Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Augmenten les diferències entre ciutats en l'impost d'habitatge

Les taxes de Barcelona dupliquen les de Madrid i tripliquen les d'altres ciutats

 La hipoteca és la principal despesa vinculada a l'habitatge, però no és l'únic càrrec onerós que han d'afrontar els qui tenen una casa. A aquesta cal sumar l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), taxa de caràcter anual que acompanya el propietari fins que deixa de ser-ne. I el desembossament no és fútil. De fet, l'IBI és la principal font d'ingressos impositius per als ajuntaments, als quals correspon recaptar-lo, tal com estableix la Llei (39/1988, de 28 de desembre) reguladora de les Hisendes Locals i la Llei de 2002 que la reforma. La recaptació de l'IBI representa gairebé la meitat dels recursos de les arques locals, per sobre de l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica i l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres.

En una conjuntura com l'actual, de pujada sostinguda tant dels tipus d'interès (entre els quals els hipotecaris) com del cost de la vida en general mentre els ingressos dels ciutadans amb prou feines penes creixen, el pagament d'impostos com l'IBI s'està convertint en una despesa especialment alta per a moltes famílies.

CONSUMER EROSKI ha comparat la quantia de l'impost d'habitatge pagat al 2006 per una família d'allò que convencionalment es defineix com classe benestant o alta, una altra de classe mitjana, la més nombrosa al nostre país, i una tercera de menys recursos que anomenarem, per simplificar, de classe baixa, que resideixen en un pis característic (superfície, qualitat de construcció, zona de la ciutat) del seu nivell economicosocial en 18 ciutats de tot el país: la Corunya, Alacant, Barcelona, Bilbao, Burgos, Còrdova, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria i Saragossa.

  La primera conclusió de l'informe és que el que paguen en concepte d'IBI els propietaris no tan sols varia molt segons la ciutat en què es trobe l'habitatge, sinó que les diferències, ja notables fa cinc anys, s'accentuen respecte a les constatades en un estudi semblant que aquesta revista va publicar al 2001. Les dades són eloqüents: una família de classe mitjana (a la qual es va assignar, com a simulació, un pis de 100 metres quadrats) a Barcelona paga 511 euros a l'any en concepte d'IBI, mentre que a Madrid n'ha de desembossar només la meitat, 255 euros. La fiscalitat menys onerosa per a aquest tipus d'habitatge, inferior a 200 euros, es va trobar a Pamplona, Granada, Múrcia i Burgos. De la seua banda, Sant Sebastià fixa, amb els seus 325 euros, el segon IBI més car de les 18 ciutats comparades per a aquest habitatge de segment mitjà; la segueix Vitòria, amb 294 euros (gairebé el doble que al 2001, en una de les pujades més destacades de tot l'estudi). Finalment, quant a les famílies de classe mitjana, les de Sevilla, Bilbao i la Corunya paguen una quota d'IBI intermèdia, entre 270 i 260 euros, sempre parlant del pis tipus emprat en l'informe per a aquestes llars. Les diferències, molt importants, són fins i tot més acusades que les que es van constatar fa cinc anys. Llavors, la taxa de l'IBI a Barcelona, la més cara també fa cinc anys, gairebé triplicava la més baixa de les ciutats analitzades (de 390 euros a 149 euros). Al 2006, la taxa de la ciutat comtal gairebé quadruplica la de Burgos (de 511 euros a 149 euros, per un habitatge semblant).

Quant a l'habitatge de les famílies de classe baixa (superfície de 83 m2), de nou la capital catalana encapçala la llista amb la quota d'IBI més elevada, 203 euros, el doble que Bilbao i Pamplona (les dues, 100 euros). També s'observa una diferència abismal entre ciutats del sud i del nord del país; valga com a exemple el fet que a Múrcia un habitatge d'aquestes característiques paga un IBI deu vegades més barat que un de semblant en una zona equivalent de la ciutat de Barcelona.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto