Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Llets semidesnatades UHT enriquides en calci: Per a augmentar la ingesta de calci n'hi ha prou de prendre una mica més de llet normal

Quatre de les nou llets enriquides en calci aporten menys del que declaren i sis fan el mateix amb altres minerals o amb les vitamines

  S'han analitzat al laboratori i s'han sotmès a tast nou llets UHT semidesnatades enriquides en calci (Central Lechera Asturiana, Président, Kaiku, Río, Lauki, Pascual, Puleva, Gaza i Celta) que es venien en envasos d'un litre (vuit en bric i una en ampolla de plàstic) i costaven des dels 0,71 euros de Río fins als 0,98 euros de Pascual.

Les excel·lents qualitats nutritives de la llet i dels seus derivats fan que la seua incorporació a la dieta habitual siga convenient en totes les etapes de la nostra vida, però el mèrit més significatiu que tenen, l'aportació abundant de calci de gran biodisponibilitat (la llet conté proteïnes, minerals i vitamines que afavoreixen l'absorció del calci per part del nostre organisme), la converteix en insubstituïble en les fases de creixement i desenvolupament (infància i adolescència) i en períodes fisiològics concrets com l'embaràs i la lactància en les dones.

Llets semidesnatades enriquides en calci

La llet semidesnatada s'obté a partir de llet sencera, a la qual es treu de primer tot el greix i posteriorment s'hi afegeix la quantitat de nata requerida per a aconseguir que el greix represente entre l'1,5% i l'1,8% del producte, rang establert per la normativa per a la llet semidesnatada (la sencera ha de tenir almenys el 3,5% de greix).

A continuació es procedeix a l'enriquiment amb calci: es poden afegir a la llet sals minerals de calci, caseïnats o caseïnes, fer servir llet ultrafiltrada, llet en pols o llet concentrada. El nostre organisme és més eficient si absorbeix calci orgànic (citrat càlcic, acetat de calci, quelat de calci), que es troba en la llet, que calci inorgànic (fosfat càlcic, carbonat de calci), que permet una concentració més alta de calci en el producte final però que pateix d'una absorció pitjor. Les dades proporcionades pel laboratori no permeten distingir el tipus de calci utilitzat en cada llet analitzada.

La majoria dels fabricants afegeixen també vitamines liposolubles (solubles en greix), ja que durant el desnatat, juntament amb el greix s'eliminen aquestes vitamines de la llet. La llet a la qual s'afegeix algun nutrient (calci, fòsfor, vitamines, proteïnes, etc.) es considera "llet enriquida", i els seus fabricants tenen l'obligació d'informar en l'etiqueta del producte sobre les característiques nutritives.

La meitat de les analitzades tenen menys calci del que declaren.

La revisió dels etiquetatges d'aquestes nou llets enriquides va revelar que totes incloïen la informació obligatòria, però en molts casos les dades oferides es van revelar poc veraces, fins al punt que el contingut real de calci de quatre d'elles (Central Lechera Asturiana, Kaiku, Lauki i Gaza) va ser notablement inferior al declarat. I en una cinquena, la de Puleva, el defecte va ser del 8% però el marge d'error de la tècnica de mesurament va aconsellar no interpretar que contenia menys calci del declarat. Tanta inexactitud en el contingut real de calci pot ser degut al fet que, segons sembla, alguns fabricants parteixen de la premissa que la llet crua conté 120 mg de calci per cada 100 mil·lilitres, quan en realitat el més comú (els continguts varien en funció de diversos factors) és que no supere els 110 mg/100 ml. Això pot explicar, si bé només en part, que els fabricants es queden curts a l'hora d'afegir calci per a aconseguir els valors declarats en les etiquetes. La solució sembla senzilla: verificar el contingut en calci de la llet d'origen i calcular, en cada remesa, la quantitat que hi cal afegir-ne. Recordem que no es pot incorporar calci discrecionalment, ja que un contingut en aquest mineral superior a 160 mg/100 ml faria precipitar la llet.

Però les discrepàncies entre les quantitats declarades de nutrients i les trobades en l'anàlisi no van acabar en el calci. També la quantitat de fòsfor de Kaiku i Pascual va ser inferior a la compromesa en les etiquetes. I el mateix ocorria amb el magnesi en Celta, amb l'àcid fòlic (vitamina B9) en Lauki i Pascual, amb la vitamina A en Gaza i Puleva, i amb la vitamina E en Gaza. En resum: només els etiquetatges de Río i Président eren correctes.

Diferències entre l'enriquida en calci i la normal

  La llet semidesnatada enriquida en calci és poc energètica però una mica més (les mostres estudiades aporten una mitjana de 52 calories per cada 100 grams) que la semidesnatada normal (45 calories per cada 100 grams), cosa lògica si es té en compte que una de les nou enriquides és ultrafiltrada (més concentrada) i que les altres afegeixen proteïnes làcties. La concentració de proteïnes és, per la mateixa raó, lleugerament superior en les enriquides. La norma obliga que la llet continga com a mínim un 2,72% de proteïna i que, en les enriquides en proteïnes, ha de ser igual o superior al 3,8%; totes complien els requisits que els afectaven. La norma exigeix també a les semidesnatades un mínim d'un 4,25% de lactosa (sucre de la llet), que les nou mostres (mitjana: 5,2%) compleixen.

Al natural, la llet acabada de munyir té entre el 3% i el 6% de greix, depenent de l'alimentació de la vaca i de la raça. La llet sencera ha de contenir un mínim del 3,5% de greix, mentre que la desnatada en tindrà menys del 0,5% i la semidesnatada ha de tenir entre l'1,5% i l'1,8% de greix. En les mostres analitzades el contingut gras va anar des de l'1,47% fins a l'1,57% i tots els valors es van considerar acceptables. No hi ha diferències ressenyables en el contingut gras de les semidesnatades normals i les enriquides en calci. El mateix ocorre amb el contingut en colesterol que, igual que el greix, és poc rellevant: mig litre de llet semidesnatada aporta 30 mil·ligrams de colesterol, quan la quantitat que s'aconsella no superar al dia és 300 mil·ligrams.

Alerta amb les vitamines

La llet, encara que n'aporta d'altres, només és rica en vitamina B12 (més del 30% QDR). El més rellevant a efectes d'aquesta anàlisi és que en el procés d'extracció del greix de la llet s'eliminen les vitamines liposolubles (A, D i E) i és per això que els fabricants de llets semidesnatades i desnatades solen afegir-ne. En concret, la vitamina D esdevé essencial en aquestes llets semidesnatades enriquides en calci, perquè ajuda a l'organisme de qui les ingereix a absorbir el calci i a dipositar-lo en ossos i dents.

De les nou comparades, Río és l'única que no diu estar enriquida en vitamines. Ara bé, les anàlisis van demostrar que en moltes mostres les quantitats de vitamines eren inferiors a les declarades. Gaza, per exemple, afirma estar enriquida en vitamines A, E i D, però al laboratori, en clara irregularitat d'aquesta llet, no es van veure quantitats detectables de vitamines A i E. Quant a la vitamina D, l'única mostra amb un contingut (3,3 micrograms, µg/100 ml) que es va poder mesurar va ser Celta; el de les altres, per limitacions de la tècnica emprada, no s'ha quantificat ja que era inferior a 2,5 µg/100ml (important: cap mostra declarava una quantitat de vitamina D superior a 2,5 µg/100ml). Président i Puleva afirmen que incorporen vitamina D; Puleva afegeix també vitamina A, però contenia només 90 µg/100 ml d'aquesta vitamina en comptes dels 120 µg/100 ml declarats en l'etiqueta. Celta, de la seua banda, assegura incorporar a la llet vitamines A i D, i es va comprovar al laboratori que ho fa fins i tot en quantitats superiors a les anunciades.

De la seua banda, Central Lechera Asturiana, Kaiku, Lauki i Pascual afirmen afegir àcid fòlic (vitamina B9) i vitamines A, D i E. Excepte en vitamina A en Lauki i Pascual (que no arriben a la quantitat declarada) i en vitamina D, que no es va poder mesurar, aquestes mostres arriben, i fins i tot sobrepassen, els continguts declarats.

Amb tot, la major diferència entre una llet enriquida en calci i una altra no enriquida és, lògicament, el contingut en calci. Però vegem-ho en l'apartat següent.

Val la pena consumir llet enriquida en calci?

  El calci és un mineral del qual hem d'assegurar la ingesta diària perquè, a més de complir un paper insubstituïble en la formació dels ossos (el 99% del calci del nostre cos, gairebé un quilo, es troba en aquests), intervé en altres funcions, com és ara la transmissió dels impulsos nerviosos, la coagulació de la sang i l'activitat del cor. Si la dieta no aporta cada dia el calci necessari o si aquest no s'assimila correctament, el nostre organisme se'l procura per a si mateix d'una manera poc convenient per a la nostra salut: extrau dels ossos la petita quantitat de calci que necessita per a aquestes funcions complementàries. Amb el transcurs dels anys, aquest "robatori" continuat de calci pot acabar debilitant els ossos i produir una patologia molt coneguda, l'osteoporosi. D'aquí ve la necessitat de proporcionar regularment calci a l'organisme durant tota la vida i no tan sols fins a l'edat en què acaben de construir-se els ossos, al voltant dels 30 anys.

Per a la població adulta en general (els xiquets, les embarassades i els lactants en necessiten més), es recomana una ingesta diària (QDR) de 800 mg de calci. Dos gots de llet (mig litre) al dia garanteixen uns 600 mg de calci, el 75% de la QDR. La llet (tant fa que siga sencera, desnatada o semidesnatada, el contingut de calci no varia) aporta entre 105 i 120 mil·ligrams de calci per cada 100 mil·lilitres (mg/100 ml), mentre que l'enriquida en calci conté (dades d'aquesta anàlisi) entre 130 mg/100 ml i 160 mg/100 ml; la mitjana de les nou mostres estudiades és de 145 mg/100 ml, un 30% més de calci que la llet no enriquida.

El calci que necessitem es pot aconseguir també mitjançant derivats lactis, com ara formatge semicurat (820 mg/100 g), iogurts (130 mg/100 g) o quallades (60 mg/100 g), però hi ha altres aliments, com les sardines en llauna (400 mg/100 g, amb espina), les ametlles (254 mg/100 g) o els créixens (170 mg/100 g) i altres verdures, com el bròquil, que contenen calci, encara que el seu aprofitament per part del nostre organisme (la biodisponibilitat) és menor que en els lactis.

El consum diari de dos gots de llet semidesnatada o desnatada (amb les quals reduïm el greix i les calories de la llet sencera) i d'alguns productes lactis ens garanteix la QDR de calci. És per això que no sembla necessari recórrer a llets enriquides que en el millor dels casos aporten un 50% més de calci que les normals i en el pitjor, només un 15%. A més, el procés d'enriquiment en calci comporta una sèrie de manipulacions de la llet que n'alteren la composició original fins al punt que alguns dels estrictes paràmetres establerts per la norma (vegeu el quadre de dades de l'anàlisi) per a la llet a fi d'evitar problemes de qualitat i fraus no són aplicables a aquestes llets enriquides ni resulten clars d'interpretar. A més, en les llets enriquides en calci no només les quantitats de calci, d'altres minerals i de vitamines són en molts casos inferiors a les anunciades, sinó que tres de les nou (vegeu el quadre de dades i el resum "Una per una, nou llets...") van presentar problemes de qualitat.

Els qui pateixen d'intolerància a la lactosa (sucre de la llet) o els qui, per la raó que siga, han descartat la llet de la dieta, poden incorporar calci a la dieta consumint altres aliments rics en aquest mineral o recórrer als suplements de calci. No hi ha risc d'un consum excessiu de calci: mitjançant l'orina i els excrements eliminem el calci que no necessitem. S'estima que la ingesta de fins a 2.500 mg diaris és segura.

La llet enriquida en calci podria ser una alternativa en etapes de la vida que necessiten una aportació extra de calci (infància i adolescència, embaràs i lactància, vellesa), però aquest 15%-50% extra es pot aconseguir d'una manera molt senzilla augmentant el consum de llet.

De totes maneres, sobre el calci gravita certa controvèrsia: bona part de la comunitat científica continua posant en dubte la utilitat d'aquest mineral en persones adultes quan s'ingereix mitjançant el consum d'aliments, però al seu torn altres experts asseguren que el calci que utilitza el nostre organisme amb major eficiència és el que contenen aliments com la llet. La veritat és que quan la necessitat de calci és urgent (osteoporosi, tractaments que redueixen la quantitat de calci en l'organisme...), els metges acostumen a prescriure suplements de calci i no suggereixen la ingesta d'aliments rics en calci.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto