La síndrome del gluten prohibit

 El blat, l'ordi i el sègol són cereals amb què s'elaboren alguns dels aliments bàsics de la dieta occidental, com el pa. Però no totes les persones els poden ingerir. De fet, és el cas d'un de cada cent europeus, proporció que pateix la malaltia celíaca, una intolerància permanent, més comuna en dones que en homes, a un dels components d'aquests productes, el gluten, que consisteix en una barreja de proteïnes que es classifiquen en dos grups: les prolamines i les glutelines.

Absorció fallida

Tot aliment es transforma en partícules més petites en el procés de digestió i aquestes partícules (macronutrients) al seu torn es degraden en partícules molt més petites (micronutrients). La seua absorció té lloc a les parets intestinals, la mucosa de les quals està recoberta de vellositats semblants a arrels microscòpiques que pengen de les parets. En la persona amb malaltia celíaca, aquestes vellositats sofreixen un procés inflamatori, es van aplanant i desapareixent en els casos més greus, amb la qual cosa s'altera tot el procés d'absorció dels nutrients i apareixen una sèrie de símptomes intestinals, carencials i metabòlics.

Herència indesitjada

La malaltia celíaca registra un component genètic rellevant, que es plasma en la predisposició especial dels familiars de primer grau. La malaltia es pot presentar en la infància, cap als dos anys d'edat, després de la introducció del blat en la dieta, però també es pot manifestar amb posterioritat i aparèixer entre els 30 i els 40 anys. En molts casos els símptomes són inapreciables i no es detecta fins que es manifesten les seues complicacions. Així, pot ser asimptomàtica durant molts anys i sorgir com a conseqüència d'una infecció viral, d'una intervenció quirúrgica, d'un període d'éstrés i/o esgotament, d'un accident amb lesions físiques, etc.

Diarrea i deficiències nutricionals

La simptomatologia més comuna sol ser un quadre de diarrea crònica amb pèrdua de pes i aprimament, deficiències nutricionals (anèmia, osteoporosi, carència de vitamina K i d'altres, a més de minerals...). S'han constatat variacions en funció de l'edat en què sorgeix i de la gravetat del quadre. En els xiquets solen donar-se diarrees, nàusees, vòmits, retard en el creixement, poc pes, mal desenvolupament de la musculatura, irritabilitat, apatia, tristesa, introversió, etc. En els adults la màxima incidència es dóna en dones de 30 a 40 anys, que pateixen fatiga, cansament, dolors abdominals, meteorisme (gasos) i flatulència, anèmia ferropènica (per carència de ferro) i de vegades restrenyiment. Per tot això, en moltes ocasions es confon amb el còlon irritable.

El diagnòstic, al més aviat possible

Si el diagnòstic de la malaltia és tardà, o si no es tradueix en un tractament adequat, poden aparèixer complicacions a llarg termini: atròfia de la melsa, linfomes intestinals, carcinomes del tracte digestiu, insuficiència pancreàtica i d'altres. Per això, és fonamental que es diagnostique al més ràpid possible, encara que de vegades és difícil perquè la simptomatologia inicial és poc específica i comuna amb altres processos. Però davant de qualsevol mínima sospita cal fer el diagnòstic, basat en proves analítiques i biòpsia intestinal.

Eliminació radical, encara que difícil

Una vegada confirmada la malaltia s'inicia l'únic tractament eficaç: eliminar absolutament el gluten durant tota la vida, ja que amb una petita ingesta n'hi ha prou per a reactivar la malaltia.

Als països occidentals no resulta fàcil disposar d'una dieta sense gluten perquè el 75 % dels productes alimentaris manufacturats en contenen -forma part dels aliments com a vehiculitzant d'aromes, colorants, conservants, espessidors, antihumectants, etc.-. En l'actualitat, es consigna en l'etiquetatge la utilització de blat o de qualsevol altre cereal amb gluten.

Llista d'aliments

La llista d'aliments prohibits i permesos és extensa, però a mode orientatiu es pot resumir en:

Aliments que contenen gluten i que cal evitar:

•  Pans o productes cuits al forn preparats a base de blat, ordi o sègol.
• Pastes elaborades a partir de blat, ordi, sègol o sèmola.
• Adobs per a ensalada, sucs de carn, salses i sopes preparades amb ingredients que contenen gluten.
• Verdures preparades amb crema, beixamel o en coca.

Aliments sense gluten recomanats

•  Pans i pastes cuits al forn preparats a partir de farines de blat moresc, arròs, soja, patates.
• Cereals preparats amb soja, blat moresc espellofat, arròs.
• Fideus i altres pastes preparades amb arròs.
• Llet i formatge no fos.
• Blat moresc, arròs, soja.
• Fruites i verdures no industrials, no elaborades.
• Totes les carns, pollastre i peix.

Preu elevat, i sense ajudes

Ara per ara hi ha una oferta àmplia d'aliments sense gluten, però amb l'inconvenient del preu elevat i de l'absència d'ajudes per part de l'Administració.

Consells útils

  A més de la restricció absoluta del gluten, poden ser necessàries altres mesures tendents a corregir els dèficits nutricionals. La dieta sense gluten permetrà resoldre el problema i curar les lesions intestinals, però això no significa que el pacient es puga desentendre de la malaltia. Al contrari: cal fer-ne un seguiment.

• Convé conèixer tots els aspectes relacionats amb aquesta afecció, informació que aportarà el metge però que també es pot trobar en les associacions de malalts celíacs.
• És necessari mantenir un contacte periòdic amb el dietista i efectuar controls periòdics amb l'especialista, normalment un gastroenteròleg, per estudiar-ne l'evolució.
• Hi ha vegades que la restricció del gluten no comporta una millora sensible, són pocs casos però es donen: es tracta d'una variant de malaltia celíaca refractària que requereix un tractament amb hidrocortisona.

Relacions d'aquest contingut