Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

Λ

Les impureses de l'aire que respirem

L'OMS calcula que, cada any, fins a dos milions de persones moren al món per la contaminació en l'aire per les partícules en suspensió i l'ozó

 Cada vegada que respirem, a més d'oxigen i nitrogen gasosos, els nostres pulmons inhalen altres substàncies i partícules procedents de la contaminació d'automòbils, indústries, construcció o altres fonts relacionades amb l'activitat humana. Aquests contaminants comprometen la qualitat de l'aire i tenen efectes perniciosos per al medi ambient i la salut. És un assumpte al qual només s'ha començat a prestar prou atenció als últims anys, interès materialitzat en el disseny d'estratègies per a reduir aquesta contaminació, en especial en nuclis urbans en què se superen amb escreix els límits recomanats.

De la pols a l'àcid sulfúric

Els pitjors contaminants, segons l'informe de la Comissió Europea "Estratègia temàtica sobre la contaminació atmosfèrica" són les partícules en suspensió (pols fi) i l'ozó troposfèric, que es troba a les capes baixes de l'atmosfera (entre els 0 i els 17 quilòmetres). Se sap que l'exposició a aquests contaminants pot comportar conseqüències que van des de lleus efectes en el sistema respiratori fins a la mortalitat prematura.

L'ozó es genera a partir de la reacció d'altres contaminants, els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils (centenars de substàncies com el metà, el benzè, el formaldehid o dissolvents, emesos per la indústria i els automòbils). Com que es forma per reacció fotoquímica, els nivells més alts de contaminació per ozó es registren als dies assolellats.

Quant a les partícules en suspensió, inclouen els milers i milers de partícules sòlides (de pols, sutge, pol·len, cadmi... i gotetes de substàncies químiques (àcid sulfúric, petroli, dioxines, plaguicides...) suspeses en l'aire. Provenen directament d'alguna font contaminant, com és els cotxes o la construcció, o són partícules secundàries a partir de gasos com el diòxid de sofre, els òxids de nitrogen i l'amoníac.

No hi ha límits segurs

 Un dels aspectes més preocupants és el descobriment que no hi ha límits segurs. Fins i tot si l'exposició a aquests contaminants és a nivells baixos, aquests són perjudicials per a la salut. Per això, les estratègies actuals persegueixen una reducció "realista" d'aquests contaminants, és a dir, mitigar-ne, que no eradicar-ne, els efectes. Una mostra són les previsions de mortalitat al 2020 a causa de les partícules en suspensió. Segons dades de la Comissió Europea, encara que s'aconseguisca una millora de la qualitat de l'aire, els problemes de salut associats a aquesta contaminació es traduiran en més de 76.000 defuncions prematures anuals i en una reducció de l'esperança de vida. Però és que si la contaminació continua com fins ara, el panorama és bastant pitjor: ni més ni menys que 272.000 morts prematures anuals.

Hi ha estimacions més pessimistes. A la fi del 2006, un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) afirmava que més de dos milions de persones moren cada any al món per culpa de la contaminació de l'aire. La meitat d'aquestes morts, deia l'informe, es donava als països desenvolupats, a causa de l'excés de contaminació originada pel trànsit i la indústria.

Les partícules més perilloses

Se sap des de fa pocs anys que els contaminants que afecten més persones, per sobre de qualssevol altres, són les partícules en suspensió (PM) i l'ozó. La seua perillositat està en relació amb la mida: com més petites són, més facilitat tenen per a penetrar en l'organisme humà. Les partícules amb un diàmetre de menys de 10 micròmetres (un micròmetre és la milionèsima part d'un metre), denominades PM10, poden accedir a la part superior del tracte respiratori, i les partícules de menys de 2,5 micròmetres, o PM2,5, poden arribar fins als pulmons, per la qual cosa són potencialment més perilloses.

Se sap que l'exposició crònica a les partícules augmenta el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars i respiratòries, així com de càncer de pulmó. De la seua banda, l'ozó de les capes baixes de l'atmosfera pot causar problemes respiratoris, atacs d'asma, reducció de la funció pulmonar i malalties pulmonars.

Les directrius de la qualitat de l'aire de l'OMS recomanen un límit de 10 micrograms PM2,5 per metre cúbic d'aire de mitjana anual i uns 20 micrograms de PM10 per metre cúbic. Tal com especifica l'OMS, no es tracta de nivells segurs, sinó d'un objectiu abastable i acceptable per a reduir els efectes sobre la salut. Per a l'ozó, recomana un valor mitjà de 100 micrograms per metre cúbic.

La situació a Espanya

  La situació actual a Espanya està molt lluny de ser així. Encara que la mitjana de contaminació per partícules era de 30 micrograms per metre cúbic al 2005, segons el Ministeri de Medi Ambient, la veritat és que hi ha molts dies en què se supera el valor límit, actualment establert en 50 micrograms per metre cúbic per a les partícules.

Per exemple, al febrer del 2007, de les 25 estacions de mesurament mediambiental de l'ajuntament de Madrid, només dues van recollir una concentració mitjana mensual inferior a 20 micrograms per metre cúbic, que és el que recomana l'OMS. De la resta, nou van recollir valors entre 20 i 30 micrograms per metre cúbic, mentre que les 23 estacions restants van superar els 30 micrograms per metre cúbic. Tres d'aquestes van arribar a una mitjana mensual de més de 40 micrograms de PM10 per metre cúbic.

Mesures dins i fora de casa

La mala qualitat de l'aire als espais interiors comporta un risc per a la salut de més de la meitat de la població mundial, segons l'OMS. En llocs on s'utilitzen combustibles de biomassa o carbó per escalfar-se, les concentracions de partícules poden ser de 10 a 50 vegades superiors als valors recomanats. Si es tracta d'una situació habitual, suposa un risc gens menyspreable.

Una altra de les fonts habituals de partícules són els automòbils. Un estudi del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) va revelar al 2005 que fins a un 60% de les partícules a les ciutats espanyoles les generava el trànsit, especialment els motors dièsel, que produeixen fins a quatre vegades més partícules de carboni que els motors de gasolina. La recomanació, però, no era prescindir dels motors dièsel (que són més eficients) sinó dotar-los de filtres que retenen fins al 90% de les partícules.

La reducció del trànsit rodat, la millora del transport públic, l'increment de les zones de vianants i zones verdes a les ciutats, l'ús més estès del biodièsel i la substitució dels sistemes de calefacció que impliquen combustió i emissió de contaminants per altres de més nets són algunes de les mesures que també contribueixen a la millora de la qualitat de l'aire.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto