Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

Λ

El valor d'allò "rar" amenaça les espècies animals

El desig de posseir exemplars únics i consumir exquisitats a qualsevol preu arrossega les espècies animals amenaçades al límit de l'extinció

  Les espècies amenaçades i en perill d'extinció no només s'han d'enfrontar a la pèrdua d'hàbitats o a les espècies competidores. Un grup d'investigadors ha denunciat els efectes perniciosos que tenen sobre les espècies animals activitats humanes com el col·leccionisme, la caça de trofeus, el consum de "delicatessen", el comerç de mascotes exòtiques, l'ecoturisme i la medicina tradicional, en què la raresa dels animals i l'escalada de preus actuen com a incentiu per a consumidors i comerciants.

Com més rar és més es valora

Més enllà que les espècies estiguen protegides per lleis locals o acords internacionals, açò no garanteix que no hagen de ser explotades. Al contrari, com més rara és l'espècie, més alt és el seu valor i té més atractiu per a les xarxes de tràfic il·legal. És un efecte pervers i inesperat del fet de declarar una espècie com a "rara" i "en risc d'extinció". Així ho van afirmar fa molt poc un grup d'ecòlegs francesos de la Universitat París-Sud, en un treball publicat a la revista PLoS Biology.

  L'economia tradicional assumeix que quan un producte és difícil d'obtenir, el seu cost augmenta fins que arriba un moment en què no és econòmicament rendible explotar-lo. Això, en teoria, hauria de protegir les espècies animals de la sobreexplotació quan en queden pocs exemplars. El que ocorre, però, és que com més rares són les espècies més valor adquireixen, de la mateixa forma que els segells o les monedes de col·leccionista.

Aquesta pressió afegida pot accelerar l'arribada de les espècies al denominat "vòrtex d'extinció", en el qual queden tan pocs exemplars que el final de l'espècie es precipita de forma irremeiable. El que denuncien aquests investigadors, que han desenvolupat un model matemàtic que prediu el declivi de les espècies incorporant el factor econòmic d'allò rar, és que s'han de trobar noves formes de protegir aquests animals i evitar aquest tipus d'activitats.

Tràfic il·legal de mascotes

El col·leccionisme n'és un dels exemples més clars. Al 2004 el diari bolivià La Época va denunciar en un article, que va rebre el Premi internacional de Reportatge sobre Biodiversitat, els traficants que treien papallones del país i després les oferien a comerciants per vendre-les per Internet. Una papallona boliviana molt rara, la prepona xenagoras, es ven a Internet a preus que oscil·len entre els 450 i els 2.000 dòlars.

El tràfic il·legal també té reflex en el comerç de mascotes. A Espanya, a finals de l'any passat, el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil va desarticular una xarxa de tràfic il·legal d'aus exòtiques que actuava en set províncies i traficava amb 400 aus valorades en un milió d'euros.

Al mes de gener passat van robar també a Espanya un centenar de tortugues mediterrànies del Parc Natural del Desert de les Palmes, a Castelló. És una espècie que està en perill d'extinció i el seu preu al mercat negre arriba als 300 euros per exemplar.

Delicatessen i medicina tradicional

El llistat d'activitats que suposen una amenaça seriosa per a les espècies animals no acaba aquí. Les "delicatessen" i la medicina tradicional també tenen la seua quota de responsabilitat. L'amenaça d'extinció de l'esturió no ha sigut un fre per al consum de la seua fresa, el glamurós caviar, que es ven a un preu equivalent a la seua presència cada vegada més extingida: entre els 1.850 i els 3.500 euros per quilo.

D'altra banda, la medicina tradicional també desplega exemples alarmants. El peix conegut com bahaba xinès (Bahaba taipingensis) s'ha usat tradicionalment en la medicina xinesa per a la prevenció d'avortaments. La seua bufeta natatòria es coneix entre els pescadors xinesos com "or tou" perquè el seu preu s'ha incrementat progressivament fins a arribar a ser set vegades més car que l'or. Al 1980, una bufeta natatòria d'aquest peix va ser venuda als Estats Units per 64.000 dòlars. Ara, l'espècie es considera pràcticament extingida.

Ecoturisme i safaris de caça

Una altra activitat tan poc sospitosa, en principi, com l'ecoturisme, també pot accelerar l'extinció d'espècies. Aquesta modalitat inclou, gairebé sempre, l'observació d'animals, que pot representar un factor d'estrès sobre les espècies.

Una moda actual, per exemple, són els creuers per Alaska, seguint la costa del Pacífic, que ofereixen la possibilitat d'observar les balenes. S'ha constatat que les llanxes motores pertorben les poblacions de balenes i s'ha comprovat, entre les poblacions d'orques, que un nombre més gran de vaixells que acudeixen a observar aquests animals es correspon, a l'any següent, amb una disminució en la població d'aquest cetaci.

Però la disminució de balenes no és un inconvenient per als operadors, sinó el contrari: un estudi de la Universitat de Washington ha pogut demostrar que cada any que la població de balenes disminueix, a l'any següent augmenta el nombre de vaixells.

Un altre cas emblemàtic són els safaris de caça. Els investigadors van comparar el preu de caça de grans trofeus que oferien per mitjà d'Internet, per a la temporada de 2006, diversos operadors. El resultat, de nou, és preocupant: el preu augmenta en proporció directa a l'estat de vulnerabilitat de l'espècie caçada. Com menys exemplars queden de l'espècie, més alts són els preus que es paguen.

Què hi podem fer

  Resulta irònic que alguna de les activitats perjudicials per a les espècies animals les realitzen persones interessades per la naturalesa. Per als experts, una de les primeres maneres de lluitar contra aquesta pràctica és fer conscients aquestes persones dels efectes perniciosos de les seues aficions. D'altra banda, conèixer les espècies amenaçades hauria de servir al ciutadà per a denunciar i rebutjar aquestes activitats econòmiques quan afecten aquestes espècies.

Una altra via, que ja no dependria dels consumidors, se centra a trobar noves formes de regular el comerç d'espècies rares i de les activitats que es basen a "prestigiar" la possessió o la caça d'espècies amenaçades. Un assumpte que dóna per a un ampli debat, afirmen els científics.

  D'altra banda, la societat hauria de plantejar-se fins a quin punt és beneficiós donar informació sobre espècies que estan en perill. Potser, argumenten, no s'hauria de fer pública la localització geogràfica de les espècies i ni tan sols dir quines espècies estan amenaçades.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto