Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Aliments prebiòtics i probiòtics: Realment són necessaris?

L'etiqueta de "saludable" acompanya uns aliments que, encara que tenen beneficis comprovats, són molt més cars i no sempre necessaris

 

Iogurts, galetes, sucs i pans efecte bífidus han entrat en la nostra dieta amb molta publicitat i escassa informació. Aquests superaliments, englobats dins els productes prebiòtics i probiòtics, s'han ficat ja en la cistella del mercat de moltes famílies que els consumeixen només perquè, a més d'un preu més alt, compten amb l'etiqueta de "saludable". Però, com podem discernir entre el que no passa d'una moda i el que es converteix en una compra encertada i saludable que compensa el major desemborsament?

Què són els prebiòtics i probiòtics?

Els prebiòtics i probiòtics s'inclouen en el concepte d'aliments funcionals. Amb aquest terme es designa els aliments que, a més de destacar per les qualitats nutricionals, aporten beneficis addicionals per a la salut. Segons dades publicades al 2003 per Datamonitor -companyia líder en la provisió d'informació empresarial-, la compra d'aliments funcionals augmenta en un 16% cada any.

Prebiòtics i fructooligosacàrids

 

Els prebiòtics són ingredients no digeribles que tenen la propietat potencial de millorar la salut pel fet que afavoreixen el creixement selectiu de bacteris intestinals beneficiosos. Els dos prebiòtics més estudiats són els fructooligosacàrids o FOS coneguts com oligofructosa i inulina. Són carbohidrats presents en vegetals com l'all, la ceba, el porro, l'espàrrec, la carxofa, l'arrel de xicoira, la tomata, el plàtan, etc. Si s'analitzen els hàbits d'alimentació de la població general, s'estima que la quantitat que es consumeix de FOS és d'uns 800 mil·ligrams al dia, quan els experts recomanen ingerir-ne entre 2 i 6 grams. Aquesta és la raó que justifica que, a més de consumir els citats aliments, es prenguen productes que incorporen FOS, això sí, en casos concrets. Els productes més representatius que es comercialitzen d'aquest tipus són alguns preparats lactis, begudes, aliments infantils, galetes i pans.

Probiòtics i bacteris làctics

Els probiòtics són aliments que contenen microorganismes vius el consum dels quals té efectes positius per a la salut per la seua acció sobre la flora intestinal, perquè promouen el desenvolupament de bacteris beneficiosos -Lactobacillus acidofilus i Bífidus-. En l'actualitat, els únics aliments probiòtics que hi ha al mercat són:

  • els iogurts: s'anomena així la llet fermentada amb els bacteris làctics Streptococcus thermophilus i Lactobacillus bulgaricus o acidofilus-
  • altres llets fermentades: productes semblants en aspecte al iogurt, però fermentats amb un altre tipus de bacteris, com ara Bifidobacteris, Lactobacillus casei imunitas, etc.
  • begudes que contenen, a més de suc, llet fermentada i conreus de bacteris.

Són importants?

A l'intestí es produeix la major part de la digestió dels aliments i l'absorció dels nutrients. Però també és el lloc on es fa la primera selecció dels components que "serveixen o no" de tot el que consumim. Si la digestió no és completa, si la facilitat de pas de substàncies des de l'intestí cap a la sang és excessiva o la seua població microbiana està alterada, hi ha risc que substàncies no desitjables s'incorporen al nostre organisme. Les conseqüències són molt diverses: inflamació, gasos, diarrees, infeccions, i fins i tot al·lèrgies i intoleràncies. En aquest context sorgeixen els prebiòtics i probiòtics, que es basen en la cura de la salut intestinal.

Quins són els beneficis de prebiòtics i probiòtics?

Prevenen i ajuden a tractar malalties

Diarrea. Els bacteris làctics inhibeixen el creixement de diversos microorganismes patògens o danyosos, per la qual cosa són beneficiosos en cas de diarrea de distint origen; la que cursa després de la presa d'antibiòtics, per virus o bacteris, etc. De la mateixa manera, els FOS afecten l'hàbitat intestinal i l'activitat dels enzims, i condueixen a la producció de certes substàncies -àcids grassos de cadena curta- que també inhibeixen el creixement de patògens.
Restrenyiment i excés de gasos. Tant els bacteris làctics com els FOS afavoreixen l'equilibri de la flora intestinal, per la qual cosa milloren el trànsit i la inflor associada a excés de gasos.
Risc cardiovascular i diabetis. Els FOS comparteixen les propietats clàssiques de la fibra, per la qual cosa, a més de regular el trànsit, contribueixen a reduir els nivells de colesterol i triglicèrids, a més d'un millor control de la glucèmia.
Estabilitzen i milloren malalties que afecten l'intestí com la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa -en particular pel consum de probiòtics-.

Milloren la digestió

Els bacteris làctics afavoreixen la síntesi de vitamines -K i grup B- i l'absorció de nutrients. Els FOS estimulen l'absorció de minerals -calci, magnesi, zinc i ferro- i milloren la mineralització òssia.

Estimulen les defenses

Els dos components equilibren la flora intestinal, i incrementen així la resistència a les infeccions.

Són realment indispensables?

 

Encara que el potent màrqueting utilitzat per a vendre aquests productes pot fer-nos creure que resulten indispensables, la veritat és que, la majoria de vegades, amb una dieta equilibrada i variada n'hi ha prou per a aconseguir els beneficis que prometen. Per què gastar més, llavors, en aquest tipus de productes, quan alguns dupliquen el preu respecte als seus equivalents "normals"? Més encara, quan no curen ni prevenen per si sols alteracions o malalties. De fet, no són fàrmacs i, a més, els seus efectes varien d'una persona a una altra.

En la seua defensa es pot afirmar que són productes que, en una dosi adequada, poden resultar beneficiosos per a algunes situacions. Per exemple, quan amb la dieta sola no n'hi ha prou per a millorar problemes de salut que ajuden a combatre, com ara digestions lentes que acaben generant inflor de ventre i gasos, o per a la recuperació de la flora bacteriana després d'una diarrea. Però serveixen també per a compensar l'absència en la dieta d'aliments que de manera natural inclouen prebiòtics i que no es poden consumir per intolerància a aquestes o perquè, senzillament, no ens agraden aquests aliments. Ara bé, en tots aquests casos convé tenir en compte que per a aconseguir un benefici cal ser constants. És a dir, caldria prendre els prebiòtics i probiòtics considerant-ne tant la dosi efectiva com la freqüència de consum adequada a cada cas. I de moment no hi ha prou estudis sobre aquestes dues qüestions...


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto