Crèdits per a estudis: L'Euribor entra a les aules

 El pagament de la matrícula d'uns estudis universitaris, d'un màster o de tot el material escolar imprescindible per a començar el curs és una despesa afegida difícil d'encaixar en l'economia familiar. Als últims anys, les entitats bancàries han pres nota d'aquestes carències i han començat a preparar productes especialitzats per a finançar les necessitats dels estudiants. Són els anomenats crèdits per a estudis. Des del seu començament als anys 90, les sol·licituds s'han incrementat a un ritme d'un 10% anual.

Bancs i caixes d'estalvis aprofiten la major acollida dels préstecs personals en l'àmbit familiar i, també, el major acostament dels clients més joves cap a les entitats. Només en els primers quatre mesos de l'any, la contractació de crèdits al consum va créixer un 26% en taxa interanual, fins a superar els 581.650 milions d'euros, segons dades de l'Associació Espanyola de Banca. En concret, els préstecs per a finançar estudis estan guanyant interès a causa de l'augment de sol·licituds d'estudis de postgrau que hi ha hagut als últims anys. Segons la consultora TopMBA, un 61% dels postgraus es finança amb préstecs personals específics per a estudis.

Què financen els préstecs d'estudis?

Les entitats abracen amb la seua gamma creditícia totes les necessitats que es poden afrontar a l'inici d'un nou curs: pagament d'estudis, un ordinador, el permís de conduir o, fins i tot, els viatges de fi de curs. Amb tot, els préstecs que més èxit tenen en aquests moments són els que financen postgraus o màsters. Aquest fet es vincula amb el nombre més gran d'universitaris que completen la seua formació amb aquest tipus d'estudis superiors. Des de l'any 2001, les seues taxes de creixement anuals voregen el 20%. Ara per ara, l'oferta supera a Espanya els 1.900 cursos, segons dades de l'escola de negocis ESADE. Generalment, les entitats no fan distincions i financen igualment estudis tant en centres públics com en privats.

Els bancs i les caixes d'estalvi amplien i milloren any rere any les condicions d'aquests préstecs. El major interès de les entitats per comercialitzar aquest tipus de productes està clarament relacionat amb els canvis en els hàbits socials que hi ha hagut als últims anys. Les famílies tenen una predisposició més gran a contractar un préstec per fer front a despeses personals, més encara quan es tracta d'una cosa tan important com és l'educació dels fills.

En què convé fixar-se quan es contracta un préstec per finançar estudis?

  Si es desitja contractar un d'aquests préstecs, el primer requisit que convé analitzar és el tipus d'interès que aplicarà l'entitat. Fins fa uns anys, aquests crèdits presentaven tipus d'interès fixos. En canvi, la tendència ara es decanta més cap als tipus d'interès variables. En l'actualitat, es poden trobar préstecs per a finançar estudis de postgrau a interessos referenciats a l'Euribor més un diferencial d'1 punt. Com que l'Euribor a 12 mesos se situa en el 3,4% (a tancament de juny), el tipus d'interès total quedaria situat entorn del 4,4%. Es tracta d'un interès competitiu, prou més baix que el que apliquen els préstecs al consum per a finançar un altre tipus de béns (entorn del 7% de mitjana). En qualsevol cas, els interessos varien notablement d'unes entitats a altres, per això convé consultar particularment cada producte. De mitjana, aquests tipus de préstecs poden presentar un tipus d'interès proper al 5,5%.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és el màxim que permeten finançar. La majoria de les entitats cobreix fins al 100% del valor de la matrícula del curs d'estudi en qüestió. Altres imposen màxims que van des dels 1.500 euros (en crèdits per a material escolar), fins a 60.000 euros (per a màsters, tesis doctorals o projectes d'investigació).

Terminis de carència i comissions

  Igualment, les entitats presenten terminis d'amortització dels crèdits lligats a la duració del curs (d'1 a 10 anys). Tanmateix, una altra de les novetats que han començat a introduir són els denominats períodes de carència, és a dir, terminis de temps en què les entitats permeten només pagar interessos i no capital, amb la qual cosa les quotes mensuals en aquest termini poden ser fins a un 60% més baixes. Aquests terminis de carència solen anar d'un a sis anys, encara que no els ofereixen totes les entitats (de fet la carència mitjana se situa en 2 anys). Algunes de les ofertes més exclusives permeten, fins i tot, ajornar el pagament del préstec fins que acabe el curs o fins que el jove trobe treball.

Les comissions són un altre dels aspectes que cal tenir present. L'interessat ha de saber que les entitats operen amb llibertat, per la qual cosa es poden trobar exemples de bancs o caixes que sí que apliquen comissió d'obertura i d'altres que no ho fan. En els que sí que en cobren, la comissió se situa entre el 0,5 i el 2% sobre l'import màxim a finançar. A més, és habitual trobar comissions per cancel·lació anticipada o total del producte. La seua quantia va del 0,5 a l'1,5%. Per tant, abans de contractar un préstec d'aquest tipus, convé fer un càlcul per compensar la idoneïtat de subscriure un producte amb un interès baix però amb comissions, o a l'inrevés.

Requisits sol·licitats

Les condicions més habituals per a sol·licitar un préstec d'aquest tipus són tenir un compte corrent obert, domiciliar una nòmina (del jove o de son pare, mare o tutor) o contractar una targeta. També exigeixen documentació sobre el curs que es desitge finançar: dades de taxes de matrícula, duració del curs i tipus d'estudis. A més, el sol·licitant s'ha de situar entre una determinada franja d'edat (generalment, entre els 18 i els 35 anys). De vegades, especialment en algunes caixes d'estalvis, exigeixen també que l'estudiant faça el curs en la seua comunitat autònoma o que estiga associat a alguna institució educativa.

(*) PER A USUARIS REGISTRATS EN UNIVERSIA, EURIBOR + 0

(**) PER A UNIVERSITARIS AMB EXPEDIENT DE NOTABLE O EXCEL·LENT

Relacions d'aquest contingut