Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > El mès práctic > Consells

Λ

Separacions i divorcis: Divorcis amb menys traves

Els canvis normatius han agilitzat i reduït els tràmits i requisits legals perquè una parella certifique la ruptura del seu matrimoni

  El nombre de separacions i divorcis ha crescut de manera continuada els últims anys. Així ho indica l'últim informe del Consell General del Poder Judicial, que revela que entre els anys 1995 i 2005 els procediments judicials de separació i divorci gairebé s'han duplicat (de 82.580 a 149.367). Una altra dada rellevant: al 1995 el nombre de separacions superava el de divorcis, 49.374 davant de 33.104, mentre que al 2005 es van firmar 55.632 separacions i 93.356 divorcis. Segons l'Institut de la Dona, aquestes dades reflecteixen la incidència de l'entrada en vigor de la Llei 15/2005, que permet l'accés directe al divorci.

Directes al divorci

  La desaparició dels llistats de causes de separació i divorci (ja no cal un motiu per a divorciar-se) i del doble procediment (per a divorciar-se ja no cal separar-se prèviament) han reduït els temps d'espera, els tràmits que cal fer i també el cost final, segons es dedueix de l'augment d'ofertes de despatxos d'advocats que tramiten el divorci exprés per 400 o 500 euros. Aquesta quantitat, però, pot resultar enganyosa, perquè és probable que només incloga els honoraris de l'advocat per la tramitació del divorci de mutu acord. Tanmateix, el llistat de despeses és més llarg. Cal incloure-hi els serveis d'un procurador (una mena de representant que, per llei, han de tenir les parts), la negociació i redacció del conveni regulador (en el cas del divorci de mutu acord), la liquidació del règim econòmic matrimonial (en el divorci contenciós) i, per descomptat, l'IVA.

Si abans d'aquesta llei calia provar la separació de fet o acabar discutint sobre les dificultats de la convivència i la violació greu i reiterada dels deures conjugals, ara no hi cal al·legar ni provar res. N"hi ha prou de demanar el divorci passats tres mesos des del matrimoni. Amb tot i això, quan s'acredite l'existència d'un risc per a la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o llibertat i indemnitat sexual del cònjuge demandant o dels fills dels dos, se suprimeix aquest requisit temporal.

De mutu acord, més econòmic

En el divorci de mutu acord, el que més ha crescut, els cònjuges poden actuar conjuntament o per separat amb el consentiment de l'altre. Admesa la demanda el jutjat dictarà sentència, en què es dissoldrà el vincle i s'aprovaran les mesures, després de ratificar el contingut del conveni i de constatar que no és perjudicial per als menors.

El divorci contenciós, en canvi, és més llarg i car. Tot i que el cònjuge demandat no pot oposar-se al divorci, sí que pot discutir les disposicions en relació amb els fills i les pensions. Serà el jutge qui decidirà i imposarà les mesures que estime més convenients, en atenció a les circumstàncies de la família, i l'interès i el benefici dels fills hi prevaldrà.

Els aspectes més polèmics de la nova llei

La custòdia compartida dels fills i les pensions compensatòries temporals són les qüestions que més desencontres generen entre la parella.

La custòdia compartida

En essència, la custòdia compartida permet que els fills mantinguen una relació estreta i equiparable amb els dos excònjuges, i això en la pràctica representa l'existència de dues llars. Les sentències que concedeixen la custòdia compartida són minoritàries, essencialment per la inestabilitat que pot causar en el menor el canvi constant de residència. Tot i això, amb la reforma legal la guarda i custòdia compartida només es prohibirà en casos de violència domèstica i es concedirà si els cònjuges la sol·liciten de comú acord i no se separen els germans. Excepcionalment, el jutge, a sol·licitud d'un sol progenitor i amb l'informe favorable del ministeri fiscal, podrà acordar-la quan considere que només d'aquesta forma es protegeix adequadament l'interès superior del menor.

Però la guarda i custòdia compartida no implica dividir el temps del menor al 50% per a equilibrar els dos cònjuges. Del que es tracta és del dret del fill a estar amb el pare i la mare. El que importa no és qui tindrà més temps el fill, sinó el desenvolupament integral del menor com a persona.

Pagar una pensió a l'altre cònjuge

El cònjuge a qui la separació o el divorci produïsca un desequilibri econòmic en relació amb la posició de l'altre i un empitjorament en la seua situació respecte al matrimoni, té dret a una compensació econòmica (concepte diferent de la pensió d'aliments per als fills de la parella). La llei hi ha introduït dues reformes. Una, la possibilitat que la pensió que es fixe siga per temps indefinit o temporal (abans només podia ser indefinida), i una altra, que la compensació consistisca no en una pensió sinó en una prestació única.

Encara que des de fa anys es fixen pensions temporals quan la convivència ha sigut curta i el cònjuge beneficiari és jove o té una preparació professional adequada, va ser al 2005 quan el Tribunal Suprem va admetre la possibilitat d'acordar, com a mesura en els processos matrimonials de separació i divorci, una pensió compensatòria de duració limitada o temporal.

Consells davant del divorci

  •  El millor consell és aconseguir la ruptura matrimonial de mutu acord. Redueix el dany emocional a tota la família, i és més ràpid i econòmic.
  • No n'hi ha prou amb el divorci, cal repartir els béns i deutes comuns. Convé demanar a l'advocat i procurador un pressupost desglossat del divorci i de la liquidació de la societat a guanys.
  • La guarda i custòdia compartida es concedeix a petició conjunta dels cònjuges. A fi que els fills visquen sempre en el mateix domicili, alguns progenitors pensen a acordar torns per a conviure amb ells en l'habitatge familiar. Aquesta teòrica bona idea no ho és tant en la pràctica: pot ser font de conflictes constants amb l'abandó de l'habitatge per part d'un progenitor i l'entrada de l'altre, que al seu torn podria venir acompanyat d'una tercera persona si ha iniciat una altra relació sentimental. Aquesta mesura ha de ser meditada en benefici dels fills i no per a igualar els pares.
  • El divorci no redueix les obligacions respecte als fills. Qui no ostente la guarda i custòdia ha d'abonar pensió d'aliments i complir un règim de visites.
  • L'ús de l'habitatge habitual es concedeix habitualment als fills i al progenitor sota la custòdia del qual queden. En casos excepcionals es concedeix l'ús de l'habitatge al progenitor no custodi. Els segons habitatges amb fins vacacionals no es consideren, generalment, habitatge familiar.
  • Si el divorci produeix un desequilibri econòmic, el perjudicat té dret a una pensió o a una compensació única, en metàl·lic o en béns. Quan s'acorde o es dicte una pensió, no sempre ha de ser indefinida, sinó que es pot limitar a uns anys depenent de l'edat, la formació i la duració del matrimoni.

Relacions d'aquest contingut

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto