Tornada a l'escola: Retorn sense traumes

 El final de les vacances i la tornada a la rutina no només afecten els adults. Els xiquets també sofreixen una etapa delicada amb la tornada al col·legi o l'inici de la guarderia. La incorporació a les aules després de tres mesos de vacances causa problemes d'adaptació al 5% de xiquets i xiquetes d'entre 3 i 8 anys. La recuperació del ritme de classes i estudi es converteix, en especial per als més menuts o per als qui van a escola per primera vegada, en l'assignatura més difícil del curs. Encara que no hi ha fórmules màgiques, és possible suavitzar aquesta particular "operació tornada".

Preparació prèvia

• Visitem amb l'infant el centre escolar abans que comencen les classes, i presentem-li la professora perquè sàpiga amb qui es quedarà. L'ajudarà a familiaritzar-s'hi i a no sentir-se tan estrany el primer dia.
• Si té edat per a entendre'ns, llegim-li contes sobre xiquets i xiquetes que comencen l'escola, pares i mares que se'n van a treballar i tornen després a recollir els fills, i sobre activitats a la guarderia o l'escola.
• Contem-li les nostres pròpies vivències infantils. Quan les recordem i les relacione amb les seues, se sentirà més tranquil en el seu nou entorn.
• Expliquem-li amb deteniment tot el que l'espera en aquest primer dia de classe, en aquest nou curs.
• Deixem que el nostre fill o la nostra filla ens explique els temors i les necessitats que té.
• Plantegem-li l'assistència com una obligació, i alhora com un privilegi. Per exemple: "Quina sort que pots anar a escola!". No l'amenacem amb "ja veuràs ja, quan vages a escola", de manera que ho relacione amb una cosa negativa i desagradable.
• Uns quants dies abans, i en la mesura que siga possible, comencem a acostumar-lo als nous horaris que tindrà a escola: l'hora d'alçar-se, de dinar, de fer la migdiada, de berenar, etc.
• Si encara és petit i té costum de dormir al migdia, i l'escola no ofereix aquesta alternativa, és el moment de començar a prescindir-ne.
• Preparem amb el nostre fill o la nostra filla la bossa i tot el material necessari per al curs. Mirem amb ell els nous llibres de text perquè s'hi familiaritze i desperte l'interès per usar-los.

El gran dia

•  És molt recomanable que el primer dia d'escola acompanyem el nostre fill o la nostra filla. Cal fer tots els possibles perquè siga un dia alegre.
• Si és el seu primer dia en una escola nova, tractem que arribe dels primers. Així veurà aparèixer tots els companys i no se sentirà tan observat com si es presenta l'últim.
• Mostrem alegria. Si ens veu plorar o nota una mica de tristesa, tornarà la seua desconfiança i la sensació d'abandó. Sentirà que el deixem en un lloc "dolent".
• No allarguem el moment de la separació. Siguem afectuosos, però sense excessos, i breus. Encara que el nostra fill o la nostra filla plore o cride, el comiat ha de ser ràpid i sense dramatismes, en cas contrari aprendran a usar les enrabiades com a estratègia per allargar l'entrada a classe.
• En cap cas els hem de prometre coses que no puguem complir, com ara "vaig a aparcar el cotxe i torne!". Si el xiquet o la xiqueta se sent enganyat, és més difícil que confie en nosaltres.
• Quan anem a recollir-lo siguem molt puntuals. Pot sentir-se abandonat en veure com marxen els seus companys de classe i ell es queda.
• Si veiem que té els ulls enrogits de plorar, no fem cap comentari compadint-lo. Només aconseguirem que continue plorant a l'escola, esperant la mare o el pare "salvador".
• Fem-li comentaris pressuposant que s'ha portat molt bé, i remarcant els avantatges d'haver anat a escola, com si es tractés d'un privilegi.

La rutina de l'adaptació

• Aprofitem els caps de setmana que encara queden de l'estiu per a gaudir fent coses divertides. Organitzem activitats d'oci, i no trenquem amb la rutina estiuenca de cop.
• Encara que al començament els plors són normals, mantinguem-nos en contacte directe amb el professorat per saber com es desenvolupa el període d'adaptació, si el xiquet o la xiqueta participa en les activitats i si, en general, s'integra adequadament. En cas contrari, haurem de buscar la millor forma d'ajudar-los a aconseguir-ho. Alguns xiquets i xiquetes poden necessitar fins i tot un trimestre per a adaptar-se.
• Fins que haja superat el període d'adaptació, convé que l'assistència a escola siga el més rutinària possible: els mateixos preparatius, la mateixa hora d'arribada i de recollida...
• En el període d'adaptació cal fer tot els possibles per portar-l'hi cada dia. No hem de deixar d'anar a classe de forma habitual, perquè pot tardar més a adaptar-se.
• Fora de l'horari lectiu, intentem que quede amb algun company d'escola. Veure els seus amics i amigues de l'escola infantil en altres llocs (el parc, la casa, etc.) augmentarà el seu desig de retrobar-se amb ells a classe.
• Dediquem-li tot el temps possible els primers dies, i preparem a la tarda la tornada de l'endemà, perquè cada matí no es convertisca en un disgust.
• No li permetem anar tard al llit. Un xiquet fatigat té més problemes de comportament i majors dificultats d'adaptació.
• Despertem-lo amb antelació. Anar amb el temps just de matí provoca nerviosisme en el xiquet. I més si és dels que es desperten de mal humor.
• Mostrem interès pels seus avanços. Preguntem-li per l'escola en moments tranquils, durant la nit o en l'hora del bany, però no el forcem a parlar.

Relacions d'aquest contingut