Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Foie sencer d'ànec i d'oca: Greix amb glamour per a un consum moderat

L'alt preu limita l'abús d'un producte molt calòric, ric en colesterol i purines

 

El foie és una delícia per al paladar i una tortura per a la butxaca. L'agradable consistència, untosa i suau, i el sabor i aroma abellidor l'han convertit en un aliment molt apreciat al llarg de la història. Ara bé, és un producte car (el seu preu oscil·la entre els 70 euros i els 230 euros per quilogram) que es consumeix en celebracions i menjars especials, com els que tenen lloc en aquestes dates. El caràcter ocasional del seu ús és recomanable tant des del punt de vista de l'economia familiar com de la salut, a causa de l'abundància de greix, colesterol i calories que el caracteritzen, en especial per a persones amb problemes d'àcid úric, hipercolesterolèmia o hipertensió.

El foie gras és un terme francès que s'aplica al fetge gras que desenvolupen ànecs i oques mitjançant una alimentació forçada que genera una hipertròfia -engrandiment de la mida de l'òrgan- i greixatge dels seus fetges.

CONSUMER EROSKI ha comprovat l'etiquetatge, la composició nutricional, la presència de sal i d'd'additius, l'estat higienicosanitari i l'espècie càrnia utilitzada en sis marques diferents de foies sencers. El foie sencer s'elabora amb una peça sencera de fetge gras sense cops, sense hematomes i amb les venes extretes a mà; està acompanyat de sal, espècies, un licor -Armagnac, Porto...- i additius autoritzats. Cinc d'aquestes van ser semiconserves elaborades amb fetge d'ànec (Ibardin, Martiko, Delicass, Zubia i Goiburu) i el sisè va ser una conserva de fetge d'oca (Rougie). Els seus formats van oscil·lar entre els 75 i els 200 grams i els preus van variar des dels 69,41 euros per quilogram de Martiko fins als 228,75 euros de Rougie.

Oca per ànec

Segons els etiquetatges dels sis foies analitzats, cinc d'aquests (Ibardin, Martiko, Delicass, Zubia i Goiburu) diuen estar elaborats amb fetge d'ànec mentre que el sisè (Rougie) s'anuncia com d'oca. CONSUMER EROSKI ha comprovat, després d'una anàlisi d'ADN, que el que reflecteix l'etiqueta correspon a la realitat. Però la sorpresa va arribar amb Martiko, que en comptes d'utilitzar fetge d'ànec, tal com declara, va utilitzar fetge d'oca, un producte més car, per la qual cosa no es va considerar com un frau al consumidor. Ara bé, açò no l'eximeix d'incomplir la norma d'etiquetatge per no coincidir el que declara amb el que realment s'ha envasat.

 

Aquesta no va ser, però, l'única irregularitat detectada en l'etiquetatge. En la llista d'ingredients, Delicass omet un additiu (àcid ascòrbic, un antioxidant) present en el producte. Rougie, al contrari que Delicass, declara additius (un antioxidant i un conservador) que no apareixen en el producte final. Finalment, Goiburu no indica el pes net del producte, per la qual cosa incompleix la norma.

Tot i aquestes deficiències, l'anàlisi va mostrar un estat higienicosanitari correcte de les sis mostres estudiades. Així i tot, a Espanya, a diferència de França, no hi ha una legislació específica que regule el tipus i la proporció dels ingredients que pot afegir, ni el procés d'elaboració, més enllà d'unes línies generals. Sembla clara, per tant, la necessitat d'una legislació més detallada i específica sobre aquests productes.

517 quilocalories per 100 grams

El foie gras és un aliment gras i d'alt valor energètic, fet que explica el poder saciant tan elevat que té. L'anàlisi dels productes inclosos en aquesta comparativa va donar una mitjana de 517 quilocalories per 100 grams de foie gras.

En tots els casos, el contingut de greix, macronutrient majoritari, va superar el 40% de l'aliment. La menor presència es va trobar en Martiko (un 44%) i en Rougie (45%), i la major va correspondre a Goiburu, l'únic que va superar el 60% (va arribar a un 62%). Es tracta bàsicament de greix monoinsaturat (58%), amb una proporció rellevant d'àcids grassos saturats (41%), els menys saludables, molt per sobre dels poliinsaturats, que es van quedar en l'1%.

El seu nivell de colesterol (255 mil·ligrams per 100 grams) és clarament superior al de la majoria de les carns més consumides (pollastre 110 mg, corder 78 mg, porc 72 mg o boví 65 mg). Quant al valor proteic, les proporcions van anar des del 5,6% d'Ibardin i el 5,8% de Goiburu fins al 9,8% de Rougie. També conté una quantitat alta de purines, substàncies que en l'organisme es transformen en àcid úric.

Dels minerals sobresurt el ferro, el fòsfor, el zinc, i per descomptat, el sodi. Aquest últim (uns 700 mg/100 g) és degut a l'afegit d'importants quantitats de sal com a conservant i per conferir-li un sabor més bo. Es van constatar diferències entre les mostres estudiades. El menys salat va ser Rougie, l'únic d'oca i en conserva, amb només 0,4 g/100 g. En l'altre extrem, i amb una quantitat gairebé quatre vegades superior al menys salat, es troba Martiko, amb 1,5 grams de sal per cada 100 grams de foie sencer d'ànec. Es cataloga com excessiva la quantitat de sal en un aliment quan arriba als 1,8 grams per cada 100 grams, quantitat a què cap dels foies va arribar.

De les vitamines destaquen les del grup B -en especial la B9 i la B12- i, en especial, la vitamina A, ja que amb una ingesta de tan sols 10-15 grams de foie aconseguiríem la ració diària recomanada (RDI) d'aquesta vitamina liposoluble, necessària per al desenvolupament del sistema nerviós i per a la visió nocturna.

CONSUMER EROSKI també va estudiar la presència de tres dels additius més habituals en aquests productes: nitrats i nitrits (els dos conservadors) i àcid ascòrbic (un antioxidant). Rougie i Goiburu van ser els únics en què no es va detectar cap dels tres. En Delicass tampoc no es van trobar nitrats ni nitrits. Sí que s'hi van trobar en Ibardin, Martiko (la menor quantitat) i Zubia, encara que en cap moment per sobre dels màxims permesos.

L'àcid ascòrbic (o vitamina C), un antioxidant que té la funció principal d'evitar l'enranciment del greix, va aparèixer en Martiko (255 parts per milió (ppm), la menor quantitat), Delicass (465 ppm) i Ibardin (500 ppm, la major quantitat). Delicass l'utilitza en l'elaboració, encara que no ho declara en l'etiqueta.

Anàlisi sensorial

En l'anàlisi sensorial van participar 30 consumidors habituals d'aquest tipus de productes. Van fer un tast cec de les mostres i van avaluar l'aparença, el sabor, la percepció del producte a la boca i el sabor residual. La millor nota va correspondre a Ibardin (6,6 punts sobre 9), producte que els tastadors van diferenciar amb claredat de Delicass (5,2 punts), Rougie (5,4 punts, l'únic d'oca) i Goiburu (4,4 punts). Zubia (6,1 punts) i Martiko (5,8 punts) es van situar en una zona intermèdia.

Preu exclusiu

De mitjana, un quilo de foie d'ànec sol costar uns 92 euros, mentre que el d'oca ascendeix fins gairebé els 230 euros el quilo. En la mostra, el més barat va ser Martiko (69,41 euros/quilo) i el foie d'ànec més car va ser Ibardin (111,54 euros/quilo), seguit per Goiburu (108 euros/quilo). Ara bé, el foie més car de l'estudi va ser el Rougie d'oca (228,75 euros el quilo, més del doble que el foie d'ànec més car).

La millor relació qualitat-preu de la mostra correspon a Zubia: ofereix un producte intermedi en totes les característiques analitzades: tast (6,1 punts), preu (91,33 euros/quilo) i composició nutricional correcta.

Una mica d'història

Les aus palmípedes migratòries es caracteritzen per la capacitat que tenen d'encebar-se abans d'emprendre els seus llargs viatges mitjançant l'acumulació de greixos, en especial al fetge. Aquest greix els permet tenir reserves d'energia mentre recorren milers de quilòmetres en un sol vol. La captura d'aquestes aus en plena migració permet el descobriment d'aquest suculent derivat carni.Ja en temps dels egipcis, els grecs i els romans es coneixien les qualitats excepcionals d'aquest aliment. Murals, ornaments i textos que daten de milers d'anys d'antiguitat així ho testifiquen.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto