Altres informacions sobre Alimentació: Fibra / Components d'origen animal en aliments "vegetarians" / Verat / Lecitina

La dada:

25-30 grams de fibra

  És la quantitat diària de fibra dietètica recomanada per a obtenir els beneficis d'aquest nutrient: efecte laxant i regulador intestinal, sacietat més gran, disminució del colesterol en sang i millor regulació de la glucosa. Tres fruites, una ensalada i pa integral cada dia n'aporten la quantitat recomanada.

A debat:

Components d'origen animal en aliments "vegetarians"

  Qui segueix una dieta vegetariana i tria els aliments que estan elaborats exclusivament amb ingredients vegetals pot estar consumint, sense saber-ho, compostos d'origen animal -en la majoria dels casos additius-, que s'afegeixen a diversos aliments i que tenen una procedència, animal o vegetal, no descrita en l'etiqueta.

A continuació s'exposen additius i altres compostos que s'afegeixen als aliments i que poden procedir d'animals:

Additius:

• E-120, cotxinilla o àcid carmínic. Colorant roig present en certs insectes de la família Coccidae, paràsits d'algunes espècies de cactus. Es fa servir en les conserves vegetals i melmelades, els gelats, els lactis i en algunes begudes.
• E-626-629, àcid guanílic i les seues sals (potenciadors del sabor). S'obté a partir de llevats o d'extractes de carn o peix.

Vitamines de venda en farmàcies i productes enriquits en vitamines:

• Vitamina A: pot procedir de l'oli de fetge de peix, de la mantega o el rovell d'ou. També es pot obtenir de les pastanagues o carlotes.
• Vitamina D: s'obté de l'oli de peix o de la lanolina, el dipòsit gras que conté la llana de les ovelles.

Proteïnes animals en aliments

• Caseïna: És una proteïna característica de la llet de vaca, i s'afegeix als pans de motlle, les margarines i fins i tot als patés i les salsitxes vegetals.
• Gelatina: A nivell tecnològic s'obté d'ossos, pell i teixit conjuntiu de vaques i porcs. S'utilitza en pastisseria, en l'elaboració de iogurts i en l'embolcall de les càpsules de vitamines. També en alguns cosmètics.

El rebost: verat

  Les peixateries ja disposen de verat, anomenat també cavalla. Es tracta d'un peix blau de la mateixa família que la tonyina i molt fàcil d'identificar pel particular aspecte del seu dors, cobert de primes línies transversals de color blau verdós. El seu cos és allargat i fi, i quant a la grandària, el més comú és trobar-ne peces d'uns 30 centímetres i que pesen entre 250 i 300 grams.

Un peix barat

El verat té tots els avantatges dels peixos blaus -tonyina, bonítol, sardines, anxoves, sorell- i, com que està de temporada, sempre resulta més econòmic. La seua carn és rica en àcids grassos omega 3, l'aportació dels quals és essencial en la prevenció de malalties cardiovasculars pel fet que disminueixen els nivells de colesterol i de triglicèrids en sang i fan la sang més fluida. Això disminueix el risc de formació de coàguls o trombes.

L'únic inconvenient que pot associar-se a aquest peix és el seu contingut en purines, que en l'organisme es transformen en àcid úric, per la qual cosa no és aconsellable per als qui pateixen d'hiperuricèmia o gota.

Verat per als xiquets

És un peix amb prou espines, per això els xiquets se'l menjaran millor en filets. Com que té una carn saborosa i consistent, aquest peix es presta a diverses preparacions que poden agradar més als petits, com ara en lasanya o en un pastís. També es pot afegir als seus plats preferits, com l'ensalada de pasta o l'arròs, i servir com a ingredient de l'entrepà o el sandvitx dels esmorzars i berenars. És fàcil cuinar-lo, perquè admet les mateixes tècniques culinàries que les anxoves o les sardines: a la graella, a la planxa, al forn, a la brasa i en papillota.

Un consell: la seua pell està perfectament adherida a la carn, per tant, siga quina siga la preparació, mai s'ha de treure.

L'abc de la nutrició:

lecitina

  La lecitina és un fosfolípid, un tipus de greix, anomenat tècnicament fosfatidilcolina. Totes les membranes de les cèl·lules de l'organisme -sobretot les neurones- contenen lecitina; els confereix elasticitat. Si no en tinguessen, s'enduririen. Funciona com un detergent: permet la dissolució de greixos i colesterol i la seua eliminació posterior. Per això, la lecitina de soja es fa servir com a complement dietètic en cas d'hipercolesterolèmia. Facilita les emulsions entre aigua i greix, per la qual cosa la indústria alimentària l'utilitza com a additiu emulsionant i estabilitzant (E-322) en la fabricació de pastes dolces, galetes, pastissos, xocolates, margarines, sopes, etc. Els aliments més rics en lecitina són el cervell, el rovell d'ou i la soja.

Relacions d'aquest contingut