Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

Λ

EN IMATGES |: La transhumància: del passat al progrés

La transhumància, el sistema d'explotació ramadera utilitzat des de temps immemorials al nostre país, ofereix avui un valor que va molt més enllà del testimoni d'un temps i una forma de vida molt allunyats de les presses i els aclaparaments de les grans ciutats. El pas de la Mesta s'ha mostrat com una manera eficaç de protegir la biodiversitat i mantenir les vies pecuàries perquè continuen sent corredors ecològics, refugi de fauna i flora. És, a més, un sistema natural d'aprofitament dels recursos que ofereix el camp, i la millor manera d'adaptar-se al clima sense tractar de lluitar-hi en contra. Cada any, quan s'acaba el mes de juny, comença el periple i la tornada es farà al novembre. Una de les mostres més belles es troba en terres d'Àvila, en ple cor de la Sierra de Gredos.

  
Ruben García Blázquez

La via romana pecuària

Uns quants segles observen una calçada de pedra que separa l'hivern de l'estiu per als caps de bestiar que trepitgen les seues lloses. Guiat pels pastors, al final de la primavera milers de caps de bestiar fugen de la calor de les deveses extremenyes i, a l'epíleg de la tardor, abandonaran les pastures de les muntanyes d'Àvila. La transhumància permet aprofitar les pastures d'alta muntanya entre els mesos de juliol i novembre i els camps baixos, de desembre a juny.

  
Ruben García Blázquez
  
Ruben García Blázquez

Vigília de quinze dies a la senda

Fan falta prop de dues setmanes perquè el bestiar transite els 300 quilòmetres que els tornen al lloc que van abandonar sis mesos enrere. Les bèsties solen recórrer una mitjana de 25 quilòmetres al dia. Perquè el viatge siga eficaç, els ramaders pacten i es distribueixen les dates del pas dels seus ramats. Algunes d'aquestes processons superen els 300 caps de bestiar.

  
Ruben García Blázquez

A peu, amb camió o amb tren

La paraula transhumància invita a pensar en camins de pols, però també significa utilitzar camions i trens per a traslladar les cabanyes. Els tres sistemes conviuen, però són cada vegada més les veus que advoquen per protegir les vies pecuàries tradicionals com la Cañada Real Leonesa Occidental, la Ruta de Plata, la Cañada Real Soriana Occidental i el Cordel del Valle, que arriba fins al capdamunt del port de Tornavacas. Dels 46.000 caps de bestiar que van recórrer les carrerades al 1990, 31.000 ho van fer caminant. 15 anys després, 30.000 van ser traslladats en camió, i 18.000 van salvar la distància pels camins.

  
Ruben García Blázquez

Una imatge pretèrita per al futur

Els experts auguren que les regions ramaderes apostaran per la reutilització dels sistemes d'explotació antics, però adaptats a les noves tecnologies. Amb tot, és difícil trobar pastors capaços de conduir el bestiar. És un ofici antic i molt valuós, però que està quedant-se orfe per la duresa de les condicions de treball. L'edat mitjana se situa en 50,5 anys, dada eloqüent de la regressió que aquest sistema pastoral viu en l'actualitat. També és evident el deteriorament creixent de les vies, però no hi ha dubte que l'ús rotacional i estacional de les pastures, la prevenció d'incendis mitjançant el pasturatge, la disminució de càrregues ramaderes que obliguen a rendibilitzar espai i la creació de distintius de qualitat no són ja reivindicacions publicitàries. La societat exigeix cada dia més qualitat als productes. Una qualitat que no es limita al resultat final, sinó que es vincula amb l'origen, el respecte pel medi ambient i la biodiversitat.

  
Ruben García Blázquez
  
Ruben García Blázquez

Un camí d'anada i tornada

La pràctica de la transhumància està molt vinculada amb l'aprofitament de terrenys comunals, estesos per les pastures de muntanya, propietat, en molts casos, dels ajuntaments. És un exemple de patrimoni compartit, per bé que de vegades els pastors estan obligats a arrendar les deveses d'hivernada el temps suficient per a poder tornar a la muntanya. La tornada és tan important com va ser-ho l'anada. La permanència fora de temporada és inviable. El ramader no s'ho pot permetre, i el bestiar sofreix l'escassetat d'aigua. Cal arribar als rostolls de la muntanya a temps.

  
Ruben García Blázquez

Altres fotoreportatges que poden interessar-te

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto