Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

Λ

L'Any Polar Internacional: La comunitat científica mira amb calor als pols

Prop de 50.000 científics de 63 països del món aprofiten l'Any Polar Internacional per a incidir en aspectes com l'escalfament global, la biodiversitat i els recursos pesquers als pols

 L'Àrtic i l'Antàrtida, els pols nord i sud del nostre planeta, estan més prop de nosaltres del que habitualment tendim a pensar. Des de fa uns anys se sap que la seua influència en el clima, lluny de ser local, és planetària. El desglaç de grans extensions als pols a causa de l'escalfament global causarà, segons les prediccions, un augment significatiu del nivell del mar a tot el planeta. A més, les zones polars contenen una de les reserves de minerals i de recursos pesquers més grans. De manera que qualsevol fenomen que tinga lloc en els pols afectarà altres zones del planeta i a l'inrevés.

Aquestes són les raons que han portat la comunitat internacional a conèixer amb detall què està passant als pols. Per això, al març va arrancar l'Any Polar Internacional 2007-08, que durant dotze mesos mantindrà en marxa 220 projectes d'investigació, en els quals ja participen prop de 50.000 científics de 63 països. Es tracta d'una iniciativa que només s'havia celebrat tres vegades en 125 anys (els anteriors van ser al 1882, al 1932 i al 1957) i que intenta unir els esforços de nombrosos països per impulsar la investigació a les zones polars, per a la qual cosa es requereix una enorme inversió de temps i de diners, del tot inassumible per a un sol país. La investigació de l'Any Polar abordarà des de l'estudi dels organismes marins que viuen a l'Antàrtida i l'Àrtic a la salut dels pingüins o l'estat dels recursos pesquers. Però també, i amb un èmfasi especial, el canvi climàtic en les dues regions polars, que estan especialment afectades per l'escalfament global.

Quant de gel es desfarà i quan

Es creu que les zones polars poden aportar una informació molt valuosa que ajudarà a predir l'evolució del clima al planeta. El Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic alertava en el seu últim informe que l'augment del nivell del mar en aquest segle podria ser superior als 59 centímetres previstos inicialment. La raó és que no se sap del cert quant de gel es desfarà dels pols. Si la societat ha de preparar-se per a aquesta eventualitat protegint les infraestructures a les ciutats costaneres, és vital preveure fins on pot arribar aquest augment. El desglaç també tindrà conseqüències sobre els ecosistemes marins i sobre els corrents que influeixen en el clima terrestre. Quant de gel es desfarà realment als pols i quan? Aquesta és, sens dubte, la pregunta més apressant que es debatrà en els projectes de l'Any Polar Internacional.

Per respondre a això, s'han dissenyat alguns dels experiments més sorprenents, com les perforacions a les zones més profundes del gel antàrtic per a l'extracció de mostres del gel més antic, el que es va formar fa uns 900.000 anys. Hi ha investigadors que consideren que, amb sort, podrien trobar mostres de gel de fins a un milió i mig d'anys d'antiguitat o més. L'interès d'aquest gel es basa en el fet que va retenir al seu interior bombolles d'aire d'aquell moment, de manera que els investigadors consideren que amb aquestes bombolles i les mostres de gel es poden conèixer centenars de milers d'anys després els nivells de diòxid de carboni existents i reconstruir així la història. D'aquesta forma, coneixent com van tenir lloc aquests cicles de desglaç en el passat, es pot ajudar a preveure millor com respondran en el futur els pols en una situació d'escalfament global.

Participació espanyola

També hi ha participació espanyola: un equip del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) estudiarà, en el marc d'un projecte internacional, la salut dels pingüins a l'Antàrtida per analitzar com els afecta el canvi climàtic. Un altre grup, també del CSIC, estudiarà els recursos pesquers a l'Àrtic, i l'Institut Nacional de Tecnologia Aeroespacial investigarà l'evolució del forat d'ozó a les zones polars, a fi de preveure el seu comportament a llarg termini. Aquests són només una petita mostra dels projectes i les prioritats de l'Any Polar Internacional, que per a la comunitat científica representa una de les millors oportunitats d'avançar molt en poc de temps.

Arribar als pols a través d'Internet

 El públic pot seguir les activitats de l'Any Polar Internacional a través d'Internet. La web general http://www.ipy.org/ ofereix enllaços a nombrosos documents i recursos. A través de la web espanyola, http://www.api-spain.es, es pot enllaçar a nombroses càmeres web ubicades tant a les bases de l'Antàrtida com a les de l'Àrtic. Cal destacar la web de l'estació australiana Casey a l'Antàrtida, que té un apartat on es recullen els efectes de l'impacte humà en el pol sud. Si algú pensava fins ara que els pols continuaven sent llocs pristis i verges, tal com s'explica en la web, està lluny de la realitat. A l'Antàrtida s'acumulen en alguns llocs els barrils de fuel buits abandonats pels vaixells, i la sobrepesca que tenalla la resta del planeta amenaça ara els recursos pesquers del seu oceà. El turisme no se'n queda al marge: uns 14.000 turistes van visitar l'Antàrtida en la temporada 1999-2000, una xifra que va triplicar de lluny la dels científics que van treballar aquell any al continent antàrtic (4.000). El turisme se sol moure en grans vaixells que atraquen per unes poques hores. Però cada vegada hi ha més tendència a organitzar viatges en vaixells més reduïts, i amb estades més llargues en la línia del turisme d'aventura, fet que suposa més vehicles, presència humana més continuada i un impacte més gran sobre l'ecosistema i els animals salvatges. Els experts tracten ara de buscar la forma (ja siga mitjançant convenis o reglaments) d'aconseguir que això afecte el mínim possible l'entorn natural antàrtic.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto