Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Dispositius antilliscants per a la neu: Un per a cada conductor

Molt diferents en preu i prestacions, cada sistema d'adherència per a neu convé a un tipus d'usuari

 La Direcció General de Tràn sit recomana que, entre els mesos de novembre i març, els conductors porten sempre al vehicle dispositius especials que augmenten l'adherència i milloren la seguretat activa, és a dir, la que evita que hi haja accidents. Els sistemes més coneguts i utilitzats són les populars cadenes de ferro convencionals, però no són els únics. Des de fa un temps és habitual trobar diversos sistemes que milloren l'adherència de les rodes, com ara les cadenes rígides (del tipus aranya), les fundes tèxtils o fins i tot els pneumàtics especials que substitueixen els convencionals i que s'usen únicament durant l'hivern.

S'han portat al laboratori i s'han provat en un circuit tancat nou models de subjecció per a la neu de quatre tipus diferents: tres cadenes de ferro convencionals (de fixació simple, doble tensor i autoajustables), dues cadenes rígides, dues fundes tèxtils i dos jocs de pneumàtics d'hivern que costen des dels 20 euros de les cadenes de ferro de Carpriss fins als 355 euros de les cadenes rígides de Centrax. És difícil indicar una única millor relació qualitat-preu: cada sistema està indicat per a un públic diferent, per la qual cosa convé conèixer les característiques de cada fi de fer l'elecció adequada. En termes generals van destacar positivament les cadenes de ferro amb autotensada Protech, tant pel preu intermedi (132 euros) com per demostrar el millor comportament en ferms lliscants. Les cadenes de Michelin, també eficaces, són sensiblement més barates (66 euros), però també són les que es tarden més a muntar.

La grandària del maleter (el lloc en què es guardaran aquests equips durant la major part del temps) pot ser determinant en l'elecció d'un sistema. Les fundes d'Autosock són les que necessiten menys espai (25x22x7 cm), seguides de les cadenes de ferro Carpriss (27x29x6 cm). Les que més ocupen són les dues cadenes del tipus aranya: Centrax (67x22x23 cm) i Spikes (59,3x53x9,5 cm). Quant al pes, les fundes tèxtils són les més lleugeres: les dues fundes analitzades pesen 1,8 quilos. En canvi, els equips més pesants són les cadenes de ferro de Michelin (8,8 quilos), seguides de Protech i Spikes, que voregen els 8 quilos.

Dificultat per a muntar-les

És habitual que aquests sistemes s'hagen d'instal·lar en condicions climàtiques adverses, sota la neu, la pluja, el vent o el fred. Per això, la facilitat i rapidesa de col·locació són fonamentals. Per comprovar quin era més senzill, quatre persones van practicar amb cada sistema fins a adquirir la soltesa necessària, com hauria de fer un usuari abans de muntar-les per primera vegada sota la neu. Després, es va cronometrar quant tardava cada usuari a col·locar cada equip, això sí, en un garatge, per la qual cosa en condicions reals és previsible que es necessite una mica més de temps. Els pneumàtics d'hivern queden fora d'aquest test perquè la instal·lació la fan especialistes i, en qualsevol cas, només es fa una vegada a l'any. Les més ràpides de muntar van ser les cadenes del tipus aranya Spike Spider Compact (només 27 segons, una vegada muntat el suport amb què s'ha de circular a l'hivern), seguides de les fundes tèxtils Fix&Go (59 segons) i Autosock (1 minut i 23 segons, el mateix que les cadenes de ferro més ràpides: Protech). Les més complicades van ser les cadenes de ferro Michelin (2 minuts i 20 segons).

Per valorar l'eficàcia d'aquests nou models es van provar en el mateix cotxe sobre una calçada amb neu en un circuit tancat. Els assajos s'han fet amb el control d'estabilitat (ESP) desconnectat perquè no tots els vehicles en disposen i no és compatible amb la majoria de sistemes d'adherència. Autosock és l'únic que recomana circular amb l'ESP connectat.

Adherència longitudinal

 La prova d'acceleració mesura quant es tarda a recórrer 50 metres arrancant aturats, tant sobre neu dura com sobre neu humida. Les que es van comportar millor van ser les cadenes convencionals (Michelin, Protech i Carpriss, per aquest ordre), mentre que les dues fundes tèxtils i els pneumàtics d'hivern Michelin Pilot Alpin van obtenir resultats inferiors. El test de frenada, també sobre les dues superfícies, cronometra el temps necessari per a aturar un vehicle que circula a 40 km/h (30 km/h en la prova de neu dura) amb el pedal de fre pitjat a fons. Els resultats van ser semblants als de la prova d'acceleració: les fundes són clarament pitjors que la resta per no disposar d'elements que es claven a la neu.

La prova de tracció en pendent és la més exigent i la que exigeix un major esforç dels dispositius d'adherència. En les fundes de Fix&Go i en les cadenes aranya de Spikes Spiders es va produir certa rotació entre la roda i l'equip de subjecció, és a dir, la roda girava una mica més ràpid que l'equip. Les millors tornen a ser les cadenes de ferro, mentre que la funda Fix&Go és significativament pitjor.

Adherència transversal

La prova de canvi de carril simula una maniobra d'evasió (com la que hauríem de fer si un animal invadís la carretera). Com més alt siga el resultat (que indica l'acceleració respecte de l'angle de volant), millor comportament demostra l'equip. Les dues fundes són les millors en aquest test. Els experts van indicar que, a diferència de la resta de sistemes en què el conductor "sent" quan perdrà adherència i pot corregir la maniobra (la pèrdua és progressiva), amb les fundes la pèrdua d'adherència només és perceptible quan l'adherència entre el vehicle i la via és nul·la. Les cadenes convencionals també van aconseguir un bon resultat, mentre que les del tipus aranya van ser les pitjors.

També es va comprovar l'adherència agafant una corba de 50 metres de radi a una velocitat constant de 50 km/h per un camí marcat. Es va mesurar quant calia girar el volant per a mantenir la trajectòria (per a una mateixa acceleració, com més angle de volant calga aplicar per seguir la mateixa trajectòria, més alta és la tendència al subviratge). Molt lluny de la resta, les fundes tèxtils i els pneumàtics d'hivern són les millors. Les cadenes rígides, de nou, són les que van demostrar un comportament pitjor.

Una qüestió de què es parla poques vegades és del molest soroll que generen els cotxes quan circulen amb aquests sistemes col·locats. Un sonòmetre va mesurar el soroll a l'interior dels vehicles circulant a 40 km/h. Les cadenes del tipus aranya Spikes Spider (78,6 decibels) i Centrax (75,8 dbA) són les més molestes, mentre que les fundes (73,3 dbA) i els pneumàtics d'hivern (74 dbA) són molt menys sonors. Una diferència de quatre decibels és molt important, ja que l'escala dels decibels és logarítmica, per la qual cosa petites oscil·lacions signifiquen grans canvis.

Després de recórrer 50 quilòmetres amb cada equip, les cadenes convencionals i els pneumàtics no van demostrar cap desgast. En les cadenes rígides el desgast és mínim, i afecta les parts plàstiques que estan en contacte amb la roda i el terra. En canvi, en les fundes tèxtils sí que es van apreciar deterioraments significatius en la tela i, fins i tot, va aparèixer una estripada en una de les vores de Fix&Go.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto