Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Noves tecnologies

Λ

Comprar un ordinador: Claus per a encertar en l'elecció d'un ordinador

L'usuari mitjà no necessita un coneixement profund de la informàtica per a adquirir l'equip idoni, però sí que ha de tenir clars uns conceptes bàsics que li poden ser molt útils en l'elecció final

La demanda d'ordinadors es dispara en les festes nadalenques, i amb aquesta els dubtes dels consumidors davant un producte envoltat de gigahertzs, megabytes, memòria RAM, TFT, USB, VGA i tecnicismes diversos que omplen fullets publicitaris que molts dels potencials usuaris no poden interpretar. Ara bé, tant cal saber per a encertar en la compra d'un ordinador? En realitat, els conceptes que cal conèixer per a adquirir un ordinador no són tants ni tan complicats, però convé distingir entre els importants i els que no aporten informació útil.

L'ordinador

Encara que per ordinador s'entén el conjunt format per la caixa, la pantalla, el teclat i el ratolí, en realitat només la "caixa" (o torre) exerceix les funcions de còmput.

 

El processador:

El processador és el cervell de l'ordinador. De les seues capacitats dependrà tant la velocitat a què funcione com els seus límits per poder executar més o menys coses:

  • Nucli simple/Doble nucli: indica si l'ordinador té dos processadors treballant alhora o només un. Que un ordinador tinga un processador de doble nucli no significa que haja de tenir el doble de capacitat que un de simple, però sí que mostrarà una millora notable per fer operacions complexes. A més, evita que s'escalfe més del compte i en facilita la refrigeració, per la qual cosa allargarà més la seua vida útil. La tendència actual és que tots els processadors siguen de doble nucli, però els de nucli simple encara són més barats i compleixen les expectatives de la majoria d'usuaris.
  • Marca i model del processador: les marques de processadors per a ordinador més esteses són Intel i AMD. Les dues ofereixen productes excel·lents en tota la gamma de capacitats i compten amb processadors de doble nucli i nucli simple. Per a ordinadors de sobretaula, a partir del Pentium III (d'Intel) i de l'Athlon 64 (d'AMD) el rendiment és òptim. En casos concrets, com és l'edició de vídeo, àudio o els videojocs d'última generació, cal tendir a models superiors.
  • La freqüència de rellotge: és molt comú que una de les dades principals que es recalquen en catàlegs i publicitat d'ordinadors siga que disposa d'un processador de, per exemple, 2 megahertzs. Aquesta dada es refereix a la freqüència de rellotge del processador, és a dir, la quantitat d'informació que és capaç de gestionar el processador per segon. La seua importància està sobredimensionada. Per a un usuari mitjà, no és rellevant .
  • La memòria de segon nivell: al costat de la freqüència de rellotge, defineix l'eficiència del processador. La capacitat es mesura en megabytes (milions de bytes, la unitat d'informació bàsica més usada) i se situa entre els 256 kilobytes i els dos megabytes (deu vegades més). Sempre que es trobe entre aquests dos paràmetres no hi haurà cap problema.

La memòria RAM:

juntament amb el processador i el disc dur, la memòria RAM és un dels elements clau en què s'ha de fixar el comprador, ja que indica quanta informació pot gestionar l'ordinador al mateix temps. La seua capacitat s'ha de situar entre els 512 megabytes i els 2048, en especial per al futur sistema operatiu Windows Vista. Un bon processador no pot treballar de forma correcta sense una RAM àmplia, encara que una RAM excessiva pot sobreescalfar un processador poc potent (sobretot si és portàtil), per això convé fixar-se que les dues dades estiguen compensades.

La capacitat de disc dur:

el disc dur és el gran magatzem de dades de l'ordinador. La seua capacitat es mesura en gigabytes (un gigabyte equival a mil milions de bytes) i pot aconseguir valors de centenars de gigabytes. Un ordinador amb un disc dur de 80 gigabytes de capacitat és òptim per a un usuari normal, encara que per pocs euros més s'arriba als 160 gigabytes (recomanat). A partir d'aquí el preu es dispara, per la qual cosa una bona solució per als qui desitgen guardar moltes pel·lícules i música a l'ordinador és recórrer a un segon disc dur, que pot ser extern (més car).

La refrigeració:

serveix per a mantenir la temperatura del processador en valors baixos. El mecanisme habitual és un ventilador, que és el generador de soroll principal. Els models de refrigeració líquida són més eficients, però eleven prou el consum general d'energia. Ara bé, són recomanables per als videojugadors que forcen molt el processador, els anomenats "jugadorassos". També són interessants per als qui busquen una màquina silenciosa.

La connectivitat sense fils:

permet connectar-se a Internet com per a transmetre i rebre dades sense necessitat de cables. Wi-Fi és la tecnologia que permet accedir a les xarxes sense fil, i és important disposar-ne, sobretot en portàtils. Bluetooth és la tecnologia que posa l'ordinador en contacte amb dispositius mòbils com telèfons o agendes electròniques. No és molt usual trobar-la integrada en l'equip, però un simple adaptador extern per USB (que no supera els 30 euros) acompleix la seua funció.

Els dispositius de lectura/gravació òptica:

el lector/gravador sol ser-ho de CD i DVD. Si és "dual", també anomenat "multiformat", pot llegir i gravar els formats comercials DVD+/-R. Si és "de doble capa" significa que pot gravar més d'una capa d'informació en el disc òptic i per tant pot guardar més dades. És important que el dispositiu siga "multiformat" i acomplisca funcions de gravador a més de lector. Si és "de doble capa", encara millor, però no és fonamental llevat que s'haja de descarregar periòdicament el disc dur a causa, per exemple, d'un ús intensiu de les xarxes P2P.

La targeta gràfica:

interpreta les imatges gràfiques i és en si mateixa un petit ordinador amb processador propi. Les marques principals són ATI/AMD, NVIDIA i Intel. Encara que els ordinadors solen disposar d'una targeta gràfica incorporada de qualitat suficient per a la majoria de les funcions, els jugadorassos o els que utilitzen les eines de gràfiques solen comprar per separat targetes superiors i les incorporen a les ranures de l'ordinador. N"hi ha a les botigues per 50 euros (suficients per a la immensa majoria) i fins i tot per més de 1.000 euros.

Els complements imprescindibles

  • La pantalla: avui pràcticament han desaparegut les pantalles "de tub" (CRT) pel pes i volum excessiu. Han pres el relleu les pantalles planes TFT, molt menys aparatoses i més descansades per a la vista. Al principi tenien problemes de contrast i angle de visió, però la visibilitat ha millorat els últims temps i els preus han baixat a nivells raonables (per sota dels 180 euros en les de 17"). La grandària de les pantalles es mesura en polzades de diagonal ("), i segons el nombre, el preu s'apuja. El normal és moure's en un marge entre 17" i 20". Una pantalla de 17" polzades TFT equival a una de 19" CRT.
  • El teclat: Encara que no s'hi posa molta atenció, és dels més importants. De la seua comoditat d'ús dependrà que sofrisquen braços, muscles i, sobretot, canells. És important la forma, la grandària i la separació de les tecles i fins i tot la duresa. Com els matalassos, convé provar-los abans de comprar-los.
  • El ratolí: Els òptics han substituït els molests de roda que sempre cal estar netejant, però necessiten superfícies opaques i rugoses per a funcionar de forma òptima. Els aparells sense fils eliminen el problema del cable, sempre molest, però solen perdre la connexió i cal sintonitzar-los amb massa freqüència. D'altra banda, la forma del ratolí pot provocar dolors a les mans i els dits.

Altres complements interessants

  • La impressora: Les tecnologies d'impressió: raig de tinta i làser. La primera funciona amb cartutxos de tinta i està indicada per a la impressió en color i d'imatges, encara que els consumibles són cars. Per a imprimir textos en blanc i negre, la impressió làser és més barata a llarg termini. Convé recordar que resulta més econòmic portar les fotografies digitals a revelar a comerços on tenen màquines per a aquesta finalitat.
  • Les webcam: Cada vegada tenen més importància amb l'auge de les videoconferències d'ordinador a ordinador. Hi ha nombrosos models a preus molt assequibles (sobre els 15 euros). Convé no gastar-s'hi massa diners perquè la qualitat de la imatge que transmeten depèn més de l'ample de banda que de l'òptica.

I si vull comprar un portàtil?

Si l'usuari es decanta per un ordinador portàtil perquè pensa desplaçar-s'hi d'un lloc a un altre, haurà de tenir en compte quatre paràmetres fonamentals: pes, grandària, autonomia i connectivitat.

 

Respecte al pes, cal ser realistes i no creure que es podran carregar més de 3 quilos d'un lloc a un altre. De fet, a partir de 2,5 quilos ja es considera a un ordinador pesant. D'altra banda, com més lleuger és un ordinador menys solidesa tenen els seus components i menys duraran, per la qual cosa cal saber trobar un equilibri entre pes i consistència. Ha de ser abastable entre els braços i fàcilment manejable. A igualtat de qualitats, un ordinador més petit tindrà un sistema de ventilació menys eficient que un altre amb més espai interior, per la qual cosa s'escalfarà més i durarà menys. Els nous sistemes de refrigeració líquida són més eficients en funció de la grandària i resulten més silenciosos, però consumeixen més bateria.

L'autonomia respecte als endolls estarà en funció de la bateria, la duració de la qual es relaciona amb la potència del processador: com més potència, més despesa. És convenient pensar en processadors de potència mitjana.

Com que en el portàtil no caben tots els elements d'un ordinador de sobretaula, és lògic que molts es connecten com a perifèrics. Per això, és fonamental que un portàtil tinga una connectivitat elevada, amb nombrosos ports i com més variats, millor. En un portàtil la connectivitat sense fil (sobretot Wi-fi) és fonamental.

Si es desitja un portàtil per estètica, no cal ser tan estrictes en aquests factors, però convé saber que a iguals condicions que un de sobretaula, sempre són més cars i tendeixen a durar menys pels problemes de refrigeració que tenen.

Un ordinador per a cada tipus d'usuari

"Jugadorassos"

Forçaran la capacitat del processador al màxim perquè els videojocs més avançats són d'una complexitat gràfica i multimèdia extrema. Necessitaran ordinadors amb els processadors més potents (Intel Core 2 Duo Extreme Edition i Athlon 64 FX) i la màxima capacitat de RAM. La refrigeració, si és possible líquida, i targetes gràfiques i de so punteres. L'opció de "sobretaula" és la més encertada.

"Multimèdia"

Els que manegen quantitats de música i de pel·lícules ingents necessiten un ordinador amb una capacitat àmplia de disc dur, i amb una connectivitat per a adaptar discos durs addicionals i connectar-se a Internet sense problemes. A més, el seu ordinador haurà de tenir les majors possibilitats per a gravar DVD per emmagatzemar les pel·lícules, la música o les imatges. Com que moltes vegades tenen l'ordinador encès tot el dia, el sistema de refrigeració haurà de ser bo i silenciós. També per a ells estan recomanat els de "sobretaula".

"Pencadors"

Els que treballen amb l'equip (editors de text, fulls de càlcul, bases de dades senzilles, presentacions...) així com els que no requerisquen dotacions especials (la majoria), podran optar per un ordinador de capacitats mitjanes. Un portàtil pot ser una opció còmoda i pràctica, encara que convé saber que a igual qualitat, es paga de mitjana el doble de preu, al qual cal afegir un teclat, ratolí i monitor que facen més descansat l'ús a casa. En l'actualitat es troben al mercat ordinadors més que acceptables per 450 euros en sobretaula (amb pantalla, teclat i ratolí), mentre que les mateixes capacitats en portàtil se situen entorn dels 700 euros.

Les clavilles de l'ordinador

  • Els ports USB són l'estàndard més estès, i per tant, com més en tinga l'aparell, millor. L'USB és una clavilla capaç de transmetre dades i que consumeix energia (així, alguns perifèrics com algunes webcams no s'han de connectar a la xarxa elèctrica). La tecnologia actual és USB 2.0, més ràpida que l'anterior.
  • El port LAN és semblant a la clavilla del telèfon però de grandària superior. Serveix tant per a connectar-se al router ADSL, al cable-mòdem o per a connectar dos ordinadors entre si.
  • Els ports PS2 , que ara són substituïts per ports USB, connecten el ratolí i el teclat.
  • Els ports USB també estan substituint els ports de l'estàndard PC99, que serveixen per a les sortides i entrades d'àudio i es regeixen per un codi de colors.
  • FireWire és molt semblant a USB i fins i tot, en opinió dels experts, millor, però ha caigut en desús per polítiques comercials.
  • Una sortida VGA (analògica) per a connectar al monitor. Per a monitors TFT, es poden utilitzar els ports DVI (ni tots els ordinadors ni totes les pantalles n'inclouen), que processen el senyal de mode digital i n'augmenten la qualitat.
  • S-Video, per veure la imatge de l'ordinador en la televisió.
  • El del mòdem intern, que es connecta amb el telèfon. En desús.
 

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto