Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > El mès práctic > Consells

Λ

Viatges: Particularitats d'altres països

Maquinetes d'afaitar que no funcionen, problemes per a visitar un temple, males cares per oblidar la propina, taxistes que inflen les tarifes... A l'hora de fer turisme, a més de la crema de sol i el raspall de dents, convé ficar a la maleta informació útil del país que visitarem.

Propines

  • Encara que en el nostre entorn no s'estila massa, deixar propines és un signe d'amabilitat i cortesia en molts països, i, en general, no hi ha cap regla que indique quant s'ha de deixar. Per tant, davant el dubte de si deixar o no propina i llevat que siga obligatori, intentem que recupere la seua funció vertadera: recompensar un servei del qual hem quedat satisfets.
  • Però també hi ha altres països que són més rigorosos amb aquest tema. I paradoxalment, és als països més rics on les propines estan més instituïdes.
  • Als restaurants del Regne Unit, per exemple, és norma deixar entre un 10% i un 15% del compte. Als Estats Units, on els "tips" (propines) són un costum arrelat, és obligatori deixar entre un 10% i un 15% del compte als restaurants, perquè els salaris són baixos i els cambrers viuen, sobretot, de les propines.
  • El "bakshish", equivalent a la propina en països africans i asiàtics de tradició musulmana, ha perdut el seu sentit original. Es tractava d'un regal en senyal de benvinguda i hospitalitat, però ara es demana per qualsevol cosa, fins i tot per a donar l'hora. A l'Àfrica francòfona l'anomenen "cadeau".
  • A Cuba, després del triomf de la revolució, Fidel Castro va ser contundent en titllar d'"insult" la propina. L'humor caribeny ha portat molts cubans a canviar al seu bar el rètol del pot i substituir-lo per la paraula "insult".
  •  
  • A Mèxic les propines arriben al 15% del valor del servei en restaurants i pubs. També s'acostuma a donar una propina a qui despatxa a les estacions de gasolina si ens revisa l'oli o l'aigua o si ens neteja el parabrisa, igual que al personal de servei d'hotels.
  • A l'Orient Llunyà, en canvi, les coses són molt diferents. Al Japó deixar propines és vist com un signe de mala educació. I a la Xina, encara que oficialment està prohibit, als hotels les accepten amb normalitat, així com els guies o els conductors d'autobusos en trajectes llargs.

Agafar un taxi

  • Els famosos taxis londinencs resulten excel·lents però costosos. Els minicabs es presenten com la competència més econòmica, encara que no es poden aturar al carrer. Quant a les propines, al Regne Unit els taxistes van pel dret i demanen als clients fins un 15% sobre la ja voluminosa factura.
  • Als Estats Units, els taxis són generalment cars i en moltes ciutats, a excepció de Nova York o Los Angeles, difícils d'aconseguir ja que n'hi ha molt pocs. El més convenient és sol·licitar-los per telèfon, però això incrementarà el preu del trajecte, al qual caldrà afegir un 15% en concepte de propina.
  • Si viatgem a Amsterdam, hem de saber que no podem aturar un taxi mentre circula. El costum és sol·licitar-lo per telèfon o anar a agafar-lo a alguna de les parades de taxis que generalment es troben al costat dels hotels o a les estacions. També podem agafar un taxi aquàtic: porten els passatgers a qualsevol lloc que estiga a la vora d'un canal.
  • A Egipte, el taxi és el transport públic més aconsellable, sobretot al Caire, perquè és prou barat i còmode. La majoria dels taxis porten taxímetre, però normalment no funciona o no s'usa, per la qual cosa no hem de dubtar a regatejar, acordar el preu abans de començar el viatge i pagar al final del trajecte.
  • Si agafem un taxi a l'Índia, comprovarem que disposa d'un adorn anomenat taxímetre que mai no funciona, per la qual cosa haurem de negociar amb fermesa el preu dels trajectes.

Electricitat

A Finlàndia, Grècia, Àustria, Portugal, Egipte, Brasil, Austràlia, Tailàndia i l'Índia, entre altres països, l'electricitat funciona, com a Espanya, a 220 volts i 50 Hz. Per tant, l'únic problema que ens podem trobar són els endolls, que poden ser de dues o tres clavilles, planes o arrodonides. No oblidem, per tant, ficar a la maleta un adaptador.
Si viatgem al Marroc, Egipte, Cuba, Jamaica, el Canadà, Mèxic o els Estats Units, no oblidem portar un transformador o un adaptador, ja que el corrent altern d'aquests països tenen un voltatge, 110 volts, i una freqüència, 50 Hz, diferents del nostre.

Bones maneres

Quan entrem a un lloc sagrat, ja siga musulmà, hindú o budista, haurem de treure'ns les sabates i el barret en senyal de respecte. Les dones han d'evitar les minifaldilles i els pantalons curts.
Altres llocs en què podem tenir problemes amb la vestimenta són els que exigeixen una etiqueta rigorosa o robes especials per a l'ocasió. Si visitem Las Vegas, per exemple, és probable que no ens permeten l'entrada a alguns casinos i hotels si no portem la roba apropiada, per la qual cosa mai serà sobrer ficar una camisa i una corbata a la maleta.
Alerta de fer senyals amb les mans. La mà oberta és un antic insult per als grecs, i a l'Àfrica occidental vol dir "tens cinc pares", o "bastard". El polze cap amunt està considerat com un insult a Ghana, i a Austràlia vol dir "que et bomben".
A Turquia és de pèssima educació mantenir els braços creuats, o les mans a la butxaca, quan parlem amb una altra persona.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto