Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > El mès práctic > Consells

Λ

La il·luminació del cotxe: Llums i ombres dels sistemes d'enllumenat

Els llums estan en primer lloc en el rànquing de "defectes" detectats en la ITV, un 23% del total

 Un càlcul senzill constata la importància dels llums en un vehicle. A una velocitat de 90 quilòmetres per hora, un cotxe recorre uns 25 metres cada segon. Si, per alguna raó, l'enllumenat no il·lumina de forma adequada -un 23% de les fallades detectades en la ITV tenen a veure amb els llums- i fa que el conductor descobrisca un obstacle amb només mig segon de retard, aquest haurà perdut més de 10 metres, una distància considerable si es veu obligat a efectuar una frenada. Els pròxims anys, els vehicles disposaran de llums "intel·ligents", capaços d'adequar-se a les condicions lluminoses de l'entorn pel qual circulen i els llums duraran més que els mateixos cotxes. Però fins llavors, la comprovació que tots els sistemes d'il·luminació funcionen correctament, que estan col·locats a l'altura justa per a enllumenar sense enlluernar i que s'utilitzen els llums adequats per a les condicions atmosfèriques de cada moment estan en mans dels conductors.

Manteniment necessari

  • Comprovem el funcionament dels llums -fars, posició, intermitents i frens- periòdicament.
  • Un mal estat del sistema d'enllumenat genera una mala visibilitat de la calçada a la foscor, incrementa la fatiga visual del conductor i la dificultat d'altres conductors per a veure el nostre vehicle i les maniobres que fem.
  • Encara que tots els llums funcionen correctament, canviem-los cada 50.000 quilòmetres o cada dos anys, sempre per parelles, encara que la duració depèn de les seues característiques.
  • Per desperfectes o trencaments externs de les pantalles protectores pot haver-hi condensacions a l'interior del far i es corre el risc que es fonga alguna bombeta.
  • Instal·lem llums originals. El baix cost va acompanyat moltes vegades d'una vida útil més curta i d'una potència lumínica inferior.
  • Sota cap motiu col·loquem llums de xenó en fars de llums halògens, perquè el far hi ha d'estar preparat.
  • Un altre aspecte important és la regulació correcta. Un llum molt alt pot enlluernar els altres conductors i, en qualsevol cas, és perillós perquè ens farà perdre visibilitat. El mateix passa si estan massa baixos.
  • Un mal reglatge pot ser degut a cops, al mal estat dels amortidors o al fet que viatgem amb el vehicle molt carregat. En l'actualitat, la majoria dels cotxes disposen de reguladors per a corregir l'altura dels fars.
  • No ens oblidem de la neteja i del bon estat de la pantalla protectora. Si els fars o els pilots estan bruts, es redueix la distància d'enllumenat i aquella des de la qual ens veuen. Una simple capa de pols en la superfície dels fars pot reduir-ne l'eficàcia fins a un 10% i la solució és tan senzilla com passar-hi de tant en tant un drap humit.

Evitar enlluernaments

  • Si ens veiem enlluernats, reduïm la velocitat.
  • Si l'enlluernament és de cara, mirem cap a la zona menys il·luminada de la via o a punts de referència clars (les marques vials, la línia de límit de la calçada).
  • Si ens enlluernen per l'espill retrovisor, canviem la posició del cap o col·loquem l'espill en la posició antienlluernament.
  • En un revolt a la dreta, canviem els llums de carretera quan un vehicle circule en sentit contrari, perquè el feix del nostre llum incidirà directament sobre els ulls de l'altre conductor.
  • En un revolt a l'esquerra, per contra, el llum il·lumina la vora dreta de la calçada i tardarà més a enlluernar un altre conductor. Així i tot, no ens oblidem de treure les "llargues".

Alternatives als llums convencionals

Llums halògens.

En aquest tipus de bombeta la incandescència es produeix en l'entorn d'un gas noble ?normalment iode? que refrigera el filament i n'allarga la vida útil. Proporciona una llum més brillant, i això es tradueix en un contrast més gran dels objectes en la foscor. Duren fins a 400 hores.
Avantatges. Preus per a totes les butxaques. Entre 8 i 35 euros, segons el fabricant i la intensitat lluminosa. A més, qualsevol pot substituir un llum fos.
Inconvenients. La llei obliga a portar-ne un joc de recanvi al cotxe.

Llums de xenó.

També coneguts com llums de descàrrega, el seu sistema es basa en un principi físic ?la descàrrega de gas? completament diferent del dels mètodes anteriors d'il·luminació.
Avantatges. Il·lumina fins a tres vegades més que el llum d'halogen i consumeix només la meitat de la seua energia, de manera que optima el sistema elèctric de l'automòbil. En la funció "d'encreuament" aconsegueix més metres sense enlluernar els vehicles que circulen en sentit contrari. La seua llum, molt semblant a la solar, redueix la fatiga visual i l'aprofitament més gran que fa de l'energia lluminosa permet que la seua mida siga inferior i les formes més aerodinàmiques, amb la qual cosa es millora l'estètica. Els llums de xenó tenen 1.500 hores de vida útil, quatre vegades més que un llum d'halogen. No és obligatori portar-ne de recanvi.
Inconvenients. Només els pot manipular un professional. Un joc compost de dos llums de gas de xenó i dos transformadors costa entre 200 i 400 euros.

Llums Led.

Reduïts fins ara a l'ús en pilots, intermitents i tercer llum de fre, els llums Led - Light Emision Diode (díode d'emissió de llum)- començaran a utilitzar-se com a llums d'encreuament a partir del 2008. Aquests focus, en comptes de tenir una sola font de llum, com els fars halògens o de xenó, utilitzen una quantitat de díodes que il·luminen zones diferents de la calçada.
Avantatges. No es fonen, el seu consum és molt baix i la seua duració és pràcticament eterna, unes 100.000 hores.
Inconvenients. Cal esperar fins al 2008 per a poder usar-los com a llum d'encreuament.

Ús responsable

  • La llei estableix, com a norma general, que s'han d'encendre entre la posta i la sortida del sol, en condicions de baixa visibilitat (boira, pluja o neu) i en situacions determinades (en passar per un túnel o quan circulem per un carril reversible). Ara bé, el ple del Senat va aprovar al mes de febrer una moció en què insta el Govern a desenvolupar una normativa a favor de l'obligatorietat de l'ús dels llums d'encreuament les 24 hores del dia.
  • Durant el crepuscle i l'alba no escatimem l'ús de l'enllumenat: les imatges no apareixen nítides i hi ha dificultats per a adaptar la visió.
  • Engeguem l'enllumenat quan es reduïsca la visibilitat per fum, pluja, boira o zones d'ombra. Com a regla general, encenguem el llum d'encreuament quan accionem l'eixugaparabrisa.
  • Els antiboira (del darrere i del davant) són prou potents i només s'han de fer servir en condicions de visió pèssima; s'han d'apagar quan millore la visió i puguem distingir amb facilitat els llums de posició del vehicle que ens precedeix, perquè ja no seran útils. En canvi, poden resultar molt molestos per als altres conductors i disminueixen el contrast entre els llums de posició i els frens.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto