Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > El mès práctic > Consells

Λ

La pujada dels tipus d'interès: Adéu als diners barats

L'increment del preu dels diners repercuteix en el consum, en l'estalvi i en el mercat de l'habitatge, tot i que de formes diferents

  Els tipus d'interès de la zona euro, i per tant els que afecten els estalviadors espanyols, s'han mogut durant els dos últims anys pels nivells més baixos des de la dècada dels 50 del segle passat. Des de l'abril del 2003 fins al desembre del 2005 han estat instal·lats en el 2%. En canvi, amb les cinc pujades que ha fixat el Banc Central Europeu l'últim any, cal dir definitivament adéu als diners barats. En l'actualitat, els tipus de l'interès oficials de la zona euro se situen en el 3,50%. Que els tipus d'interès pugen suposa que el preu dels diners s'encareix. Però, com afecta aquest fet a la nostra butxaca? El seu impacte es deixa sentir en el consum, en l'estalvi i en el mercat de l'habitatge, per bé que de formes diferents.

EFECTES POSITIUS

Comptes i dipòsits bancaris

L'efecte positiu més important d'una pujada dels tipus d'interès s'aprecia sobre els principals productes d'estalvi bancari, en especial els comptes i els dipòsits a termini fix. Si pugen els tipus, les entitats tenen més marge per a oferir rendibilitats més atractives. De fet, des del desembre del 2005 s'ha registrat un increment significatiu en els tipus d'interès que ofereixen els dipòsits i els comptes corrents. Segons dades del Banc d'Espanya, al tancament del 2005 els dipòsits a menys d'un any oferien un interès mitjà del 2,30%. En l'actualitat, l'interès se situa en el 2,95%.

Els dipòsits a terminis entre un i dos anys han passat de donar un interès mitjà del 2,01% a oferir-ne un 2,88%. De la seua banda, els dipòsits a terminis superiors als dos anys rendibilitzen ara l'estalvi a un interès mitjà del 2,71%, xifra que contrasta amb el 2,02% que oferien fa un any. En qualsevol cas, aquestes són dades sobre l'interès mitjà calculat tenint en compte les dades de totes les entitats financeres que operen a Espanya (bancs i caixes). Els últims mesos, però, el mercat ha assistit a una autèntica allau de nous dipòsits que, en molts casos, ofereixen interessos més alts. Algunes entitats que operen en línia ofereixen dipòsits a un any a un interès del 4%. Això suposa que si un estalviador destina 10.000 euros a un dipòsit d'aquest tipus, al venciment -que sol ser quan es cobren els interessos- rebrà 10.400 euros.

Els comptes a la vista també han passat d'oferir un interès mitjà del 0,41% al tancament del 2005 a donar un 0,49% de rendibilitat. Tanmateix, al mercat també hi ha ofertes amb tipus molt més atractius. Els millors comptes, que poden es contractar en entitats que operen a través d'Internet, ofereixen un interès del 2,65% (fa un any oferien un 2,25%).

Com que s'estima que els tipus d'interès a la zona euro poden continuar pujant més l'any que ve (fins a arribar fins i tot al 4%, segons alguns experts), és lògic pensar que la rendibilitat que ofereixen els comptes i els dipòsits també continuarà incrementant-se, i això és una bona notícia per als estalviadors. En general, aquests productes bancaris guanyen atractiu en les etapes de pujades de tipus d'interès. Al contrari, en perden quan el Banc Central Europeu (l'organisme que s'encarrega de regular la quantitat de diners que hi ha al mercat de l'Eurozona) decideix iniciar un període de baixades en el preu dels diners.

Deute Públic

El Deute Públic (actius emesos per l'estat, com ara Lletres, Bons o Obligacions) també sol començar a oferir un interès superior quan comencen a pujar els tipus. Per exemple, les Lletres del Tresor a un any oferien al tancament del 2005 un interès mitjà del 2,53%. Aquesta rendibilitat contrasta amb el tipus mitjà del 3,578% a què es van oferir les Lletres en l'última subhasta del mes d'octubre del 2006. Els bons a cinc anys i les obligacions a deu anys han passat de donar un interès mitjà del 3,02% i del 3,475% a establir un 3,692 % i un 3,992%, respectivament.

EFECTES NEGATIUS

Hipoteques

 L'impacte negatiu més important d'una pujada en els tipus d'interès s'aprecia principalment sobre les hipoteques. Si pugen els tipus, ho fan també les quotes mensuals que cal pagar en les hipoteques a tipus variables (que a Espanya són més d'un 90% de les contractades). Quan comencen a pujar els tipus d'interès oficials, ho sol fer també l'Euribor (que és l'indicador a què estan vinculades la majoria de les hipoteques a interès variable). Aquest índex ha passat del 2,783% al desembre del 2005 al 3,924% al tancament del tercer trimestre de 2006, segons dades de l'Associació Hipotecària Espanyola. A aquest interès cal sumar, a més, un diferencial, que varia segons les entitats però que, de mitjana, es fixa en el 0,5%. Això suposa que en les hipoteques que s'hagen revisat al setembre del 2006 s'hauran incrementat una mitjana de 850 euros a l'any o, el que és el mateix, gairebé 70 euros més al mes. Des de l'Associació Hipotecària Espanyola estimen que els pròxims sis anys les hipoteques pujaran entre 78 i 204 euros al mes cada any.

En qualsevol cas, perquè l'impacte de la pujada dels tipus d'interès siga menor, les entitats financeres estan optant per allargar el termini d'amortització de les hipoteques. En l'actualitat ja es poden trobar préstecs hipotecaris a un termini màxim de 50 anys.

Igualment, en l'àmbit empresarial el sector que es veu afectat especialment per la pujada dels tipus d'interès és l'immobiliari. De fet, ja s'observen els primers indicis d'esgotament en la venda, en els preus (en algunes zones d'Espanya han començat a caure) i en el temps que tarden a vendre's els immobles.

Ara bé, tots aquells que estan hipotecats des de fa temps i que ara es veuen ofegats amb la pujada de tipus, què poden fer? Una de les solucions a què poden recórrer és el refinançament hipotecari, és a dir, negociar amb el banc noves condicions per al seu crèdit. Això pot implicar una rebaixa en el tipus d'interès aplicat i un allargament dels terminis, fet que els permetria pagar una quota menor, encara que, això sí, durant més temps i amb el pagament de més interessos. Això vol dir que, lluny de sortir perjudicada, l'entitat bancària obtindrà un benefici major.

En segon lloc, els interessats a adquirir un habitatge poden plantejar-se l'opció de subscriure una hipoteca a tipus mixt. Aquest tipus de préstecs combinen el pagament de tipus d'interès fixos i variables, en períodes escollits pel client. Gràcies a la flexibilitat en les condicions, el client pot finançar l'habitatge amb quotes a la seua mesura, que es mantindran fixes durant el període triat. Aquest producte inclou protecció davant de pujades de tipus. Per exemple, un client pot contractar una hipoteca mixta i decidir pagar un tipus fix durant els primers 20 anys i variable durant els 20 següents. Durant els primers 20 anys, no l'afectarà la pujada de tipus d'interès, ja que la seua quota serà la mateixa, pugen o baixen els tipus.

Una altra solució, per a totes aquelles famílies que a més de tenir una hipoteca disposen d'altres préstecs personals, és reunificar tots els crèdits en un (l'hipotecari, amb la qual cosa la garantia continua sent l'habitatge). Aquesta operació també permet pagar menys al mes, encara que durant més temps i mitjançant el pagament de més interessos a l'entitat bancària. Tot i aquest inconvenient, pot ser una solució acceptable per a aquelles famílies que en l'actualitat se senten ofegades i necessiten rebaixar la quota per viure sense tanta pressió deutora.

Borsa

La Borsa és un altre dels mercats que sol sofrir negativament l'impacte d'una pujada dels tipus d'interès. Generalment, si els tipus pugen, guanyen atractiu els instruments de renda fixa (com les Lletres del Tresor o els Bons comentats més amunt) i en perd la renda variable. A causa de la disponibilitat d'alternatives de menys risc i que estan elevant la rendibilitat, molts inversors surten de la Bossa. Amb tot, ara per ara hi ha una gran liquiditat al mercat, per la qual cosa la pujada no ha afectat el mercat de renda variable. De fet, molts diners procedents de la venda d'immobles han anat a parar a la Borsa. Convé tenir en compte, però, que amb pujades d'interès més voluminoses aquest mercat podria sofrir i començar a caure.

Consum

El consum també es pot veure afectat per la pujada dels tipus, a causa del fort endeutament de les famílies. Si puja el preu dels diners, les famílies han de fer més esforç per mantenir el seu nivell de consum actual, que és molt alt. Els tipus d'interès més alts, l'inflació elevada i el menor augment de la riquesa immobiliària pesen sobre la renda disponible de les famílies i, per tant, sobre el consum. Als últims anys, el consum ha crescut a taxes superiors al 4% anual, que podrien, i previsiblement ho faran, rebaixar-se fins al 3% a l'any els pròxims exercicis.

ELS TIPUS D'INTERÈS ALS ESTATS UNITS

  Els Estats Units, la primera economia mundial, van ser el primer mercat que va començar amb la pujada dels tipus d'interès. La Reserva Federal (el banc central nord-americà, popularment conegut com la Fed) va abaixar les taxes oficials des del 6,5% (nivell en què se situaven l'any 2000), fins a l'1% (cota en què es van instal·lar des de mitjans del 2003 fins a mitjans del 2004). Des del juny del 2004, la Fed va iniciar una etapa de política monetària alcista. En l'actualitat els tipus oficials nord-americans se situen en el 5,25%. Els mateixos efectes positius i negatius que hi hagut a la zona Euro (amb la pujada dels tipus d'interès per part del BCE) s'han donat al mercat nord-americà. En canvi, l'impacte en aquest cas ha sigut més voluminós (igual que ho ha sigut la pujada de les taxes oficials).

DICCIONARI BÀSIC PER A NO PERDRE"S

 
  • Interès: Preu que es paga per l'ús dels diners. Generalment s'expressa com un tant per cent anual sobre la suma prestada, encara que aquest percentatge es pot definir també per a altres períodes més breus, com un mes o una setmana, per exemple. El percentatge esmentat s'anomena taxa d'interès. Des del punt de vista macroeconòmic, la taxa d'interès queda determinada tant per la demanda de diners com per l'oferta. Com que l'oferta monetària depèn de les emissions que fan els bancs centrals, aquests poden, segons les circumstàncies, alterar en major o menor mesura la taxa d'interès (és a dir, pujar o baixar el preu dels diners).
  • Euribor: és un acrònim de "Europe Interbank Offered Rate", és a dir, tipus europeu d'oferta interbancària. És el tipus d'interès aplicat a les operacions entre bancs d'Europa; això significa que és el percentatge que paga com a taxa un banc quan un altre li deixa diners. En les hipoteques, representa l'interès que cobrarà el banc per prestar diners al client. Se solen revisar cada 6 mesos o un any (en funció del préstec contractat).
  • Banc Central: entitat eix del sistema bancari d'un o diversos països que té com a objectiu controlar i dirigir el conjunt d'institucions financeres. A més, és l'encarregat d'emetre i posar en circulació la moneda comuna i preservar el seu valor enfront d'altres divises.
  • Banc Central Europeu: organisme que dirigeix la política monetària de la zona Euro.
  • Reserva Federal: és el banc central nord-americà.

Relacions d'aquest contingut

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto