Rinitis al·lèrgica estacional: La batalla del pol·len

  El tractament de la rinitis al·lèrgica es fonamenta en tres pilars: evitar l'al·lergen, immunoteràpia i farmacoteràpia.

Evitar l'al·lergen.

En les èpoques de pol·linització (en l'actualitat, es compta amb informació sobre l'índex de pol·linització a l'atmosfera) convé:

• Tancar finestres
• Tenir les finestretes tancades al cotxe
• Reduir al mínim les activitats a l'aire lliure, especialment a primera hora del matí (entre les 5,00 i les 10,00 hores, emissió alta de pol·len) i a la nit (de 17,00 a 22,00 hi ha un descens del pol·len suspès en l'ambient pel refredament de l'aire)
• No penjar la roba a l'aire lliure perquè s'eixugue perquè el pol·len s'hi diposita i s'hi acumula
• En cas d'utilitzar aire condicionat, cal netejar els filtres molt freqüentment, ja que el pol·len s'hi reté i s'hi acumula
• Si la causa de l'al·lèrgia són epitelis i/o excrements animals, generalment mascotes domèstiques, la forma més eficaç d'evitar-ho és simplement no tenir-ne a casa. Si això no és possible, és aconsellable banyar amb freqüència l'animal, raspallar-lo amb assiduïtat fora de casa, procurar que dorma sempre al mateix lloc, la seua cistella, i no en qualsevol lloc de la casa, netejar immediatament els seus excrements, no utilitzar catifes, perquè és difícil extreure'n els pèls, la caspa... Per descomptat, totes aquestes cures les ha de fer un familiar, un amic, però no un al·lèrgic.
• La floridura d'interiors creix a les àrees humides de la casa, per tant cal evitar humitats i ventilar la casa sovint
• Si es localitzen focus d'humitat és necessari fer una neteja amb detergent i una mica de lleixiu i assecar-ho bé per ajudar a eliminar-los
• En el cas dels àcars, animals microscòpics que es troben per tota la casa, especialment en zones on s'acumulen les cèl·lules mortes (caspa) dels humans, cal eliminar els elements que n'afavorisquen el dipòsit: catifes, matalassos de ploma i llana (cal substituir-los per fibra sintètica i folrar-los amb fundes antial·lèrgens), excés de mobles i prestatgeries plenes de llibres, així com tot element que puga acumular pols, ja que els àcars hi van.
• Mantenir el nivell d'humitat de la casa per sota del 50%

Immunoteràpia

 A més d'evitar l'al·lergen, la immunoteràpia és actualment l'única teràpia que pot alterar el curs natural de la rinitis al·lèrgica i, sobretot, impedir el desenvolupament posterior de l'asma. La immunoteràpia ha d'iniciar-se en fases primerenques de la malaltia i en l'actualitat es disposen de preparats, a més dels clàssics que s'administren per via subcutània, que permeten la immunoteràpia sublingual i la intranasal.

Farmacoteràpia

Els preparats inhalats tenen l'avantatge de poder alliberar altes concentracions en la mucosa nasal i evitar així els efectes sistèmics. Hi ha una extensa farmacopea destinada a inhibir i neutralitzar la histamina i a combatre la inflamació.

• Els antiH1, inhibidors de la histamina, són efectius amb la rinitis al·lèrgica estacional, i no tant amb la perenne.
• Els corticoides tòpics o d'acció local són molt eficaços per a millorar l'obstrucció nasal, la rinorrea, l'esternut i la picor, i s'usen en la rinitis estacional severa i en la perenne. Es poden utilitzar també en xiquets llevat de l'acetònid de triamcinolona i la beclometasona, per la possibilitat de retards del creixement. En els xiquets cal evitar l'ús de descongestius nasals i els corticoides per via sistèmica.
• El cromogligat, estabilitzador de membrana, per la seua seguretat té aplicació en embarassades i xiquets.
• Els descongestionadors i vasoconstrictors usats més de 4-5 dies poden produir rinitis medicamentosa i efecte de ?rebot?. Els descongestionadors orals com l'efedrina, pseudoefedrina o fenilpropanolamina, encara que no tenen efecte rebot, sí que produeixen insomni, irritabilitat, taquicàrdia i pujades de pressió arterial.
• En el tractament de la rinitis al·lèrgica hi ha medicaments prometedors: els inhibidors de mediadors lipídics, els anticossos anti-IgE, els anticossos monoclonals, els inhibidors de les kinases?