Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > El mès práctic > Consells

Λ

Estalvi bancari: La vida útil d'un compte corrent abandonat

Si un compte corrent queda abandonat en un banc, el titular pot ser reclamat per pagar les despeses per comissions de manteniment

  L'oblit i l'abandó dels comptes corrents poden semblar situacions anecdòtiques i irrellevants, però ocorren amb una reiteració més freqüent de la que ens pensem. I les conseqüències poden comportar més d'una sorpresa. Encara que els titulars no se'n recorden, mentre no es cancel·len les entitats financeres sí que són conscients que tenen entre les seues bases de clients comptes que no registren moviments, als quals donen un tractament especial. Per regla general, quan passen tres anys i un compte corrent no ha registrat cap gestió, els bancs i les caixes les insereixen en llistes especials de clients, als quals apliquen diverses comissions respecte als comptes amb moviments periòdics. El normal és que cobren les comissions màximes de manteniment publicades al Banc d'Espanya (poden arribar als 36 euros anuals), una pràctica que en molts casos sol deixar el saldo del compte a zero o fins i tot en nombres rojos en un període relativament curt de temps.

Per a sorpresa dels clients, quan això ocorre les entitats solen posar-se en contacte amb ells per reclamar-los el capital degut per les comissions de manteniment acumulades. Són molts els exemples de pares que, després d'obrir un compte als fills nadons amb quantitats petites, per exemple 20 euros, reben una trucada del banc en què se'ls demana més diners dels que tenien en el compte a conseqüència de les comissions de manteniment. Així, els 20 euros a favor del client poden convertir-se en el termini d'uns sis anys en 100 euros en contra.

Ha de pagar el client per aquest suposat servei de manteniment d'un compte del qual no ha gaudit perquè ni tan sols en recordava l'existència? És lícit el cobrament d'aquestes comissions màximes?

Bancs i caixes estan en el seu dret de sol·licitar el que suposadament és seu. De fet, aquesta operació (d'aplicar més comissions en els comptes en presumpció d'abandó) és lícita, ja que les comissions que poden aplicar les entitats als seus productes financers són lliures.

No obstant això, en general les entitats no solen pressionar el client perquè abone les despeses derivades d'un compte que realment estava abandonat i que, de fet, tenia molt poc de saldo quan es va quedar oblidat al banc. El més habitual és que després de diversos intents de cobrar el deute, les entitats solen desistir i cancel·lar el compte sense més. En realitat, si un compte no ha registrat moviments i l'entitat ja s'ha "menjat" en comissions el poc de saldo que hi pogués quedar, el Banc d'Espanya estima que no ha d'exigir el pagament de més diners en concepte de manteniment.

Compte abandonat, cancel·lat o saldo zero?

  Convé assenyalar, en qualsevol cas, que oblidar un compte o deixar-lo a zero al banc continua generant despeses. La raó: la relació contractual amb l'entitat segueix oberta. Una altra qüestió ben diferent, i que convé distingir, és la de cancel·lar un compte. En aquest cas, si es cancel·la el compte corrent el contracte finalitza.

A més, els clients bancaris han de saber que en molts casos les entitats apliquen comissions de manteniment elevades quan el saldo mitjà del compte corrent és inferior a certa quantitat -que varia en funció de cada entitat financera-. Així, en comptes abandonats amb petites quantitats de diners sol ser habitual que al cap de pocs anys s'acumule un petit deute a favor del banc o caixa. La comissió per manteniment se sol cobrar anualment o semestralment. La quantia varia molt d'unes entitats a altres, encara que pot arribar als 36 euros anuals.

Pel que fa al cobrament lícit de comissions, la llei només indica que les entitats de crèdit tenen llibertat per a establir les tarifes i comissions sempre que responguen a serveis prestats o despeses fetes i, en el cas dels comptes corrents, cobrar una comissió per manteniment està justificat. Les entitats només han d'enviar al Banc d'Espanya un fullet amb les tarifes i les comissions màximes que apliquen en els seus productes quinze dies abans de posar-les en pràctica. Una vegada comunicades, si no hi ha objecció per part de la institució monetària, l'entitat pot començar a aplicar-les. Un altre requisit que ha de complir és l'exposició de les tarifes màximes en taulers en les sucursals físiques i en les pàgines web.

Per què es deixa un compte abandonat?

  Oblits, canvi de domicili, una defunció... Les causes que poden portar a "abandonar" el compte poden ser múltiples. El motiu principal per deixar abandonat un compte pot ser oblidar-se'n, no recordar que es va obrir per fer front a un compromís puntual (com pot ser el dipòsit requerit per a contractar una hipoteca) o per celebrar el naixement d'un bebè (són moltes les famílies que obren una compte als seus fills nadons)... Alguns bancs, de fet, asseguren que són conscients que tenen clients que no els consideren com l'entitat principal i que, per això, poden haver oblidat que tenen oberts comptes que van subscriure per algun motiu molt particular.

Però, a més dels oblits, canviar de domicili sense comunicar-ho a l'entitat o morir sense tenir hereus són altres causes que justifiquen l'existència de comptes corrents abandonats en les entitats financeres.

Què és un compte corrent abandonat?

  Encara que les entitats comencen a donar un tracte especial als comptes que en els últims tres o cinc anys no han registrat gestions, en realitat la llei expressa que es pot qualificar com a "compte corrent abandonat" aquest instrument bancari quan passen vint anys sense que haja tingut moviments. El més curiós del cas és que la llei imposa que passats 20 anys sense que el compte en qüestió haja rebut moviments, si el titular o dipositant no hi ha exercit el seu dret de propietat, els béns passen a ser possessió de l'Estat. Així està regulat en el Reial Decret llei 01/1928, de 24 de gener, llei que va ser revisada i ampliada posteriorment per diverses ordres ministerials.

Quan passen els diners a mans de l'Estat?

Perquè els diners d'aquests comptes abandonats passen a engrossir les arques de l'Estat, les entitats financeres han de seguir escrupolosament els passos que exigeix la llei. En primer lloc, quan els bancs i les caixes confirmen que tenen en les seues bases de clients comptes abandonats, estan obligats a publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i en algun diari de tirada nacional una crida als titulars o hereus d'aquests comptes. L'objectiu d'aquests anuncis és que els presumptes titulars o els seus coneguts o familiars s'adonen que tenen un compte bancari abandonat, a fi de poder reclamar els diners que hi queden.

En aquests anuncis, les entitats publiquen el nom o la raó social del titular (en el cas que siguen comptes jurídics, d'empreses), els beneficiaris si n'hi hagués, la localitat en què es va constituir el compte i el nom de l'entitat. També és molt comú que les entitats publiquen la quantitat de diners que hi ha dipositada en el compte.

Mentre que la publicació en el BOE és gratuïta, la inserció en els diaris és considerada com a publicitat. Per tant, per aquestes publicacions en els diaris cal abonar les quantitats que corresponguen, segons les tarifes publicitàries de cada mitjà. Aquestes insercions es fan a càrrec del dipositari, és a dir, contra el saldo que puga quedar en el compte. Si no hi hagués prou saldo per a cobrir el cost, l'entitat està exempta d'efectuar la inserció en els diaris.

Els titulars i hereus tenen un any per a reclamar des que es publiquen els anuncis al BOE i en els diaris. Passat aquest període, les delegacions d'Hisenda corresponents confirmaran si es tracta realment de béns abandonats. En cas afirmatiu, les entitats tindran 15 dies per a ingressar l'import corresponent en el Tresor Públic. Si en aquest període els bancs o caixes no fan l'ingrés seran sancionats amb una multa equivalent a la quantitat no ingressada per regla general, més uns interessos determinats.

100 euros per un oblit

  L'obertura d'un compte per a un fi molt puntual, com pot ser necessitar diners en unes vacances fora de la província on es té el domicili habitual, és, en alguns casos, un motiu perquè l'interessat oblide tancar-lo i el mantinga obert sense utilitzar-lo. En la dècada dels 80, una família de Conca va decidir fer el Camí de Sant Jaume. En aquell moment, algunes entitats financeres no havien emprès encara la seua expansió territorial per Espanya, de manera que, fora de les seues localitats, era difícil trobar sucursals o caixers automàtics d'on extreure diners.

Per això, la família de Conca va decidir obrir un compte en una entitat gallega, amb sucursals per tot el Camí de Sant Jaume. D'aquesta manera preveia la falta de diners durant les vacances i evitava haver de portar molt de capital a sobre. Passades les vacances, el compte va caure en l'oblit amb un saldo de 30 euros. Al cap de 8 anys, la família esmentada rep un avís de l'entitat en què se'ls sol·licita el pagament de 37,86 euros, en concepte de comissions de manteniment acumulades durant tot el temps que va romandre el compte inactiu (la comissió de manteniment mitjana va ser de 6,17 euros anuals). Després de demostrar el client que aquest compte no va registrar moviments en tot aquest període i que va ser obert per a un fi molt puntual, l'entitat va desistir del cobrament i va cancel·lar el compte sense més.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto