Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Luis Lafuente, sotsdirector de Patrimoni Històric: "El patrimoni del nostre país atreu a tot el món"

  Luis Lafuente és des de fa deu anys sotsdirector de Patrimoni Històric. Aquesta unitat, emmarcada en el Ministeri de Cultura, és l'encarregada, juntament amb les comunitats autònomes, de la gestió i la protecció del Patrimoni i la competent a representar a Espanya en el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Lafuente va ser testimoni de la concessió a Còrdova del reconeixement internacional com a Patrimoni Mundial al 1984. A la Mesquita l'han seguida 38 béns més del nostre país, l'últim dels quals el Pont Penjant de Portugalete, al juny del 2006. En la presentació dels últims 19 béns ha exercit com a interlocutor davant la UNESCO, i li ha tocat defensar les candidatures. A més, aquest expert en art que es defineix amb orgull com un "funcionari de Cultura" ha col·laborat per aconseguir que Espanya se sumés al grup de 21 països que conformen el Comitè.

S'expressa amb una passió molt mesurada quan explica la tasca burocràtica necessària per a aconseguir que els béns siguen declarats Patrimoni de la Humanitat, o quan enumera les dificultats de fer front a totes les necessitats que tenen en el seu departament, però abandona ràpidament el to en el repàs de la tasca dels agents implicats en la defensa del Patrimoni. "Passar a formar part de la Llista Mundial és obtenir un prestigi universal, i per aconseguir-ho és especialment important el diàleg i la cooperació, no tan sols dels països, sinó també amb el conjunt de persones implicades en la defensa del Patrimoni. Elles donen mostres any rere any del seu compromís amb el bé que protegeixen i potencien". Coneguda la publicació de la Guia Pràctica CONSUMER EROSKI "Patrimoni de la Humanitat a Espanya", va valorar molt positivament l'oferta que es fa amb aquesta a la ciutadania. "Qualsevol política de conservació resultaria ineficaç si els ciutadans no mostressen sensibilitat per allò que és seu i volen deixar en herència". Un civisme, que segons Lafuente, és cada dia millor: "Els visitants actuals reflecteixen un interès més gran, demanen un informació millor i manifesten més capacitat per a gaudir dels llocs".

Què significa per a un bé entrar en la categoria de Patrimoni de la Humanitat?

El Patrimoni d'un poble, entre o no en la categoria mundial, és l'expressió més digna de la seua Història. Poder gaudir-ne és un dret fonamental, proclamat en la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948 i recollit en la nostra Carta Magna. Per això, la seua protecció és obligació de les institucions i de tota la societat. Es tracta d'un llegat heretat que cal deixar als nostres descendents, però això sí, gaudint-ne. Si, a més, passa a formar part de la llista de la UNESCO, superant criteris i condicions rigorosos, pots presentar-lo al món amb un caràcter universal.

En els 39 béns declarats Patrimoni de la Humanitat a Espanya hi ha, almenys aparentment, una distància qualitativa entre la majestuositat de Granada i una cosa tan etèria com la biodiversitat i cultura d'Eivissa. És necessari continuar ampliant la llista?

 La llista, en principi, és il·limitada. Quan al 1972 la Conferència General de la UNESCO va aprovar la Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial cultural i natural, va aconseguir concretar la idea de crear un moviment a nivell internacional per a la protecció del Patrimoni. El procés va començar reconeixent aquells béns que, per dir-ho d'alguna manera, eren obvis. Això es va desenvolupar durant els anys 80 i 90, però al final del segle va començar un període de reflexió sobre quin era l'objectiu, sobre què es feia i per a què es feia. D'aquesta forma es va evidenciar que el criteri vàlid fins aquell moment sota el principi de recuperació començava a deixar de tenir sentit. S'estaven declarant conjunts històrics mundials, però sense un criteri més enllà de la necessitat que aquests fossen reconeguts. Hi ha un moment en què s'observen fins a 43 esglésies gòtiques europees. Llavors es comença a parlar de ciutats, d'itineraris culturals, de paisatges urbans? Són conceptes que es comencen a trobar a faltar.

Es tractava de donar cabuda a expressions no tan òbvies?

Es tractava d'avançar en la raó de ser Patrimoni. Al 1996, el Comitè pren la decisió de buscar un equilibri geogràfic per deixar entrada a països oblidats i regions poc representades. També es va buscar un equilibri en la llista de tipologies i una amplitud de criteri: hi ha molt poc de desert o de glacera, i molt de gòtic, maia o romà. La intenció actual és recuperar un altre tipus d'arquitectura, no només religiosa o civil, també mineral o industrial. Arran d'això, al 2001 entra Aranjuez com a paisatge cultural que ofereix la integració d'un entorn natural dissenyat per l'home. Vam començar a treballar amb Úbeda i Baeza, en principi es volia integrar amb l'oliverar, però va ser més operatiu buscar com a nexe d'unió el Renaixement que s'exporta d'Espanya a Amèrica. El mateix ocorre amb el disseny urbanístic de La Laguna, que trasllada a Amèrica la manera de fer catedrals, quins oficis cal desenvolupar, quins artesans són imprescindibles. Hem aconseguit que el Pont Penjant de Portugalete siga reconegut i estem treballant en les empremtes dels dinosaures a la Península Ibèrica. Al juny que ve, a Nova Zelanda, defensarem el Parc Nacional del Teide i el paisatge cultural de la vessant Mediterrània i els Pirineus.

Com es fa la defensa?

El treball es desenvolupa al llarg de mesos, però no es defensa en l'Assemblea. La tasca ha d'estar feta quan arribem a Nova Zelanda. Espanya pertany al Comitè, i per cortesia diplomàtica cap dels seus membres pren la paraula, la cedeix als altres països que només estan representats en l'Assemblea. Així que en aquell moment tot està ja acabat. Preparem informes ajudats per l'ICOMOS, la ONG col·laboradora oficial de la UNESCO per a la conservació del Patrimoni, que té l'encàrrec d'inspeccionar i informar sobre la realitat del Patrimoni.

Si la decisió és negativa, s'abandona la idea?

Depèn: si es nega la procedència, no la tornes a presentar; si et conviden a corregir-la, treballes en un nou projecte. Però és estrany que això passe, perquè sotmetre a judici la candidatura és l'últim pas, i en aquest moment ja has detectat si compleix el propòsit o no, els criteris i la idoneïtat. Sovint ocorre que al llarg del procés convé canviar els criteris, o buscar una oportunitat de futur millor.

El turisme és un perill per al Patrimoni?

 De cap manera, però cal gestionar-lo bé. Unes persones gaudiran més que unes altres de les expressions artístiques, dels paisatges, dels monuments, però siga com siga, tots hi han de tenir accés. Hi ha vegades en què determinats béns, com són les coves d'Altamira, corren perill de perdre's si no s'hi restringeix la visita, o el cas de l'Alhambra, que pot assumir un nombre determinat de visitants. Però no hi ha dubte que, encara que controlat, el turisme cultural ha de ser promocionat.

Els preus per al gaudiment no sempre són populars.

No tinc aquesta percepció. A Espanya no es paga molt, sobretot si ho comparem amb països del nostre entorn. Encara que admet que algunes entrades poden ser més elevades, com és el cas de Sevilla o de Còrdova, cal ser conscient que costa moltíssims diners mantenir en condicions els edificis i procurar un servei de qualitat.

Quan es recorre, encara que siga mentalment, la riquesa patrimonial, no hi ha dubte que el muntant econòmic que requereix és important. Com es prioritzen les inversions?

Sempre serà necessari invertir en el Patrimoni. És una cosa viva. Hi haurà execucions més urgents que altres, però mai deixaran de faltar diners. No obstant això, sí que m'agradaria destacar una qüestió. Falten especialistes, empreses realment competents en restauració. N"hi ha de molt bones, però no donen a l'abast, de manera que de vegades cal gastar pressupostos i si no s'aconsegueix les empreses referents, s'ha de recórrer a unes altres, i això no és sempre la millor solució. Assenyale aquesta necessitat empresarial com un exemple que la Cultura no és només una despesa de diners, pot ser també creadora de riquesa. No estem anquilosats, també participem del motor econòmic i social.

L'adaptació per a persones amb minusvalidesa és un principi cada dia més ben complert, per bé que sembla impossible en alguns casos, com ara a Conca. Es valora aquesta necessitat com un punt més per a la defensa patrimonial?

Cal trobar l'equilibri perquè totes les persones hi puguen tenir accés, però cal ser molt prudent en com es fa. Com més avancem en mitjans tècnics millor es podrà aconseguir i es reduiran les barreres. En aquest tema el que sí m'agradaria transmetre és que cal mantenir la voluntat. No conformar-nos amb el que fem, que és positiu, però tenir sempre present que és una obligació l'èxit de la qual millora tot el conjunt.

Ha visitat els 39 béns d'Espanya?

Em falta les Médulas, i vull anar-hi en breu. Els altres, sí. Alguns en moltes ocasions.

Alguna preferència?

Tots, tots tenen la categoria per a ser universals.

Com recomanaria visitar-los?

Cadascú gaudirà en la mesura que es vulga exigir. Toledo acull visitants de dues hores, de dos dies o de dues setmanes. Mentre es divertisca amb el que faça, cadascú ha de triar el nivell de profunditat a què vulga arribar. Les institucions han de facilitar l'accés al bé a aquella persona que busca un coneixement extens, però també a aquella que vol senzillament conèixer un lloc i rescatar sensacions amb el que visita. L'important és que se li desperte la necessitat de tornar-hi. I que complisca les seues expectatives. Iniciatives com la de CONSUMER EROSKI d'oferir un volum útil per a poder acostar-se al Patrimoni i gaudir-ne també són beneficioses.

La seua trajectòria vetlant pel Patrimoni és llarga; percep en l'actualitat més respecte de la ciutadania, o al contrari, més desinterès envers el que és propi?

Sens dubte, més respecte i més ganes de conèixer i de conèixer bé. S'està dibuixant el turisme cultural. Sona bé sentir-ho, i encara més comprovar que cada dia és més nombrós i heterogeni. Hi ha joves, famílies, grups, estrangers, veïns. El Patrimoni dóna pols a tot el món.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto