visió catastròfica Deixar d'anticipar. Centrar-se en el present i valorar les possibilitats.
Personalització Buscar proves i efectes. Preguntar-se: Tenir menys que una altra persona em converteix en menys persona?
Fal·àcia de justícia Escoltar els desitjos dels altres. Preguntar-se si aquesta persona té dret a una altra opinió diferent de la meua.
Fal·àcia de canvi Preguntar-se: Quines proves tinc per a creure que el canvi només depèn d'aquesta persona?
Culpabilitat Buscar altres motius o raons per a un cas concret. Preguntar-se: pot haver-hi altres motius diferents dels que hi atribuïsc?

Característiques del pensament automàtic o irracional

  • Són diàlegs interns referits a temes molt concrets: Per exemple, algú que tem ser rebutjat pensarà: "la gent em mira i em veu incapaç".
  • Tenen forma de missatges curts formulats amb paraules claus. Qui tem, per exemple, per la seua salut en un moment determinat, pensa: "patiré un col·lapse". Mentre que la persona que recorda algun fracàs, es diu: "tot em surt malament".
  • Són involuntaris. Són reaccions espontànies davant determinades situacions, entren de manera automàtica a la ment i no són fruit de cap reflexió o anàlisi.
  • Apareixen sovint com a obligacions que ens imposem a nosaltres mateixos o als altres. "hauria de, caldria que..."
  • Dramatitzen i exageren les coses. Davant alguna cosa objectivament sense importància, s'arriba a pensar: "i si passa alguna cosa..."
  • Són difícils de controlar. Com que aquests pensaments no són racionals, no solen ser fidels a la realitat, encara que la persona que els sent se'ls creu amb facilitat.
  • S'aprenen en la infància, moment en què encara no s'ha desenvolupat la capacitat d'anàlisi. En aquests moments s'assimilen amb més facilitat i s'emmagatzemen en la memòria humana esperant a ser disparats per situacions amb càrrega emocional.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto