Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

Endometriosi: Teixit uterí invasiu

El 10% de les dones en edat fèrtil sofreix una afecció crònica que pot causar dolors severs

  L'endometriosi és una malaltia crònica, molt comuna, que pot afectar qualsevol dona menstruant des de la primera regla fins a la menopausa. És benigna -no posa en perill la vida de l'afectada- però pot ser molt dolorosa. Des de la identificació d'aquesta patologia, al 1921, s'ha pogut comprovar l'elevada incidència d'endometriosi en la població femenina. En l'actualitat es calcula que afecta un 9%-10% de les dones en edat reproductiva.

Què és?

L'endometriosi és la presència de teixit endometrial fora de l'endometri -mucosa que cobreix l'interior de l'úter-, especialment en la cavitat pelviana. Les causes de l'endometriosi no són clares. Alguns estudis apunten a un trastorn immunològic i es podria incloure dins les malalties autoimmunes, en les quals l'organisme ataca les seues pròpies cèl·lules. S'ha observat que les dones amb endometriosi tenen més probabilitats de sofrir síndrome de fatiga crònica, síndrome de fibromiàlgia, asma, èczema i altres formes d'al·lèrgia. Però de moment no n'hi ha cap constatació.

No és cancerós

El teixit endometrial situat fora del seu lloc originari és incapaç de créixer de forma independent. Per tant, és un teixit no neoplàsic, no cancerós, però manté unes característiques histològiques i la resposta biològica als estímuls hormonals, és a dir, sofreix els mateixos canvis de l'endometri uterí. Aquest teixit pot, en principi, aparèixer en qualsevol part de la cavitat pelviana i localitzar-se als ovaris, el recte o la bufeta urinària, però també es pot disseminar i arribar a altres parts de l'organisme a través de la sang i les vies limfàtiques.

Simptomatologia

Els símptomes que produeix l'afecció són conseqüència de la proliferació del teixit endometrial, de l'extensió d'aquest i de la localització. Solen aparèixer per primera vegada quan l'afectada té entre 20 i 30 anys.

  • El símptoma predominant és un dolor molt característic que apareix poc abans de la menstruació i desapareix una vegada iniciada aquesta, si bé de vegades es pot mantenir com un dolor pelvià crònic. El dolor pot ser d'intensitat variable, des de lleu fins a molt intens i incapacitant.
  • El dolor es presenta també durant les relacions sexuals (dispareunia).
  • La infertilitat o esterilitat és una situació freqüentment associada a l'endometriosi.
  • En molts casos l'afectada sofreix una alteració important de la seua qualitat de vida com a conseqüència del dolor intens i persistent.

Ús d'hormones

  El tractament amb hormones és el més utilitzat per controlar les molèsties de l'endometriosi. Els fàrmacs que suprimeixen l'activitat dels ovaris i retarden el creixement del teixit endometrial comprenen anticonceptius orals, progestagens, danocrina i agonistes de l'hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH).

La danocrina té efectes secundaris com ara pell grassa, acne, cefalees, astènia, augment de pes, sins petits, marejos i sufocacions. A més, les dones que prenen danocrina han d'evitar quedar-se embarassades, perquè aquest fàrmac pot danyar el fetus. Com que s'han d'ingerir amb altres hormones com les anticonceptives, per a evitar l'embaràs s'hauran d'utilitzar altres mesures: diafragma, preservatius o altres mètodes barrera.

Els agonistes GnRH, que s'administren en forma d'injecció o d'inhalador nasal, també tenen efectes secundaris: insomni, cefalees, sufocacions, depressió, sequedat vaginal, osteoporosi...

El tractament farmacològic no cura l'endometriosi i habitualment reapareix una vegada acabat. Quan el dolor és intens i incapacitant, el primer que cal fer és eliminar-lo o disminuir-lo. Per fer-ho s'utilitzen analgèsics, però si no n'hi ha prou, s'ha de recórrer a les unitats del dolor. No obstant això, cada cas, cada pacient, ha de ser objecte d'un estudi acurat per a escollir el tractament més adequat, que podrà ser quirúrgic, farmacològic, o bé una combinació dels dos.

Tractament complex

El tractament depèn de l'extensió de l'endometriosi, del dolor que provoca, de l'edat de l'afectada i del seu desig de quedar embarassada, per la qual cosa pot resultar complex. Però convé aclarir abans que tot que l'endometriosi no té cura: mentre els ovaris estan actius, la malaltia persisteix; quan arriba la menopausa, desapareix. En els casos severs en què l'afectada no desitja quedar-se embarassada es pot fer l'extirpació d'úter i ovaris, que té els mateixos efectes que la menopausa. Feta l'exèresi, que és el seu nom tècnic, cal iniciar la teràpia de substitució d'estrògens, però si queda una considerable quantitat de teixit endometrial cal començar-la després d'un període de 4-6 mesos, temps que tarda a desaparèixer el teixit.

Hi ha una cirurgia més conservadora, que s'aplica en dones amb endometriosi severa que presenten adherències i infertilitat i que desitgen mantenir la possibilitat d'embaràs. Consisteix a extirpar només el teixit endometrial, eliminar quistos i adherències i restaurar al millor possible l'anatomia pelviana. Els índexs d'embaràs aconseguits després de la cirurgia conservadora són variables en funció de la severitat: en els casos lleus aproximadament el 75% de les afectades aconsegueix l'embaràs, en els moderats el 55% i en els severs el 35%.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto