Saltar el menú de navegació i anar al contingut
Les sèries són la gran aposta dels canals de televisió. Crear un món de ficció: produir-lo, gravar-lo, interpretar-lo i editar-lo implica el treball diari d'un equip format per més de cent professionals. Cada dia s'ha de complir l'ordre de gravació, que representa al voltant de vuit pàgines del guió (una mica menys de deu minuts d'un capítol). L'objectiu de cada jornada de treball és aconseguir que en 10 dies es tinga preparat un capítol de 80 minuts. "Cuéntame", una de les sèries de més èxit al nostre país -vuit temporades i 139 capítols així ho testifiquen-, és una bona mostra de l'esforç que hi ha davant, i darrere, de les càmeres.
En un anodí polígon industrial de la localitat madrilenya de Pinto s'oculta la ciutat on viu la televisiva família Alcántara. Les façanes no són de cartró pedra, sinó de rajola, però són només això, façanes amb un revés buit. Els interiors -habitacions, el bar, la parròquia...- estan recollits en un edifici veí, aquest sí real.
Acabada la sessió de perruqueria i maquillatge, el director del capítol en rodatge, el script (assessor d'interpretació) i els actors i actrius que intervenen en la seqüència que es rodarà es reuneixen al voltant de l'anomenada "taula italiana". Allí esgranen el text, discuteixen el paper i de vegades matisen parts del guió.
Des de fa tres hores, l'equip tècnic està preparant l'escena. La il·luminació és un aspecte tan important com l'atrezzo i el vestuari perquè les tonalitats predominants, el verd, el sèpia i el magenta, molt poc freqüents en les imatges actuals, són uns dels senyals d'identitat de la sèrie.
És habitual que cada seqüència definitiva requerisca de desenes de repeticions. El so, la llum, la interpretació... Un avió que creua el cel, un figurant que no està al seu lloc, el cotxe que no engega... És per això que, al cap d'una jornada de deu hores, i de vegades més, només s'arribe a obtenir uns deu minuts nets per a poder ser muntats. El director segueix el rodatge des d'una sala pròxima. L'escolta i el veu en pantalla. Quan ho requereix, surt al plató per donar instruccions als actors i les actrius, els càmeres i els tècnics de llum. Amb l'equip de muntatge i so està en constant contacte a través d'auriculars.
Si es roda en exteriors, les condicions atmosfèriques influeixen fins a tal punt el treball que les previsions meteorològiques tenen molt a dir en el pla del dia. Potser els plans canviaran, es retardaran les seqüències o s'alterarà l'ordre. Se succeeixen moments de descans, com el que reflecteix la foto, en què es recolzen els uns sobre els altres. Al final d'una jornada són moltes hores interpretant un paper.
Les escenes no es graven en el mateix ordre en què s'emeten en el capítol. L'ordre definitiu es fa a la taula de muntatge. No obstant això, la seqüència ha d'estar completa per a ser vàlida. Quan tot és perfecte -la llum, el so, la interpretació, els efectes especials, el ritme i el to- es dóna la presa per bona.
Les càmeres i els micròfons graven i simultàniament envien la imatge i el so a dos petits estudis situats als baixos de l'edifici principal d'oficines, a uns 200 metres d'on transcorre l'acció. Quan el criteri del director-cap de capítol, el del director de fotografia, el dels tècnics d'imatge i el de so coincideixen a aprovar la seqüència, es fan les còpies d'emissió. Moltes vegades s'envien diverses seqüències correctes. A edició s'entrega un màster, un DVD i dues cintes Beta. Després comença la feina pròpia del muntatge: construir el trencaclosques amb les millors peces de cada una de les preses. En una primera fase es munten les imatges de documentació i els efectes especials. El següent pas és introduir la música, les locucions de ràdio i les veus en off. El resultat ha de ser aprovat pel director i el productor executiu. Una vegada acabat el procés, es prepara el màster etalonat, és a dir, l'episodi tal com es veurà a televisió.
La seqüència que tanca un dels capítols es roda quan ja no hi ha llum natural que impedisca que la neu artificial abaste el suficient volum perquè siga captat per les càmeres. En silenci, l'equip espera expectant que, després del bes final, arriben les paraules definitives del director: "llest". I fins demà.
La cirera: alguna cosa més que un fruit
Mercaderies que volen
Sobre els fonaments de la paraula
Esquí alpí adaptat: repte i sacrifici vestits de blanc
El camí de l'electricitat
El viatge d'un bon desig
L'ensenyament musical: una simfonia de quatre moviments
La ciutat flotant del transport
Un mos amb suspens
Un caramel esculpit al cor del Pirineus
Cultiu de roses, el paisatge més impressionista
Camperoles del mar
Com es reciclen els aparells elèctrics?
Racons de vida
La recepta de l'eterna joventut
Il.luminar més per veure menys
D'aliment bàsic a delícia de reis
Una llum en la foscor
La pell de la devesa
Ocàs i esplendor a les zones humides
Molt més que apagar focs
Anar per llana i tornar esquilat
El mar entre quatre parets
Operació: el viatge de l'art
Un dia en una estació d'esquí
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI