Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

Alteracions de la pigmentació: Pells amb marca

Pigues, màcules o nevus s'estenen per l'epidermis de bona part de la població amb efectes més estètics que danyosos, encara que convé evitar exposicions prolongades al sol

 Destapar-se en èpoques de calor, bé siga per refrigerar-se o bé per lluir bronzejat, resulta problemàtic per a algunes persones, i no precisament pel fantasma dels quilos de més. Les alteracions de pigmentació que a l'hivern han estat tapades i controlades deixen de passar desapercebudes i amb les primeres exposicions al sol tendeixen a reviscolar i a canviar de color, a augmentar de mida... En general, les taques, nevus, pigues i semblants no es poden eliminar, i encara que en la majoria dels casos el seu efecte no passa de l'estètica ni representa cap risc per a la salut, convé prendre les precaucions adequades davant de l'exposició solar.

Causes dels diferents tipus de pell

El color de la pell determinat per la melanina depèn de factors racials, individuals i genètics (tipus de sensibilitat a la llum), l'exposició a la radiació solar i factors de regulació hormonal, com la de les hormones neuroendocrines, regulades per dues glàndules, la hipòfisi i l'epífisi, situades al cervell.

Els trastorns de la pigmentació són tan freqüents que les persones amb una pell immaculada representen l'excepció, i no la regla. Pigues, nevus, zones hipocròmiques o taques de color cafè amb llet que durant la resta de l'any es mantenen ocultes a la vista dels altres s'exterioritzen a les èpoques de bon temps i de vegades són objecte de preocupació i consulta mèdica. Convé aclarir que, llevat d'excepcions, no tenen més transcendència que l'estètica, encara que les seues possibilitats de tractament són molt escasses o nul·les.

El vitiligen o la taca blanca

Una de les alteracions que més preocupa a qui agrada exhibir un bronzejat impecable és el vitiligen o malaltia de les màcules blanques. Afecta aproximadament l'1% de la població mundial i és degut a la pèrdua crònica i progressiva de melanòcits cutanis (cèl·lules especialitzades en la síntesi del pigment melanina).

Comença amb l'aparició de màcules blanquinoses arrodonides, de la grandària d'una llentilla, que van creixent i confluint, i donen lloc a l'aparició de zones extenses sense pigmentació a les mans, la cara, el tòrax i la regió genitoanal. La meitat dels casos sorgeixen abans dels 20 anys i l'evolució sol ser crònica i progressiva, amb remissions parcials i períodes silents.

No se'n coneix cap tractament segur i eficaç. Quan l'afecció és lleu i poc extensa es tracta localment amb corticoides locals, pastes cobertores del color de la pell (una espècie de camuflatge) o betacarotens per via general. També hi ha tractaments per a intentar repigmentar la zona amb fotoquimioteràpia durant diversos mesos. Quan l'extensió és important i afecta gairebé tot el cos, es blanqueja la resta de la pell mitjançant pomades a base d'hidroquinones.

La fotofòbia de les persones albines

Una forma d'hipomelanosi hereditària és l'albinisme, caracteritzat per la pigmentació reduïda o absent de tota la pell o de zones limitades. És una alteració de la síntesi de melanina que sol manifestar-se a la pell i els ulls (albinisme oculocutani). Són persones amb pell molt clara, sensible a la llum, pèl i cabells blancs i celles també blanques. La fotofòbia és prou habitual en els afectats. Com a resultat de la falta de melanina, manquen de la protecció necessària davant la llum, amb risc de danys lumínics aguts (cremades solars) si s'exposen intensament al sol i danys solars crònics precoços (envelliment de la pell, risc de neoformacions). L'únic tractament possible és protegir-se de l'exposició solar.

Un mar de pigues

Al costat oposat a les hipomelanosis hi ha les hipermelanosis, és a dir, els excessos de pigmentació. Les pigues o efèlides són resultat d'una alteració de la síntesi de melanina amb la quantitat de melanòcits normal de caràcter hereditari. Apareixen petites màcules, irregulars, de color terrós, que es localitzen a la pell exposada (cara, braços, mans i part superior del cos), i solen anar associades amb el que s'anomena una "complexió clara": pell clara, pèl ros, ulls blaus, i sensibles al sol. No comporten cap transcendència clínica i són inofensives.

Nevus

Un grup especial d'hipermelanosis el constitueixen els nevus, dels quals hi ha una gran varietat.

  Els nevus nevocel·lulars congènits, no hereditaris, apareixen en un 1% dels nadons i solen ser petits i solitaris, ja que els nevus gegants són molt rars. De primer es presenten com una taca plana que amb posterioritat augmenta de gruix i es fa de color marró fosc. Els nevus petits, de diàmetre inferior a 1,4 centímetres, i els intermedis, d'1,5 a 20 centímetres, no solen plantejar grans problemes. Són prou estables i no experimenten desenvolupament posterior. No passa així en el cas dels nevus grans, de més de 20 centímetres, en què pot haver-hi afectació associada del sistema nerviós central. Aquests nevus grans requereixen de tractament quirúrgic no només pels seus efectes estètics, sinó pel risc de transformació en tumors malignes.

Alerta amb els nevus asimètrics

Els nevus nevocel·lulars adquirits apareixen en la infància i l'adolescència, són de la grandària d'una llentilla, de color terrós o marró, i al llarg dels anys poden créixer una mica en amplària i en gruix. Gairebé tots els adults tenim algun o alguns nevus. Però cal distingir-ne dues formes: els normals i els displàsics atípics. Els normals són de forma simètrica, amb límits regulars i nets, pigmentació homogènia, grandària de 5-6 mil.límetres, i amb tendència a la involució i la disminució numèrica a partir dels 30 anys. Els displàsics són de major grandària, amb forma asimètrica, límits irregulars, pigmentació poc homogènia i sense tendència a la involució. Fins i tot en poden aparèixer de nous a partir dels 30 anys.

La importància de tots aquests nevus recau en el fet que constitueixen un marcador de risc del melanoma. Si hi ha molts nevus normals, o diversos d'atípics, s'incrementa el risc de melanoma. Per això, aquestes lesions requereixen vigilància i de vegades resecció profilàctica de les lesions molt atípiques. La protecció solar és important en tots els casos.

L'entrevista: Susanna Puig, dermatòloga

"El sol brilla, la imprudència crema"

 

Susanna Puig és investigadora dels factors genètics i el tractament del melanoma maligne. Desenvolupa la seua tasca científica i assistencial als serveis de Dermatologia i Genètica de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Què és el forat de la capa d'ozó?
Quan l'oxigen de l'atmosfera rep la radiació solar reacciona per formar ozó, una molècula que es crea i es destrueix de manera natural a l'estratosfera i forma una cosa semblant a una capa. L'activitat industrial humana destrueix més ozó del que el sol és capaç de sintetitzar. Apareixen llavors els "forats", que no són això, sinó una reducció del gruix de la capa.

Quina és la funció biològica de l'ozó?
La capa d'ozó actua com un filtre natural de la radiació ultraviolada, de manera que només permet el pas de raigs UVA i una petita proporció d'altres formes. La disminució de l'1% de l'ozó estratosfèric coincideix amb l'augment de l'1,5% del nombre de melanomes i cataractes. Un excés de radiació ultraviolada s'associa també a l'envelliment de la pell. Els llauradors o pescadors que han passat la vida al sol tenen la pell de la cara molt més arrugada.

Com ens protegim?
El sol brilla, la imprudència crema. De la mateixa manera que un es mulla sense "prendre la pluja", també exposa la pell al sol sense necessitat de tombar-se a la platja. Les millors precaucions són cobrir-se el cap, portar ulleres de sol, vestir roba filtrant de raigs ultraviolats (cada vegada n'hi ha més models al mercat), preferiblement de colors foscos, i aplicar-se cremes de manera uniforme per tota la pell que quedarà exposada al sol, uns 30 minuts abans de l'exposició, per donar temps que s'absorbisca.

Tots tenim el mateix risc de desenvolupar un càncer de pell?
Cal identificar el risc de melanomes per mitjà d'una història familiar (antecedents en familiars pròxims). D'altra banda, un tipus de pell clar amb coloració rossa o pèl-roja als cabells o els ulls clars, una pell que presente nevus abundants (més de 100 en adults i més de 50 en xiquets), exigeix prendre més precaucions.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto