Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Dret successori: Per a evitar situacions desagradables, el millor és testar

Deixar-ho tot ben lligat en vida amb un testament costa entre 36 i 60 euros, i estalvia nombrosos maldecaps

Ancians que ho deixen tot al gos, pares que donarien el que fos per desheretar un fill, parelles que no tenen dret a res a la mort del seu company, un parent desconegut que reclama els béns del seu oncle-avi. Tots ells formen part de la realitat quotidiana teixida al voltant de les herències, un episodi de la vida familiar tan poc desitjat com temut, del qual treuen profit no només els hereus, sinó també les notaries i Hisenda.

Deixar-ho tot ben lligat en vida amb un testament costa entre 36 i 60 euros. Aquest document exerceix un paper essencial en les herències. Un simple paper, no gaire car, que no comporta gran dificultat, ja que la seua elaboració queda en mans del notari, però que gran part de la població espanyola es resisteix a fer, ja que testar significa reconèixer el nostre propi futur morts, una qüestió que a tots ens costa assumir.

  Siga quina siga la nostra situació patrimonial i personal, els advocats sempre recomanen l'elaboració d'un testament per a estalviar temps i, sobretot, problemes als familiars.

No fer testament equival a deixar els familiars davant els tràmits de la successió intestada, que s'han de fer davant un notari o, en alguns casos, davant un jutge, i a posar enterament en mans de la llei el repartiment dels béns. La diferència de cost entre les dues opcions és considerable. Una successió intestada té un cost tres vegades més alt que una feta amb testament, al voltant de 150 euros. Si és necessari arribar a una declaració judicial per a aclarir l'herència, el preu es dispara, i pot arribar als 6.000 euros en cas d'una herència de 200.000 euros.

Generalitats sobre testaments i herències

  • Qui pot fer testament? La Llei permet testar a qualsevol persona més gran de 14 anys. La limitació bàsica que estableix la Llei es refereix a la necessitat que el testador es trobe sa mentalment.
  • Quins béns s'inclouen en una herència? L'herència d'una persona morta i casada està integrada pels seus béns privatius i per la meitat dels guanys, en el cas que aquest siga el seu règim economicomatrimonial. Els béns privatius són aquells adquirits per part del mort per qualsevol títol abans de casar-se, així com els rebuts posteriorment per herència o donació, encara que la Llei preveu determinades circumstàncies per les quals altres béns també poden ser considerats privatius.  Els guanys són aquells que han sigut adquirits per compra per part del mort una vegada contret el matrimoni o mitjançant qualsevol altre contracte de caràcter onerós (que requereix que qui l'adquirisca ha de donar, fer o no fer alguna cosa com a contraprestació), excepte prova en contrari. Els diners existents en el moment de la mort es presumeixen a guanys, llevat que es puga demostrar que eren de caràcter privatiu d'un dels cònjuges.
  • Què és el dret d'usdefruit, i quant de temps dura? El dret d'usdefruit permet al titular utilitzar una cosa aliena sense ser-ne el propietari. El titular també pot apropiar-se dels rendiments que aquest bé aliè puga produir (les rendes si l'usdefruit s'adquireix sobre un immoble que es troba llogat, els fruits si es tracta d'una explotació agrícola, etc.). Tot i això, l'usufructuari no pot vendre el bé ni gravar-lo per constituir, per exemple, una hipoteca, perquè no li pertany.
    L'usdefruit pot pactar-se per una duració determinada (per exemple, 30 anys) o ser determinable (mentre visca el beneficiari).
  • Qui hereta quan no hi ha testament? En el cas que el mort tinga fills, l'herència es divideix entre aquests a parts iguals. Si el mort estava casat el cònjuge percep l'usdefruit d'un terç de l'herència i la meitat dels guanys. En el cas que el mort no tinga fills, l'herència correspon als pares, i al cònjuge vidu l'usdefruit de la meitat dels béns. En cas de la defunció d'una persona que no tinga pares ni fills, el cònjuge n'és l'hereu principal. I en el cas que no hi haja tampoc una parella civil, els hereus poden ser els germans i nebots del mort. Si una vegada oberta la successió "legal" no es troben hereus, és l'Estat qui hereta tots els béns.
    Cada línia tanca el pas a les altres. És a dir, si hi ha descendents ja no hereta ningú més, excepte el cònjuge vidu que té sempre un dret d'usdefruit.
  • Com es pot saber si una persona morta va fer testament i davant quin notari? Cal sol·licitar un certificat al Registre d'Actes d'Última Voluntat mitjançant un imprès d'Últimes Voluntats, que es pot adquirir en un estanc o en el mateix Ministeri de Justícia. L'imprès s'ha d'acompanyar de la partida del certificat de defunció, haurà de ser original o fotocòpia degudament compulsada, expedida pel Registre Civil corresponent a la localitat en què la persona haja mort, i hi haurà de constar necessàriament el nom dels pares del mort. El certificat s'ha de sol·licitar després de quinze dies hàbils a partir de la data de defunció.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto