Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Aigües minerals naturals envasades: Saludables i segures

Amb un grau de mineralització ben diferent, les nou aigües minerals són aptes per al consum i la informació que proporcionen al consumidor és veraç

  L'aigua no és tan sols una beguda molt refrescant i la que millor calma la set, sinó que és imprescindible per al funcionament correcte del nostre organisme, fins al punt que un adult sedentari ha de prendre almenys dos litres d'aigua cada dia. Per tant, pocs hàbits podem adquirir tan saludables com el de beure diversos gots d'aigua cada dia. Sempre podem beure aigua de l'aixeta, però en aquesta anàlisi comparativa parlarem de les aigües minerals envasades.

A l'estiu i quan es practica exercici, hem de beure més aigua i sense esperar que la set la reclame. També convé saber que les dietes riques en greixos i proteïnes requereixen més líquid per a eliminar les restes metabòliques. Així mateix, els qui pateixen de càlculs de ronyó, sorra o infeccions urinàries han de beure més líquid del que es recomana a una persona que no sofreix d'aquests problemes.

L'aigua mineral s'obté de fonts (naturals o creats per l'ésser humà), que arriben a la superfície normalment a través de perforacions realitzades a l'efecte. El que diferencia les minerals d'altres aigües potables és la naturalesa mineral i la puresa original, ja que l'origen subterrani de l'aigua protegeix l'aqüífer de contaminacions químiques o bacterianes. En concret, l'aigua mineral natural es defineix com a "aigües bacteriològicament sanes extretes de jaciments subterranis i que neixen d'una font en un o diversos punts de naixement naturals o perforats". La legislació només permet dues actuacions en l'aigua mineral natural, les dues per millorar la qualitat sense variar sensiblement la composició inicial; una és l'eliminació de compostos naturals inestables com ara el ferro i el sofre (per evitar un color, una olor o un sabor no desitjables), i l'altra la modificació del contingut en gas carbònic (per aconseguir "aigües amb gas"). El tipus i la quantitat de substàncies dissoltes en l'aigua depenen de les característiques geològiques de la zona on flueix la font. Així, de les capes profundes surten preferentment aigües riques en minerals i carbonatades. Si en el seu camí l'aigua es filtra per pedra calcària, s'originen aigües dures (amb un contingut elevat en sals de calci i magnesi); si ho fa per sorra compacta, l'aigua serà semidura; i si es filtra per granit i basalt, sorgiran aigües toves. Aquestes substàncies solubles també determinen el sabor de l'aigua: les riques en sodi i clorurs tenen un gust lleugerament salat; les sals de calci i magnesi proporcionen un sabor dur i terrós, i els sulfats aporten un gust lleugerament amarg.

Entendre les etiquetes de l'aigua

La denominació de venda ha de ser "Aigua mineral natural" i inclourà el nom de la font i el lloc d'explotació; a més, ha d'indicar la composició analítica de l'aigua i, si s'escau, els tractaments que ha rebut. En cas necessari, advertirà de possibles contraindicacions a determinats sectors de la població. A més, es prohibeix incloure mencions relatives a propietats de prevenció o curació de malalties. I també es prohibeix inscriure les dades obligatòries en precintes, taps i altres parts que s'inutilitzen en obrir l'envàs. Pot figurar en l'etiqueta la temperatura de l'aigua en el punt de sortida, la data en què la font va ser declarada com a mineral natural o d'utilitat pública, i una descripció de l'aigua, com ara la següent (en funció del contingut global en minerals):

  • Aigües de mineralització molt dèbil: residu sec (minerals totals) de fins a 50 mg/l
  • De mineralització dèbil: residu sec (minerals totals) de fins a 500 mg/l
  • De mineralització forta: residu sec (minerals totals) superior a 1.500 mg/l
  • Aigües bicarbonatades: més de 600 mg/l de bicarbonat
  • Aigües sulfatades: més de 200 mg/l de sulfats
  • Clorurades: més de 200 mg/l de clorur
  • Càlciques: més de 150 mg/l de calci.
  • Magnèsiques: més de 50 mg/l de magnesi
  • Fluorades: més d'1 mg/l de fluorurs
  • Ferruginoses: més d'1 mg/l de ferro bivalent
  • Carbòniques o amb gas o acidulades: més de 250 mg/l de CO2 lliure
  • Sòdiques: més de 200 mg/l de sodi
  • Indicades per a dietes pobres en sodi o hiposòdiques: fins a 20 mg/l de sodi

Les nou mostres ofereixen tota la informació exigida, però Alzola informa de la composició analítica només en èuscar quan ha de figurar també en castellà. I en Solán de Cabras i Font Vella el lot i la data de consum preferent (gravades sobre els envasos) a penes es poden llegir. Solán de Cabras, Alzola, Insalus i Solares es declaren "Aigües mineromedicinals"; per dir-se'n, han de comptar amb un informe favorable del Ministeri de Sanitat i superar controls químics i biològics supervisats per les autoritats autonòmiques. D'altra banda, les mostres inclouen diverses mencions en els etiquetatges, que respecten en tots els casos les directrius de la legislació. Les frases "Indicades per a la preparació d'aliments infantils" i "Pot ser diürètica" estan permeses, però no s'estableixen condicions per a complir. Una altra indicació, en tots els envasos, són les instruccions de conservació: lloc net, fresc i sec, protegit d'olors agressives (els envasos són permeables a les olors) i de la llum solar. L'aigua envasada no és estèril, conté flora natural d'origen, que podria proliferar exposada a temperatures elevades. L'envàs de Solán de Cabras és blau i afirma protegir l'aigua de la llum.

Què va revelar l'anàlisi

Les anàlisis químiques van revelar diferències en el contingut mineral de les nou aigües. El residu sec va anar des dels 37 mil·ligrams per litre fins als 569. Aquest valor, que informa del contingut global en minerals, indica que Bezoya és l'única de mineralització molt dèbil (37 mg/l); Evian (317 mg/l), Solán de Cabras (254 mg/l), Aquabona (264 mg/l), Alzola (312 mg/l), Lanjarón (162 mg/l) i Font Vella (211 mg/l), amb menys de 500 mg/l de residu sec, són de mineralització dèbil; mentre que Insalus (569 mg/l) i Solares (506 mg/l) sobrepassen els 500 mg/l però no arriben als 1500 mg/l que es fixa com a mínim perquè siguen de mineralització forta. El que importa és que els continguts registrats en el laboratori coincideixen amb el que indiquen els etiquetatges de les nou aigües.

El pH indica el caràcter més àcid o més alcalí d'una aigua. La norma exigeix a l'aigua sense gas un pH no inferior a 4,5. El pH mitjà de les nou aigües va ser de 7,5, i per tant, són lleugerament alcalines. El més baix es va apreciar en Lanjarón (6,2), lleugerament més àcida que la resta d'aigües.

La duresa total de l'aigua reflecteix la mineralització, que ve donada fonamentalment per la quantitat de calci i de magnesi, sals majoritàries de l'aigua. La més dura va ser Insalus (42 GHF) i la menor, Bezoya, 1,7 GHF. El contingut en bicarbonats va ser rellevant en Evian (362 mg/l), Solán de Cabras (284 mg/l) i Aquabona (275 mg/l), i molt baix en Bezoya (16 mg/l). Cap no es pot denominar bicarbonatada, ja que per ser-ho ha de tenir més de 600 mg/l d'aquesta substància. Una aigua és baixa en sodi si conté menys de 20 mg/l i rica en sodi si aporta més de 200 mg/l. Les aigües sòdiques estan desaconsellades en els més petits i en persones amb problemes de ronyó. Només Solares (92 mg/l) i Alzola (46 mg/l) no són aptes per a dietes pobres en sodi. El potassi no aconsegueix en cap aigua els 2 mg/l i en Bezoya no se'n va detectar. El calci i el magnesi, alcalinoterris, són les sals més abundants en aquestes aigües i un contingut més alt es tradueix en una duresa superior. Insalus (139 mg/l) i Aquabona (91 mg/l) són les que aporten més calci i Evian i Solán de Cabras (les dues, 26 mg/l) les que tenen més magnesi. Cap no es pot denominar ?càlcica? o ?magnèsica?, ja que no superen els 150 mg/l de calci ni els 50 mg/l de magnesi. Els clorurs, en grans quantitats, proporcionen a l'aigua un sabor desagradable però el seu contingut va ser baix: 32 mg/l de mitjana, si bé hi van destacar Solares (144 mg/l) i Alzola (68 mg/l). Cap aigua no va superar els 200 mg/l de clor, per això no són clorades. La que menys, Bezoya. En sulfats els 270 mg/l d'Insalus (podria denominar-se "Aigua sulfatada", però no ho fa), la situen molt per sobre de la mitjana (51 mg/l). En Bezoya no en van aparèixer. Quantitats petites de fluor poden prevenir la càries, però les aigües fluorades (més d'1 mg/l de fluorurs) estan desaconsellades en els xiquets: aquest mineral s'acumula en els ossos i pot produir fluorosi. Només tres contenen fluorurs, i molt pocs. Només dues mostres contenien ferro, en quantitats ínfimes. I únicament Solares contenia alumini, però en una quantitat molt inferior a la permesa. El manganès es va detectar en quatre mostres, en quantitats admeses per la norma.

Sense problemes higiènics, sense contaminants migrats

Les nou mostres es comercialitzen en botelles PET, plàstic derivat del petroli que pot contenir compostos indesitjables, com l'antimoni (metall pesant), que en determinades condicions podrien migrar a l'aigua. Aquest metall es va detectar en totes les mostres, però els continguts van ser ínfims i no suposen cap risc per a la salut; la mitjana (0,16 µg/l) va ser 26 vegades inferior al màxim permès. En la fabricació del PET s'utilitzen additius i colorants, com ara els ftalats, que podrien migrar de l'envàs a l'aigua. Es van efectuar anàlisis per detectar quatre tipus de ftalats, i només se'n va anotar la presència d'un, dietilftalat, per al qual la norma no estableix cap límit. De totes maneres, els continguts (no es va detectar en Evian ni en Font Vella) van ser extremament baixos.

L'aigua mineral natural és pura, però en la superfície de la terra pot haver-hi contaminació, microbiana i química; per aquesta raó, en el punt de sortida una aigua mineral presenta certa flora. És per això que la recollida de l'aigua s'ha de fer en condicions que en garantisquen la qualitat bacterológica original. A més, l'emmagatzemament s'ha d'efectuar en condicions que en garantisquen la conservació, i els envasos han de guardar-se protegits de la llum solar i de les olors agressives, i en un lloc fresc i sec. L'anàlisi microbiològica va demostrar que les nou aigües presentaven un estat higienicosanitari correcte.

Contaminants, també analitzats

Arsènic, bari, bor, cadmi, coure, plom, níquel, seleni i hidrocarburs policíclics aromàtics es consideren substàncies no desitjables o, almenys, components que no és adequat que es troben per sobre del límit legislat. Els hidrocarburs esmentats no van aparèixer, mentre que els metalls ho van fer en algunes mostres, sempre en valors molt inferiors als admesos.

D'altra banda, en les nou aigües es va anotar la presència de nitrats, però molt per sota dels 50 mg/l que permet la norma; la mitjana va ser de 4 mg/l. Els nitrits poden sorgir per la reducció dels nitrats i s'admeten en petites quantitats, però en les aigües estudiades no es va detectar aquesta substància.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto