Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Analitzats 101 càmpings de 18 províncies: Els càmpings milloren les prestacions, encara que continuen suspenent un de cada tres

Les mancances en serveis i en accessibilitat per als discapacitats, punts dèbils principals al costat de la seguretat i l'assistència sanitària. Les deficiències creixen com més baixa és la categoria i el preu del càmping

Assistència mèdica i seguretat, deficients

  La seguretat i l'assistència mèdica són fonamentals per a gaudir d'unes vacances a l'aire lliure sense preocupacions. Tant en un cas com en l'altre, tanmateix, s'han constatat deficiències. Així, tot i que la gran majoria disposava de farmaciola i gairebé quatre de cada deu presentava sala de cures o infermeria, a penes un 10% estava dotat amb personal mèdic de forma permanent o amb un servei d'assistència sanitària concertat, mesures que garanteixen una reacció millor davant de qualsevol emergència.

Els responsables dels càmpings han de garantir la seguretat dels campistes en tot moment. La presència de vigilants o guàrdies de seguretat és una de les mesures més freqüents (només dos dels 101 càmpings estudiats no tenien personal d'aquest tipus). Per contra, la instal·lació de càmeres o sistemes de vídeo només s'aplica en un de cada quatre casos, i únicament en càmpings de primera i segona categoria. També és molt comú que el càmping es tanque de nit per motius de seguretat; de fet, un 85% ho fa i la majoria prohibeix el trànsit rodat dins de les instal·lacions.

Aquestes instal·lacions tampoc destaquen en prevenció. El 29% no té elaborat un pla de catàstrofes i el 23% no disposa d'un pla d'evacuació per a actuar en cas d'emergència. A més, un 30% dels campaments que disposen del pla de catàstrofes no el revisa de forma anual igual com passa amb el pla d'evacuació, la revisió del qual no es preveu en el 23% dels càmpings. Almenys, totes les instal·lacions tenien extintors.

Els defectes en matèria de seguretat es van detectar sobretot en els establiments de tercera categoria. El 57% mancava d'un pla d'evacuació i, en una proporció semblant, d'un pla per a fer front a les possibles catàstrofes.

Si una persona amb mobilitat reduïda decidís anar a un càmping d'Espanya es trobaria amb dificultats serioses. En gairebé la meitat dels analitzats, no totes les instal·lacions estan adaptades per a salvar els problemes d'accessibilitat. En el 23% dels càmpings ni tan sols els banys són accessibles per a persones amb problemes de mobilitat.

El preu per gaudir de l'aire lliure

Dins de les alternatives vacacionals, un dels reclams principals del càmping, a més del contacte amb la naturalesa enfront d'altres opcions, és el menor desemborsament econòmic que exigeix, però, és realment tan barat?

A fi de comparar els preus, CONSUMER EROSKI ha establert dos supòsits bàsics. D'una banda, un matrimoni amb un xiquet de cinc anys que vol passar la primera quinzena d'agost d'acampada en una tenda familiar; d'una altra, la mateixa família però aquesta vegada una caravana substitueix la tenda de campanya. En els dos casos s'han calculat els preus totals amb els descomptes inclosos per reflectir les diferències entre els càmpings de les 18 províncies portades a estudi, així com el salt de preus entre categories.

El que primer crida l'atenció és que el tipus d'allotjament triat no influeix massa en el preu, és a dir, el cost mitjà tant en el primer cas (en tenda de campanya) com en el segon (en una caravana) se situa sobre els 380 euros.

On sí que s'ha registrat una variació notable és en la comparació entre els preus registrats en un informe semblant elaborat al 2002 i els actuals. Fa cinc anys, el preu mitjà que calia pagar era aproximadament 80 euros més barat que en l'actualitat (380 euros al 2007 contra els 300 del 2002, un creixement d'un 27%, deu punts superior al de l'IPC acumulat en aquest període, un 16,6%). Les diferències també són significatives per categories. En el supòsit de la tenda de campanya, al 2002 s'havia de pagar al voltant de 346 euros per allotjar-se en un càmping de primera categoria, preu que cinc anys després ha pujat fins als 426 euros, és a dir, un augment del 23%, gairebé sis punts per sobre de l'augment de l'IPC en aquests cinc anys. En un de segona categoria, el preu mitjà s'ha encarit 60 euros aproximadament (el preu mitjà al 2002 era de 311 euros i ara és d'uns 372 euros, una pujada del 20%, lleugerament per sobre de l'IPC). Els càmpings de tercera categoria són els que menys han acusat aquesta pujada de preus, ja que han experimentat una pujada inferior a 20 euros (cost mitjà fa cinc anys de 255 euros enfront dels prop de 272 de l'actualitat), xifra que representa un increment del 7%, deu punts per sota del creixement de l'IPC.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto