Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Dietes dissociades: Separacions nutricionals poc recomanables

Els experts neguen rigor científic i desaproven els règims alimentaris basats a evitar la barreja en un mateix àpat de diferents nutrients

 La preocupació excessiva per aprimar ha generat als últims anys una autèntica explosió de remeis, alguns útils, molts altres prescindibles i, en una proporció significativa, clarament perjudicials. Moltes de les autoproclamades "dietes dissociades" -aquelles que se centren a no barrejar determinats aliments- entren dins la "pura fantasia", tal com alerten des de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat (SEEDO). Els experts adverteixen dels riscos de qualsevol dieta dissociada que permeta menjar sense mesura un aliment o que incloga restriccions innecessàries d'aliments saludables, dos dels seus grans elements diferenciadors.

Quines són les dietes dissociades més conegudes?

El president de la Fundació Espanyola de la Nutrició, Gregorio Varela, juntament amb altres prestigiosos experts, va publicar al 1999 un treball d'investigació i revisió que indaga i explica les particularitats de les dietes màgiques, entre aquestes les dietes dissociades més conegudes: la del doctor Hay, la del doctor Shelton, el règim d'Antoine i la del popular Michel Montignac.

Ni junts ni barrejats

  El fonament comú en què es basen aquestes dietes és que els aliments no contribueixen al benestar i a l'augment de pes per si mateixos ni per les calories que aporten, sinó a causa del seu consum segons determinades combinacions. Al·ludeixen que es pot menjar "gairebé" de tots els aliments, però no barrejats en un mateix àpat. Una altra de les particularitats comunes en aquestes dietes dissociades és que no limiten les quantitats d'aliments. La seua explicació es basa en el fet que l'organisme no aprofita les calories que aporten els nutrients -hidrats de carboni, proteïnes i greixos- si es prenen per separat, i no juntes en un mateix àpat.

Els científics, poc convençuts

  L'opinió generalitzada d'investigadors, metges i nutricionistes és que aquestes dietes no tenen un fonament científic clar i definit. Els qui les defensen creen les seues pròpies teories basades en un funcionament de l'organisme particular, en especial de l'aparell digestiu i endocrí, però la realitat és que no es disposa d'una bibliografia suficient d'estudis seriosos amb mostres representatives de població i amb resultats que avalen les seues tesis.

Si s'analitza a fons la teoria de la dieta dissociada basada a no combinar proteïnes i greixos amb hidrats de carboni, el seu seguiment només es pot qualificar com a utòpic. La raó: no hi ha aliments purs en un nutrient que només continguen hidrats de carboni o només tinguen proteïnes o greixos. Els aliments són el resultat d'una combinació de diversos nutrients en proporcions diferents, fet que posa en evidència el fonament científic del qual parteixen aquestes dietes dissociades. Heus aquí dos exemples:

  • La llet, que en les dietes dissociades es classifica com a aliment proteic (i ho és), també conté certa quantitat de sucres (lactosa) i de greix si és llet sencera o semidesnatada.
  • Els llegums són també un altre exemple d'aliment amb una concentració alta d'hidrats de carboni i una aportació gens menyspreable de proteïnes.

El nostre sistema digestiu -en condicions de bona salut- està perfectament dissenyat per a digerir i absorbir en cada un dels seus nivells els diferents nutrients que componen els aliments, presos de manera aïllada o conjunta. És cert, com assenyalen els defensors de les dietes dissociades, que els enzims digestius, les substàncies que transformen els macronutrients dels aliments -hidrats de carboni, proteïnes i greixos- en molècules més petites -glucosa, aminoàcids i àcids grassos lliures- perquè puguen ser absorbides, són específics per a cada nutrient. Tanmateix, són capaços d'actuar de forma conjunta.

La Fundació Espanyola de la Nutrició deixa clara la seua posició respecte al règim de Montignac, un dels models de dieta dissociada més estesos, que "es basa en premisses falses, com ara afirmar que l'excés de pes és degut en tots els casos a un funcionament defectuós del pàncrees [l'òrgan que s'encarrega de produir insulina]".

L'evidència científica no presenta cap dubte: l'obesitat és una malaltia crònica multicausal i el tractament ha d'anar enfocat segons l'etiologia (les causes), que en molts casos sí que està associada a desordres endocrins com l'hiperinsulinisme -tal com explica Montignac-, però també es deu a factors genètics, a mals hàbits alimentaris i de vida (sedentarisme), a trastorns nerviosos -ansietat, depressió-, etc.

Té una dieta dissociada efectes saludables?

La realitat que ens trobem al carrer és que milions de persones han seguit dietes dissociades i els han funcionat, han aconseguit l'objectiu que perseguien, que en la majoria dels casos es resumeix a perdre pes. Aleshores, té una dieta dissociada efectes saludables? La pregunta que caldria plantejar-se, amb tot, és una altra: és necessari fer una dieta dissociada per a mantenir-se sa, per a perdre pes?

Si tenim clar que les dietes dissociades es fonamenten en conceptes de nutrició mal definits i inconclusos, la resposta seria no. No caldria ni estaria justificat fer una dieta dissociada de la manera estricta que la plantegen els seus creadors. Però sí que es poden obtenir beneficis amb una combinació encertada d'aliments.

Pot una dieta dissociada ser equilibrada?

  Una dieta és equilibrada si cobreix els requeriments diaris de nutrients en les proporcions requerides per l'organisme (50-55 % d'hidrats de carboni, 30-35 % de greixos i 15-20 % de proteïnes) i aporta la quantitat adequada de vitamines, minerals, fibra i aigua.

Si la dieta dissociada compleix aquests requeriments -i per conèixer aquestes dades fa falta l'assessorament d'una persona experta en nutrició-, també pot ser equilibrada, encara que la distribució de nutrients al llarg del dia siga diferent del que és convencional.

En un principi, dissociar la dieta no té per què ocasionar més problemes de salut si s'atén a la lletra gran, és a dir, a no barrejar hidrats de carboni amb proteïnes i a fer 5-6 àpats al dia, incloent tot tipus d'aliments, encara que no siga conjuntament. D'aquesta forma es menja de tot al llarg del dia i no es corre el risc de patir deficiències nutricionals.

Ara bé, si sabem que una dieta equilibrada convencional, caracteritzada per una distribució tradicional dels aliments, és efectiva tant per a garantir la pèrdua de pes com per a aconseguir un bon estat de salut i benestar, cal fer-se la pregunta següent: per què s'ha de recórrer llavors a una dieta dissociada?

De la mateixa forma que confiem en els metges totes les qüestions relacionades amb la nostra salut, en qüestió de canvi de dieta el consell saludable és deixar-se guiar per experts en el tema, que, després d'una anàlisi exhaustiva dels nostres hàbits alimentaris, de salut i d'estil de vida, ens plantejaran el model dietètic més adequat per a la nostra situació particular.

Millors digestions

  Moltes persones -però no totes- sofreixen trastorns digestius, bé siga acidesa, reflux, digestions pesades i lentes, flatulència, restrenyiment... Una de les múltiples causes que pot donar lloc a aquests molestos símptomes és que l'organisme d'aquestes persones no produeix prou enzims, de manera que la digestió no és tan fluida com hauria de ser. Per tant, en aquests casos, i sempre tenint en compte la susceptibilitat individual -"som molt diferents els uns dels altres"-, com menys barreges d'hidrats de carboni, proteïnes i greixos tinga un àpat, més fàcil i eficaç serà la seua digestió. No hi ha, però, necessitat de dissociar la dieta, sinó de ser acurats en l'elaboració del menú. Amanida mixta i arròs amb verdures i trossets de carn és un exemple de menú que pot resultar més fàcil de digerir que un plat d'arròs amb verdures i una ració de carn de segon.

Perdre pes

  Els òrgans que més glucosa consumeixen de tot el cos són el cervell, els músculs i el fetge. A la nit, mentre dormim, l'activitat d'aquests òrgans disminueix de forma notable, per la qual cosa no necessiten una aportació considerable de glucosa. La glucosa que no es metabolitza circula durant hores per la sang, i l'organisme de qualsevol persona sana posa en marxa mecanismes hormonals per regular els nivells de glucosa en sang; és a dir, secretarà la dosi d'insulina suficient per a regular la glucèmia -nivells de glucosa en sang-.

En molts casos d'obesitat -però no en tots-, els mecanismes hormonals de l'individu per a regular la glucèmia no són eficients, i part de la glucosa que circula per la sang es transforma en triglicèrids (greixos) que s'acumulen en el teixit adipós.

Per tant, una posició raonable i saludable per a perdre pes consisteix a "dissociar" el sopar -no necessàriament tota la dieta- i fer-lo a base de vegetals i aliments proteics -carns magres, peixos, ous, pernil...-, obviant els que aporten hidrats de carboni -pa, arròs, pasta, patates i llegums-, o consumint aquests últims -millor en les versions integrals- en poca quantitat, sempre que s'hagen pres en la mesura justa al llarg del dia.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto