Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > El mès práctic > Consells

Λ

Manual per a desxifrar les factures de llum, aigua, gas i telèfon

La comprensió dels conceptes que inclouen els rebuts de les principals despeses domèstiques pot permetre ajustar el consum

 A mesura que avança 2007, cada vegada més famílies són conscients de l?encariment dels serveis bàsics de la llar a través del reflex, mensual o bimensual, d'aquesta pujada en les factures. L'electricitat es paga, de mitjana, un 4,4% més cara; l'aigua, un 3,8% més; el telèfon, un 2%, i el gas, un 4,24%.

Generalment, trobar quin és el cost que hem d'abonar pel consum realitzat i que habitualment tenim domiciliat en el nostre compte d'estalvi no comporta una gran dificultat. Amb tot, no sempre és senzill comprendre al mil·límetre totes les dades que recullen les diferents factures.

La lectura d'aquests documents de cobrament resulta confusa per l'absència de contrastos i requadres, i perquè contenen mides de lletra massa petites. Moltes vegades, comprendre aquests documents pot permetre ajustar el consum i alhora reduir la despesa energètica i d?altres serveis.

Aigua

El pagament de factures d?aigua es fa cada tres mesos. En aquest cas, les factures inclouen un apartat corresponent al cost fix de lectura i conservació. És a dir, una quota fixa pel servei que presta l'empresa. El rebut reflecteix el cost mínim que es paga de tarifa, un cost que dependrà de la comunitat autònoma. Això és així perquè el subministrament domèstic de l'aigua ofereix preus molt diferents d'una ciutat a una altra. Les tarifes depenen de l'empresa que opera al lloc de residència de l?usuari, que no pot escollir proveïdor. La quota de servei és una quantitat fixa que es paga en funció del calibre (diàmetre) de la canonada principal que abasteix l?habitatge. Es divideix, en aquest cas, en abastiment (aigua que entra al domicili) i sanejament (aigua que es rebutja pel desguàs). 

  • 1) Bloc. Les tarifes domèstiques, a diferència de les industrials, es calculen en referència a un concepte particular: el de bloc. El preu de l'aigua augmenta a mesura que se supera cada bloc (semblant als escalons amb què es calcula l?IRPF de la declaració de la renda en funció dels rendiments del treball). Aquest sistema tracta de penalitzar un consum excessiu d'aigua. Als habitatges particulars, el més comú és facturar respecte al Bloc 1.
  • 2) Servei i subministrament del canal. Aquest aspecte influeix en la tarifa fixa que es paga per obtenir el servei i per rebre el subministrament del canal. Per aquests conceptes, per a un habitatge Bloc 1, es poden pagar 2,02 euros en concepte de servei i 9,18 euros pel servei del canal.
  • 3) Consum. Fa referència al cost variable de la factura. En aquest cas, el document reflecteix quant val la unitat de mesura en qüestió (el metre cúbic) i el multiplica pel consum efectuat en el període (tres mesos). Aquest concepte es pot presentar dividit entre abastiment i sanejament. Per a un consum d'11 metres cúbics, a 0,78 euros, l?import ascendirà a 8,56 euros.

És útil saber que cada comunitat de veïns contracta el servei de comptador d'aigua amb qui desitja. Igualment, la factura porta reflectit el percentatge d'aigua gastada per la comunitat, prorratejada en funció de la dimensió de l'habitatge respecte del total de la finca.

Electricitat

 Generalment, la factura de la llum arriba cada dos mesos. En aquesta trobem diversos conceptes pels quals s'efectua la facturació.

  • 1) Potència contractada. El rebut mostra un import fix, que cobra la companyia amb què es té contractat el servei, és a dir, per utilitzar les seues xarxes elèctriques i permetre que la llum arribe fins a la llar. Aquest import es paga sempre, encara que no s?haja consumit res, i depèn de la potència que tinguem contractada i de la valoració que es dóna a cada quilovat (kW) contractat. A les llars espanyoles, les potències contractades més freqüents són de 3,3 i 5,5 kW, en funció dels electrodomèstics o aparells electrònics de què es disposa.
  • 2) Valor fix. El valor fixat per Reial Decret per a cada kW contractat és d?1,581887 euros.
  • 3) Càlcul. De manera que, si la persona té contractada una potència de 3,3 kW, pagarà per aquest concepte 10,44 euros (3,3 kW x 2 mesos x 1,58 = 10,44 euros).
  • 4) Consum elèctric. Per calcular aquest cost només s?ha de multiplicar el consum fet per la quantitat a què cobra la companyia el kW. Aquest aspecte està regulat per Reial Decret, i el rebut també indica el número i la data del BOE en què es va fixar la quantia d?aquest concepte. Si, per exemple, el consum és de 396 quilovats/hora (kWh) durant els dos mesos que es facturen, si es considera que el preu del kWh està fixat en 0,089868 euros, el cost bimensual serà de 35,59 euros.
  • 5) Impost especial sobre l?electricitat. És un impost que es recapta a Espanya i que s?inverteix en investigació d?energies alternatives i en noves estructures de la xarxa per a pal?liar la carència de no construir noves centrals nuclears. Aquest concepte es paga sobre el consum d?electricitat i la potència contractada i està xifrat en un 4,864%. En l?exemple utilitzat, amb una potència contractada de 3,3 KW i un consum de 396 kWh, es pagarien 2,35 euros bimensuals per aquest concepte.
  • 6) Cost pel lloguer de l?equip. Corresponent als dos mesos que es facturen. La factura ha de detallar quin és el cost del lloguer mensual (per a l'any 2007, de 0,57 euros). Multiplicat per dos, s?obté la xifra per aquest concepte (1,14 euros).
  • 7) IVA. A totes aquestes quantitats (cost fix del servei, facturació per potència, impost especial sobre l?electricitat i lloguer de l?equip de mesura), cal gravar-los un 16% d?IVA.
  • 8)Import total. Una suma senzilla de totes les xifres dóna l?import total.
  • 9) Historial de consum. Mostra com ha evolucionat la despesa elèctrica al llarg dels últims dotze mesos.

Gas natural

 El gas natural es paga, generalment, cada dos mesos. El detall de la facturació d?aquest servei presenta dos conceptes fonamentals. D?una banda, la tarifa corresponent que té aplicada cada domicili en funció del volum de gas natural que consumeix. De l?altra, un factor de conversió del poder calorífic del gas subministrat, una xifra que difereix en cada regió i per a cada període facturat i que s?utilitza per a fer el cobrament per cada terminal, independentment de la qualitat del gas.

  • 1) Tarifes per a usos domèstics. Cal distingir la 3.1 (per a habitatges amb un consum igual o inferior a 5.000kWh/any), la 3.2 (per a consums entre 5.000 i 50.000 kWh/any), la 3.3 (per a consums entre 50.000 i 100.000 kWh/any) i la 3.4 (per a consums superiors a 100.000 kWh/any).
  • 2) L'import que es factura. Es desglossa, d?una banda, en un cost fix per contracte, que es paga per rebre el gas a la llar, derivat de la utilització de la xarxa de gasoductes de la companyia. Aquest concepte es paga encara que no es consumisca i depèn del tipus de tarifa que aplique. Per a una llar amb un consum inferior als 5.000 kWh/any, l?import al 2006 era de 2,39 euros per mes, per la qual cosa en la factura ascendirà a 4,78 euros.
  • 3) Cost variable de gas. Correspon al consum efectuat en el període facturat. El consum es mesura en metres cúbics, però, a fi d'equiparar-lo amb el consum elèctric, s?expressa l?equivalència en quilovats/hores (kWh). Per exemple, per a l?any 2006, el preu del kWh estava fixat en 0,048284 euros. Per a un consum de 20 m3 de gas natural i si es considera una estimació de 10,791 kWh de poder calorífic per a cada m3 de gas subministrat, l?import ascendiria a 10,43 euros (es refereix a consum-gas).
  • 4) Lloguer del comptador. L?import per aquest concepte està en funció del tipus de comptador que es tinga instal?lat, fet que determina el cabal màxim (m3/hora) de gas que pot arribar a l?habitatge. Per a un volum de 6 m3/h, el més habitual en un domicili particular, el lloguer mensual durant 2006 era d'1,08 euros, per la qual cosa l?import per aquest concepte ascendeix a 2,16 euros en la factura bimensual.
  • 5) IVA. S?aplica el 16%.
  • 6) Informació addicional. S?informa al client que la tarifa inclou un import destinat a la Comissió Nacional de l?Energia i un altre al Gestor Tècnic del Sistema.
  • 7) Historial de facturació. Es completa amb un nou gràfic amb l'historial de facturació en metres cúbics dels dos últims anys.

Telèfon

 El cost per consum varia d'unes operadores a altres, ja que el mercat de la telefonia està liberalitzat. En qualsevol cas, els conceptes de les factures de telèfon són molt semblants independentment de la companyia que presta el servei. En la majoria dels rebuts de les diverses operadores hi ha una part fixa, en la qual es detallen els serveis contractats, i una altra que depèn del consum. Cada empresa ofereix les seues pròpies fórmules de descompte.

La quota fixa reflecteix el preu pels serveis contractats: es paga pel manteniment de la línia, l?accés a les xarxes i la infraestructura tecnològica que fa possible poder fer i rebre telefonades. Generalment, aquesta quota es paga encara que no s?haja fet cap telefonada. A més, en aquest apartat figuraran altres serveis que es tinguen contractats. Per exemple, els últims anys és molt comú que la factura de telèfon incloga el cost per l?accés a Internet, per serveis concrets com ara tarifes planes, ADSL... Com que es tracten de serveis a preu fet, solen aparèixer expressades en la part de quotes fixes de la factura.

 La part variable de la factura fa referència al consum associat al servei telefònic. El més habitual és que les companyies detallen el cost de les telefonades segons el destí: metropolitanes, provincials, interprovincials, internacionals, a mòbils, serveis avançats (números 900, centraletes...). Fins i tot les companyies més detallistes inclouen informació sobre la duració i el cost particular de cada telefonada.

  • 1) Telefonades especials. En una llar que té contractat un servei amb un cost fix que inclou les telefonades locals i nacionals, aquestes no apareixeran en la part variable. Sí que figuraran, en canvi, les telefonades especials, com ara les fetes a números 902, per exemple. A més, s?inclourà una llista detallada d?aquestes telefonades.
  • 2) IVA. La factura telefònica aplica un 16% d?IVA pels costos fixos i variables.
  • 3) Total.El cost total de la factura.

Què implica la lectura del comptador

Els consums d?electricitat, gas natural i aigua queden reflectits en un comptador situat a l?habitatge o la finca de l?usuari, per la qual cosa la companyia ha de passar per fer-ne la lectura.

 En l'actualitat, les finques de nova edificació disposen d?habitacions de comptadors independents per a cada servei. En canvi, a les finques construïdes abans d'aquesta disposició, el més normal és que els comptadors es troben dins de cada un dels habitatges, per la qual cosa els tècnics han d?accedir a cada un per anotar el consum.

Com que la majoria de vegades els propietaris estan absents, les companyies han optat per dues mesures: posar a disposició dels usuaris uns fulls perquè s'anoten els valors consumits i que són recollits per un tècnic, i oferir un número de telèfon gratuït al qual es pot telefonar per facilitar-ne el valor.

En funció del sistema utilitzat, les companyies expediran la factura indicant en els epígrafs Lectura anterior i Lectura actual els codis "real" si ha sigut un tècnic el que ha fet la revisió, "facilitada" si s'ha indicat en el formulari de la companyia o per telèfon, o "estimada" en funció del consum habitual si la companyia no disposa de cap mesurament.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto