Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

Λ

Pluja àcida: Gotes de corrosió

Peixos morts, boscos danyats...Aquests són alguns dels efectes d'una forma de contaminació atmosfèrica causada principalment per la industrialització

 El fenomen de la pluja àcida s'ha convertit en una de les icones de la degradació del medi ambient provocada per la industrialització. Té lloc quan el diòxid de sofre (SO2) i els òxids de nitrogen (NOx) reaccionen amb l'oxigen atmosfèric i es dissolen en l'aigua de pluja per formar els àcids sulfúric i nítric. El vent pot provocar que aquests elements corrosius recórreguen milers de quilòmetres abans de precipitar-se en forma de pluja, rosada, pedra, neu o boira, i fins i tot en forma de gasos i partícules àcides, fenomen que es coneix com "deposició seca". Encara que la naturalesa també genera aquests gasos, per exemple a partir del magma volcànic, els principals responsables d'aquest problema mediambiental són les emissions causades pels mitjans de transport, les centrals tèrmiques que cremen combustibles fòssils, les plantes industrials i l'amoníac del fem de les explotacions ramaderes intensives.

Efectes nocius

Els efectes sobre el medi ambient són notables. L'aigua es torna més àcida, fet que pot provocar la desaparició de la vida animal i vegetal de llacs, canals i rius. Diverses espècies de peixos, líquens, molses i fongs, algunes essencials per a la massa forestal, i els organismes aquàtics petits són els més afectats. La disminució de la presència arbòria fa augmentar, a més, la possibilitat d'allaus i esllavissades de terra, i posar en perill les poblacions pròximes.

El procés d'acidificació també pot reduir la fertilitat dels sòls i alliberar metalls que poden danyar els microorganismes de la terra, igual com ocells i mamífers superiors de la cadena alimentària, i fins i tot l'ésser humà.

Del Partenó al Prado

Les emissions de SO2 i NOx també ataquen edificis antics i nous, en especial si s'han construït amb materials fàcilment degradables, com la calcària i la pedra arenosa. Per exemple, el Partenó ha sofert més l'efecte de l'erosió als últims 30 anys que durant els 2.400 anteriors. A Espanya, el tresor pictòric del museu del Prado ha vist accelerat el seu deteriorament a causa d'aquesta contaminació.

Els contaminants que causen l'acidificació poden incidir en altres problemes mediambientals. L'excés de nitrogen a l'aigua serveix de nutrient per a un creixement ràpid d'algues i altres plantes verdes. Aquest fenomen, conegut com eutrofització, condueix a un empobriment en l'oxigen de rius i mars, i provoca un declivi de la biodiversitat. D'altra banda, els òxids de nitrogen poden reaccionar amb diversos compostos orgànics volàtils, en major mesura en llocs assolellats, i formar ozó troposfèric, un gas nociu per al medi ambient i la salut.

No obstant això, la pluja àcida pot tenir també un efecte positiu. Investigadors de l'Open University d'Anglaterra suggerien recentment en un estudi que el SO2 redueix el gas metà, fet que contribuiria a disminuir l'efecte hivernacle.

Gènesi i desenvolupament

El concepte de pluja àcida va ser encunyat al 1852 pel químic britànic Robert Angus Smith, encara que va passar més d'un segle fins que se'n va reconèixer la incidència a nivell mundial. Va ser gràcies a un estudi del govern suec, presentat al 1972 a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà, en el qual es constatava que els ecosistemes del país nòrdic sofrien aquest fenomen, provocat pels residus de les instal·lacions industrials, en especial els provinents de les centrals tèrmiques britàniques.

En l'actualitat, la indústria i el transport continuen produint milions de tones d'aquests gasos nocius, per la qual cosa el problema continua corroint el medi ambient de tot el planeta. Amb tot i això, el major rendiment de la combustió i l'eliminació més eficaç de les partícules han permès frenar aquest tipus de contaminació.

Els problemes de la Xina

La Xina, l'Índia i el Japó són els països que més sofreixen les inclemències corrosives de la pluja àcida. A la Xina, en concret, es tracta del problema mediambiental més greu. Recentment, l'Administració Estatal de Protecció Mediambiental, equivalent a un Ministeri de Medi Ambient, reconeixia que afecta més de la meitat de les ciutats del país; en algunes regions fins i tot tota la pluja que cau és àcid. El causant principal d'aquesta situació és el carbó, que nodreix el 70% de les necessitats energètiques del gegant asiàtic. A Europa, els països nòrdics, juntament amb Holanda i el Regne Unit, són els que pateixen en major mesura la pluja àcida. De la seua banda, els Estats Units i el Canadà són altres dels dos grans afectats per aquesta forma de pol·lució.

Pluja àcida a Espanya

A Espanya aquest fenomen afecta principalment Galícia, el País Basc, Múrcia i algunes zones de Catalunya, motivat en gran part per les centrals tèrmiques més contaminants, com la de Compostilla (Lleó), la d'Andorra (Terol), o la d'As Pontes (la Corunya). Les centrals tèrmiques espanyoles sobrepassen cada vegada més el nivell d'emissions mínim fixat per la UE al 1991. Les 73 instal·lacions de fuel, carbó i petroli del nostre país van emetre l'any passat 288.117 tones d'òxids de nitrogen, i van superar així en 11.000 tones la xifra permesa.

Per tractar de pal·liar aquesta situació el Ministeri d'Indústria ha elaborat un pla de tancament, al qual s'han acollit 23 centrals, que aniran disminuint la producció entre 2008 i 2015.

Mesures preventives

 La pluja àcida és un problema que es pot solucionar per mitjà de diverses mesures:

  • Ús de tècniques de neutralització de l'acidesa de les aigües, com l'agregat de substàncies que actuen de base o la ubicació de filtres. Tanmateix, es tracta de tècniques cares que només poden servir per a solucionar el problema a curt termini.
  • Disminució de l'emissió dels gasos nocius. En definitiva, es tractaria de tallar el problema de soca-rel, reduint l'ús del petroli, el gas i el carbó i apostant per les energies renovables en la indústria i el transport.
  • Millora de les tecnologies. L'ús més eficient i racional de l'energia, a més de l'aplicació de millors sistemes de neteja dels gasos despresos, contribuiria també a reduir el problema.

Relacions d'aquest contingut

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto