Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Aprendre a menjar: A taula també s'educa

Menjar a casa i al menjador escolar, una oportunitat d'educació alimentària compartida

 Més d'un milió de xiquets i xiquetes d'Educació Infantil, Primària, Secundària i Educació Especial utilitzen al nostre país el menjador escolar. Cada vegada són més les famílies que recorren al servei de menjador als centres educatius, i la qualitat dietètica i nutritiva dels menús és un aspecte essencial que han de "vigilar" pares i mares, ja que constitueix una part destacada de l'alimentació diària dels seus fills perquè es repeteix 4 o 5 dies a la setmana durant moltes setmanes a l'any.

Mengen bé al menjador?

La realitat amb què ens trobem si analitzem l'alimentació dels infants és que mengen massa aliments dolços i grassos, i no prenen prou aliments naturals com fruites, verdures i peix. Aquests errors dietètics es permeten a casa i es repeteixen en molts menús escolars, tal com es desprèn dels resultats de l'estudi de CONSUMER EROSKI de setembre del 2005. Segons aquest informe, que va analitzar els menús de dues setmanes de 201 menjadors escolars als quals anaven 32.330 alumnes, els menús escolars són millorables: el 24% dels estudiats van suspendre i el 36% van obtenir un mediocre "acceptable", atenent les recomanacions de metges, dietistes i pediatres. Les carències detectades van ser les ja citades: absència de verdures, peix i fruita fresca, abús de postres dolces, de precuinats i fregits -croquetes, crestes, llibrets i semblants-.

Les conseqüències de la dieta desequilibrada dels xiquets -i no tan sols el que mengen a l'escola-, es reflecteixen en el seu estat de salut: el 26% de la població infantil i juvenil espanyola pateix de sobrepès, i el 14% són obesos, dada que situa Espanya com el segon país de la UE -per darrere del Regne Unit- amb un índex més alt d'obesitat infantil. El més preocupant és que aquest indicador s'ha triplicat als últims 15 anys.

A menjar, s'hi ensenya

  Per als xiquets, l'acte de menjar ha de ser un marc de referència amb què no només s'alimenten bé, sinó que adquireixen una sèrie de normes socials i aprenen a comportar-se de manera correcta davant el menjar. Se"ls ha de deixar clar des de molt menuts que el menjar té un moment i un lloc, i que els jocs i les altres activitats arribaran després de menjar.

Els nous estils de vida, amb una presència menor dels pares a la llar i amb menys temps lliure per a dedicar als fills, poden complicar aquesta tasca i convertir el recurs al menjar ràpid, als precuinats i a productes semblants, tan atractius per al xiquet com poc saludables, en una solució massa habitual. Tanmateix, convé no oblidar que la inversió de temps i dedicació, i sobretot de paciència, és garantia per a prevenir futurs problemes d'alimentació dels xiquets.

Infants i menjar: dificultats i solucions dins i fora de la llar

Què passa a casa Què passa al menjador Què cal fer?
Pares i mares es troben amb nombroses dificultats per a ensenyar a menjar i donar de menjar als seus fills i filles Els cuidadors i cuidadores sofreixen les mateixes dificultats que els progenitors (qüestió que de vegades els pares obliden), amb l'agreujant que al menjador són desenes de xiquets els qui han de ser atesos alhora La disciplina és la millor eina per a inculcar l'hàbit del bon menjar: horaris fixos, lloc tranquil, paciència i perseverança fins que el xiquet n'aprenga l'hàbit...
Si el xiquet rebutja un plat, quina ha de ser l'actitud dels pares? Saben els pares i mares quines mesures es prenen al menjador si els xiquets no volen menjar? La passivitat o fermesa amb què pares i cuidadors establisquen les regles influiran en l'actitud dels xiquets, que aviat sabran quan els seus crits i rabioles són útils. A més de la fermesa, és essencial la coherència per a ensenyar hàbits alimentaris tant dins de casa com fora.
Els dies que el xiquet menja poc o que pares i mares saben que menjarà poc perquè el dinar no els agrada, quina actitud s'ha de prendre? És només un xiquet qui rebutja el plat repetidament o el rebuig és generalitzat?Saben els pares si el seu fill té els mateixos gustos a casa i al menjador? Alguns xiquets mengen certs aliments al menjador -encara que no els agraden- però els rebutgen a casa... Convé conèixer els motius pels quals el xiquet no menja certs plats. Cal preguntar-li quins plats (de casa i del menjador) li agraden més i menys, i la raó (si és pels ingredients, la forma d'elaboració, la textura&).
Els pares coneixen exactament quins aliments mengen, quins ingredients porten els plats, quin oli s'ha usat per a adobar, etc.? Als col·legis es programen els menús en funció de les necessitats energètiques i nutritives dels xiquets. Això es tradueix en una plantilla de menús setmanals, quinzenals o mensuals que s'envia als pares. Però, el menú és equilibrat? S'acompanya de prou informació? S'especifiquen la varietat d'aliments (verdures, peixos, fruites&), si són frescos o precuinats i la forma d'elaboració (en salsa, fregits...)? És fonamental saber què menja realment el xiquet. Es pot esbrinar mitjançant visites esporàdiques al menjador per comprovar els ingredients dels plats, la quantitat d'aliment que es reparteix als infants, etc. També es pot preguntar al xiquet cada dia què ha menjat (per exemple, bajoques amb patates o patates amb bajoques?), i contrastar-ho amb la plantilla.
Els pares coneixen realment la quantitat d'aliment que ha menjat el xiquet en cada presa? Compten amb la figura d'un monitor o monitora al menjador escolar per a vigilar l'alimentació dels xiquets? Reben els pares algun informe sobre l'hàbit de menjar dels seus fills? Es pot analitzar el comportament dels xiquets en arribar a casa després del col·legi (arriben amb massa gana?). El mal repartiment de les menjades -desdejuni suau, esmorzar contundent, dinar escàs, berenar consistent...- repercuteix negativament en la salut del xiquet i en el seu rendiment a classe.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto