Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Olga Gil Medrano, Presidenta de la Real Societat Matemàtica Espanyola: "Sense matemàtiques, tots seríem més manipulables"

 Quan Olga Gil Medrano (Burgos, 1956), primera presidenta de la Reial Societat Matemàtica Espanyola, parla de la ciència dels números, dels problemes i de les solucions, suma coneixement i optimisme, els multiplica per una il·lusió desbordant, resta dramatisme i divideix el seu discurs entre el realisme i l'esperança, que eleva a l'enèsima potència. Segons els càlculs d'aquesta professora de Geometria de la Universitat de València, les matemàtiques representen prop del 20% del saber humà, però la seua rellevància en l'esfera social va molt més enllà. "Aquesta campanya que afirma que les matemàtiques són molt difícils podria fer que s'eliminessen del sistema educatiu. I sense matemàtiques, tots seríem més manipulables", adverteix.

Si vostè tecleja en el buscador Google la frase "problemes amb les matemàtiques'obté 11.000 referències en castellà. En canvi, si el que tecleja és la frase "problemes amb el llenguatge", les referències baixen a 720. A què es pot atribuir aquesta més que notable diferència?

És un fet molt curiós, sí. Potser es deu al fet que el problema amb les matemàtiques es detecta, però el problema amb el llenguatge no. Un exemple: el problema que trobe amb els estudiants de primer de la carrera de Matemàtiques és que no m'entenen, però no és que no comprenguen les matemàtiques, és que no m'entenen. El problema potser és que les matemàtiques uneixen els dos àmbits: tu necessites entendre el llenguatge i, a més, és necessària una habilitat de càlcul i de visió espacial. Quan conjugues les tres coses, és més fàcil que una persona que d'entrada no entén l'enunciat ja es trobe amb una dificultat insuperable. En alumnes de primer de carrera, quan diem "farem un problema", els xavals responen: "Sí, però que no siga d'enunciat". De totes maneres, em preocupa tota aquesta campanya que "les matemàtiques són molt difícils", perquè podria portar que s'eliminessen i llavors ja tindries uns éssers absolutament manipulables, ja no necessitaries més campanyes publicitàries. Tindries persones que no sabrien distingir si això és més gran o més menut, si és veritat o una barbaritat?

Quan veu com utilitzen els números els periodistes, què sent: por, indignació, incredulitat?

No, tant no. Bé, per començar els periodistes utilitzen els números com altres no científics i com alguns científics. No ens enganyem. És molt fàcil malinterpretar les estadístiques, i manipular-les ho és molt més. Una frase pot ser incorrecta igual que ho pot ser una estadística. Ara bé, davant d'una frase incorrecta una persona no se'n refia, però si es publica una estadística amb uns números ningú no creurà que aquests números són falsos o que, tot i ser reals, el número estava manipulat perquè semblés una altra cosa. De fet, se sol pensar: "això és més cert perquè li he posat números". No. Els números poden estar equivocats. És necessari, per això, que el ciutadà sàpiga, per exemple, que amb quatre dades no es poden fer percentatges, ha de tenir coneixement de la cultura matemàtica. Per fer percentatges has de passar de 100, amb menys de 100 fer percentatges no té sentit.

Parlant de mitjans, en quina mesura les noves tecnologies poden ajudar les matemàtiques?

Internet és un mitjà que pot ajudar no molt, sinó moltíssim. Jo crec que valdre's d'Internet és una manera de defensar la cultura científica perquè permet la interactivitat. Una de les coses importants en ciències és que un, per a interessar-se per un tema determinat, ha d'experimentar. Això és el que permeten pàgines com www.divulgamat.es, un portal de divulgació creat des de la Reial Societat Matemàtica Espanyola. Amb les matemàtiques ocorre el mateix que amb l'esport. Tu pots llegir-te les bases de l'esport durant hores, però fins que no t'hi poses no sabràs jugar millor, ni t'interessarà probablement.

Si un catedràtic, per exemple, de Filologia Anglesa no sap fer una arrel quadrada, és un inculte?

Hi ha molt poques persones que en l'actualitat s'atrevisquen a fer una arrel quadrada, per tant no m'atreviria a anomenar-lo inculte, perquè probablement cauríem molts científics dins d'aquest sac. El que importa no és recordar regles de càlcul que en l'actualitat poden ser obsoletes, perquè hi ha altres mitjans com la calculadora per a fer-les; en canvi, el que sí que importa és saber què significa una arrel quadrada i quines propietats pot tenir aquesta arrel.

A aquest mateix catedràtic, com li pot convèncer que les matemàtiques són importants per a la vida?

És molt curiós que m'hages fet la pregunta amb aquest exemple, perquè jo sempre compare les matemàtiques amb el llenguatge. Si tu no coneixes una llengua no pots gaudir de la seua literatura, pràcticament de res d'aquesta llengua. I si no coneixes un mínim de matemàtiques no podràs entendre unes estadístiques quan les lliges en un diari, quan et parlen d'economia? i serà molt fàcil que t'enganyen amb el llenguatge matemàtic si no coneixes aquesta llengua. Per això crec que com a llenguatge que utilitzem quotidianament, quan un va al súper, etcètera, cal que tinga una certa habilitat per a entendre el que signifiquen aquests números que t'han col·locat aquí, aquell descompte?

Sabem llavors el que significa un 30% de descompte?

O pensem que ho sabem. Som capaços d'avaluar que un dos per u és millor que un 20% de descompte o que un 30%? Bé, doncs aquests petits càlculs els fem contínuament. I no parlem de les matemàtiques subjacents, però quant a cultura general, aquest coneixement és necessari perquè sense ell no es poden entendre, per posar un cas, les enquestes sobre opinió. Per exemple, què significa la intenció de vot?

Com es pot aconseguir que, d'una vegada per sempre, s'associen les matemàtiques amb el concepte de cultura general?

És un problema, encara que cada vegada menor. No som conscients que el que hem après a l'escola està pertot, fa un solatge i forma un conjunt. No separem el que són les matemàtiques del que és la física. Per què entens com funciona un cotxe? Simplement tens algunes idees que un cotxe és autopropulsat, que aquesta autopropulsió necessita alimentar-se de gasolina o d'algun altre combustible? Tot això tu ho saps i ho saps perquè en algun moment t'ho han explicat al col·legi, o ho has vist en un programa de televisió, però tu convius amb aquesta tecnologia d'una manera diferent a la manera amb què hi conviuen, per exemple, els teus avis. Nosaltres no ens alterem quan sona el telèfon, perquè sabem que hi ha un objecte que funciona gràcies a un satèl·lit, i sabem què és un satèl·lit. Quan utilitzes el GPS no penses que és màgia, per què? Perquè saps que darrere hi ha una tecnologia que està basada en una ciència. O siga que sí que hi ha cultura.

La seua visió és molt optimista.

Bé, és que moltes vegades sí que hi ha problemes reals, que existeixen i als quals donem moltes voltes, però que acabem fent-los més grans.

I per què creu llavors que s'han deslligat tradicionalment cultura i números?

Jo crec que això cada vegada és menys cert. El que es transmet és el que es recull en els mitjans de comunicació. El que vull dir és que només existeix el que els periodistes decideixen que existisca, per bé i per malament. Però si tu mires un diari qualsevol no és cert que s'hi done més rellevància a les humanitats que a la ciència. Això és un mite. Es dóna més rellevància, això sí, a les qüestions lúdiques. Estan magnificades les qüestions d'esport, de moda, de xafardeig, etc. I veus que en la part de societat no hi ha menys ciència que humanitats. És a dir, un matemàtic pot no ser famós, però per descomptat un catedràtic de llatí tampoc ho és.

Parlava abans de la calculadora. És una aliada o una enemiga de les matemàtiques?

 Una aliada. Les matemàtiques se serveixen en cada moment del que tenen. Abans, per a ser matemàtic una persona havia de tenir agilitat de càlcul perquè no disposava d'instruments que l'ajudessen. Avui sí que en té i aquesta habilitat de càlcul ja no és tan important. El sentit de les matemàtiques no és tenir aquesta habilitat de càlcul, és resoldre problemes. Jo crec que això és una cosa que no es coneix o que no es transmet adequadament. Quan estaves al col·legi et deien: si tal té x caramels i els vol repartir? La part més matemàtica d'això era el plantejament que tu feies del problema, com repartir els caramels i com fer el procediment. Com ho resols depèn dels mitjans de què disposes. Si només tens el teu hauràs de resoldre-ho de cap, si tens llapis i paper doncs amb llapis i paper; i si és amb calculadora?

Per tant, si un enginyer no sap fer operacions bàsiques perquè utilitza la calculadora, no hem de posar-nos a tremolar?

Responc amb una pregunta. Tu creus que un escriptor, quan escriu una novel·la no ho fa amb un diccionari al costat? I tant. Perquè és una ajuda. No és una vergonya que un acadèmic use el diccionari, precisament igual per això és acadèmic. No passa res per no saber fer una arrel quadrada en aquests dies, en altres temps podria ser. El que ja et dic és que hi ha altres qüestions més importants, com ara saber què significa un percentatge, fer unes estadístiques. El que fa el matemàtic és resoldre problemes, plantejar-los i veure quins mètodes troba per a la solució. També és cert que resulta una mica trist que un enginyer no sàpiga fer uns càlculs mentals ràpids de cap, però no és fonamental.

Quan podem saber que una persona està alfabetitzada matemàticament? Què és el mínim que aquesta persona ha de conèixer?

Aquesta és una pregunta difícil. Una solució que igual no és la correcta, però que pot ser significativa, és que siga capaç de llegir un diari i entendre totes les dades numèriques que apareixen en un diari. Això és un primer acostament, seria el mínim. Però el més important és tenir sentit comú, que és el que donaria aquesta base inicial matemàtica.

Resolga'm una regla de tres. Si coneixement és igual a 100, a quant equivalen les matemàtiques?

Direm que a un 20%

Un altre problema. Si la suma de A i B és igual a X, i X és coneixement generalitzat de les matemàtiques, què són o què haurien de ser A i B?

En una societat com la nostra, on hi ha una escolarització obligatòria fins als 16 anys, la formació que es rep fins a aquesta edat hauria de ser suficient perquè després aquestes persones poguessen utilitzar tant el llenguatge com les matemàtiques sense problema. També et diria que aquesta escolarització ha de fonamentar la capacitat d'aprenentatge. Però això, per desgràcia, no és la realitat.

Què s'hi pot fer?

Jo crec que es pot ajudar els professors, que són els qui tenen la clau. Que les famílies es posen del costat dels professors, que pensen com hi poden cooperar. Han d'entendre que els seus fills necessiten una bona formació, perquè no seran capaços pràcticament d'exercir cap treball amb seguretat si no tenen la capacitat de formar-se al llarg de la seua vida. I a això també s'aprèn a casa. Els pares t'ajuden a aprendre. No totes les famílies poden fer-ho, aquí sí que hi hauria més responsabilitat estatal.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto