Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

Λ

Contaminació de l'aigua: Medicaments en l'aigua, els nous contaminants

Tot i que encara no es coneix bé el risc d'aquest tipus de contaminació, els últims anys s'han començat a investigar els seus efectes i la forma d'eliminar-los

  Si les aigües de rius i llacs contenen compostos contaminants que provenen de la indústria i l'agricultura, per què no haurien de contenir fàrmacs? La pregunta pot resultar ingènua, però la realitat és que fins fa molt poc no s'ha començat a constatar precisament això, que els analgèsics, els antiinflamatoris, els anticonceptius, els antibiòtics i altres productes diversos que omplen les nostres farmacioles i que es prenen amb més o menys assiduïtat acaben, en última instància, en aigües de rius i llacs. Les quantitats registrades no suposen, de moment, un risc per a la salut humana, però preocupen els riscos de la interacció de les diferents substàncies.

Quan una persona o un animal pren un medicament, gran part del compost actiu que el forma s'acaba excretant a través de l'orina i els excrements. És així com van parar a les aigües residuals que arriben a les plantes depuradores per ser tractades. El problema és que els tractaments en aquestes plantes no són prou eficaços per a extreure els residus farmacològics en la totalitat, per la qual cosa acaben viatjant fins als rius, llacs, mars, aqüífers i, al final, encara que en quantitats molt reduïdes, acaben en les nostres aixetes.

Què i on?

  Es calcula, com a mitjana, que en l'aigua residual es troben més de 20 fàrmacs de diversa composició, segons el país i el consum. L'antidepressiu Prozac (fluoxetina) s'ha trobat en llacs i rius del Canadà i els Estats Units. A Suècia, un estudi revelava a mitjan 2005 que les aigües del riu Höje transporten diclofenac, un antiinflamatori d'ús comú, a més de l'antiepilèptic carbamezapina, propanolol (un beta-blocador per a la insuficiència cardíaca) i antibiòtics com el trimetoprim i el sulfametoxazol.

A Espanya, un treball del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) va ser el primer que va donar l'alerta al 2005. Va rastrejar els residus farmacològics al llarg de 18 punts del riu Ebre: en tots va trobar residus de medicaments, amb els nivells més diversos en punts de la província de Saragossa i a Navarra. Entre els fàrmacs que es van detectar en més quantitat destaquen dos reguladors del colesterol, l'àcid clofíbric i el gemfibrozil; els analgèsics naproxèn i diclofenac; l'antiinflamatori ibuprofèn; l'antiepilèptic carbamezapina; i l'atenolol, un beta-blocador.

L'estudi revela, per tant, que des del gel de bany fins a la cafeïna sense metabolitzar del nostre cafè matiner poden acabar en les aigües. També s'han començat a detectar quantitats significatives d'un desinfectant antibacterià, el triclosan, que s'incorpora en molts detergents i que preocupa perquè podria generar resistències en els bacteris. A Itàlia, una investigació de l'Institut Mario Negri ha trobat al riu Po quantitats inesperades de cocaïna: el cabal del riu transporta diàriament l'equivalent a quatre quilograms diaris d'aquesta droga, fet que suposa 1.460 quilograms anuals (dada que va revelar un consum en la població molt per sobre de les estimacions oficials).

S'acumulen i interaccionen

Les concentracions d'aquests residus no suposen un risc per a la salut humana. Per exemple, l'antiinflamatori ibuprofèn se sol dispensar en dragees de 400 mil·ligrams i, segons el citat treball de l'Ebre elaborat pel CSIC, la màxima concentració d'ibuprofèn trobada en l'efluent d'una depuradora és de 3.000 nanograms per litre d'aigua, l'equivalent a 0,003 mil·ligrams dissolts en aquest litre, molt per sota del contingut habitual d'una pastilla.

El que preocupa als experts és que en cada litre d'aigua no tan sols pot haver-hi ibuprofèn, sinó molts altres fàrmacs que poden interaccionar entre ells. Un altre factor que cal tenir en compte és l'efecte acumulatiu en l'ecosistema. Descobrir com afecta els organismes aquàtics i, de forma indirecta, la salut humana, és una de les prioritats actuals. Un temor fundat és que l'exposició constant dels microorganismes de l'ecosistema -en l'aigua hi ha infinitat de virus i bacteris- als antimicrobians pot generar patògens resistents a aquests fàrmacs, i posar en perill el tractament a futures infeccions. No menys importants són els efectes, encara difícils de preveure, que tenen els residus de les píndoles anticonceptives i de teràpies hormonals, que segueixen actives en arribar al medi ambient i que poden alterar el sistema endocrí dels organismes.

Diversos estudis ja han revelat l'existència de peixos amb signes d'intersexualitat, en els quals es dóna coexistència de teixit testicular i d'ovaris. En aquest cas, el fenomen no pot atribuir-se només als fàrmacs sinó que és l'efecte combinat de contaminants d'origen divers: a les hormones femenines sintètiques s'unirien les hormones naturals, com la progesterona o l'estradiol (que en les aigües residuals de grans ciutats assoleixen nivells molt elevats) i els contaminants d'origen industrial, com ara el nonilfenol, que mimetitzen les hormones femenines.

(peça) Preguntes habituals

Es poden minimitzar els residus de fàrmacs? Sí. Una de les millors formes de contribuir a la reducció d'aquests residus és no medicar-se innecessàriament i evitar llançar les restes de medicaments al lavabo, al riu, etc.

Com afecta les persones aquest tipus de contaminació? De moment, no suposen un risc immediat per a les persones. Preocupen més els seus efectes a mitjà i llarg termini, com ara l'aparició de patògens resistents als antimicrobians i els efectes en l'ecosistema. Per exemple, si els fàrmacs afecten la reproducció dels peixos, això minvarà encara més els recursos pesquers.

Com afecta el medi ambient? Ara es comença a evidenciar que els antibiòtics poden afectar les plantes aquàtiques i que l'antiepilèptic carbamazepina representa un risc per als crustacis. També hi ha indicis que el beta-blocador propanolol perjudica el creixement del peix medaka, una varietat asiàtica d'aigua dolça. Tot això pot tenir conseqüències, per efecte cascada, en la resta de l'ecosistema.

Hi ha mètodes per a eliminar les restes de fàrmacs a l'aigua? S'estan estudiant nous sistemes. Entre aquests, l'ús de l'ozó per extreure de l'aigua alguns antibiòtics i nous filtres de membranes. En el cas de fàrmacs com l'ibuprofèn, se sap que n'hi hauria prou que l'aigua residual s'estigués més temps a les plantes depuradores per una extracció millor. No malgastar aigua pot ajudar que les depuradores tinguen més marge de temps per a depurar les aigües que hi arriben.


Relacions d'aquest contingut

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto