Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Dentifricis blanquejants i convencionals: Funcionen, però sense miracles

Els dentifricis blanquejants són eficaços contra les taques adherides a la placa, però poc poden fer per canviar la tonalitat natural de la dent

  Igual que no totes les pells tenen el mateix to, les dents de cada persona són d'un color diferent, que tendeix a enfosquir-se amb el pas dels anys i que varia del groc al gris, passant pel gris perla i l'ivori. L'origen d'aquesta coloració es troba en la mateixa genètica i pot alterar-se per haver sofert casos virulents de xarampió o tos ferina, per haver ingerit medicaments que van enfosquir la dentadura de bona part d'una generació (com els antibiòtics amb tetraciclina administrats a xiquets durant els anys setanta) o per haver consumit de manera reiterada cafè, te, vi negre o tabac, que són causants, entre altres substàncies, de l'acceleració del procés natural d'enfosquiment. La publicitat ofereix lluir un somriure d'anunci amb un sol canvi de marca de dentifrici, però la veritat és que aquestes pastes de dents només són efectives, en tot cas, contra les taques adherides a la superfície de l'esmalt i a una part de la dentina, és a dir, les provocades per aquest últim grup de substàncies danyoses per a les dents. Contra els altres tipus de brutícia, la que afecta les capes internes de la dentina i de la polpa, aquestes pastes no tenen cap efectivitat, per tant s'ha de recórrer a complicats i agressius tractaments només aplicables per especialistes.

Per comprovar l'eficàcia d'aquestes pastes de dents, que al·leguen ser capaces de blanquejar la part externa de la dentadura, vam portar al laboratori i vam provar amb 60 consumidors vuit pastes de dents, quatre de les quals eren blanquejants i unes altres quatre, convencionals. Encara que de mitjana és cert que les blanquejants són més cares (gairebé un 25%), les dades detallades no són tan taxatives. La blanquejant més barata és Licor del Polo (surt a 16,93 euros per litre), gairebé el mateix que la convencional més barata (Licor del Polo clorofil·la, 16,67 per litre). Això sí, la més cara de les blanquejants, Binaca Aquafresh, costa notablement més: surt a 32,77 euros per litre. Després de les nombroses i exhaustives proves, la millor relació qualitat-preu són les dues pastes de Signal (evidentment, la blanquejant és la indicada per a qui busque aquest efecte). Totes dues incorporen una gran quantitat de matèria activa (fluor, agents abrasius i tensioactius aniònics), són ben tolerades per la mucosa dental i van agradar en la prova d'ús.

Superfície dental

Els dentifricis blanquejants aclareixen les dents perquè eliminen més eficaçment que els dentifricis clàssics els dipòsits i les taques que es troben a la superfície de les dents gràcies a agents abrasius com són el carbonat de calci, el fosfat de dicalci, l'òxid d'alumini o la sílice hidratada.

L'ingredient majoritari en les vuit mostres és l'aigua, seguida dels agents abrasius, les substàncies humectants (que impedeixen que la pasta s'eixugue, li donen consistència i garanteixen una estabilitat microbiològica), les espessidores (eviten que les substàncies abrasives sedimenten), les opacificants i colorants (per al color), els tensioactius (acció antiplaca) i els agents del sabor (un dels ingredients més cars).

Quant als abrasius, són primordials en l'emblanquiment de les dents i ajuden a desfer les taques i plaques. Són els que fan que la raspallada polisca les dents. Se'n solen emprar quantitats petites per evitar el desgast de l'esmalt, per això es recomana utilitzar aquests dentifricis alternant-ne l'ús amb altres de convencionals.

Agents abrasius

Els vuit dentifricis (tant els blanquejants com els que no ho són) incorporen a la seua composició la sílice, l'agent abrasiu per excel·lència, però amb diferències en la quantitat, que va variar des de l'1,7% de Signal bàsic fins al 24% de Colgate blanquejant. Només en els dos dentifricis de Signal el carbonat de calci, un agent abrasiu suau, és l'abrasiu predominant (un 41% en el blanquejant i un 36% en el normal), i és present també en Colgate blanquejant, encara que en una proporció molt inferior (2,4%).

Els fosfats, que també tenen una funció antitosca, són un altre dels agents abrasius utilitzats. El seu contingut va oscil·lar entre el 0,2% de Licor del Polo i el 4,8% de Binaca blanquejant. L'alumini, en canvi, és un agent abrasiu en desús. Només Licor del Polo blanquejant l'inclou en la formulació (0,35%).

Segons els tècnics de CONSUMER EROSKI, els dentifricis han de comptar amb més d'un 25% de substàncies abrasives (i suspenen la prova si no arriben al 19%). Els dos de Signal són els millors en aquest apartat (46% el blanquejant i 39% el convencional), seguits, a notable distància, de Colgate blanquejant (27%). Licor del Polo i Colgate convencionals no arriben al mínim. Sorprèn que Signal bàsic tinga un poder abrasiu (i, per tant, blanquejant) superior als blanquejants de Binaca i Licor del Polo.

El pH de la saliva en una boca sana se situa al voltant del 7, per la qual cosa un dentifrici serà millor si es troba entre el 6,9 i el 8. Només tres pastes (les blanquejants de Binaca, Signal i Colgate) s'allunyen d'aquesta neutralitat (7) i se situen prop del 9.

Consistència precisa

Una consistència excessivament líquida dificulta la dosificació dels dentifricis, i una d'espessa fa més difícil treure el producte de l'envàs. Els vuit incorporen sorbitol, un agent humectant que influeix en l'aspecte i la consistència de la pasta, des del 10% de Licor del Polo blanquejant fins al 35% de Colgate gel. El glicerol, una altra substància humectant, només es va trobar en les dues pastes de Colgate i en les blanquejants de Binaca i Licor del Polo. Licor del Polo i Binaca Aquafresh bàsic ofereixen la consistència més adequada. El producte més diluït és Colgate bàsic, per bé que ja indica en l'envàs que es tracta d'un gel i no d'una pasta.

El fluor prevé la càries dental, augmenta la resistència de l'esmalt a l'atac bacterià i impedeix que l'àcid orgànic (àcid làctic) dissolga l'esmalt. Per tant, és molt positiu que els dentifricis n'incloguen en la formulació. La concentració màxima que autoritza la legislació europea és del 0,15%. Per tant, convé que s'acosten a aquest paràmetre sense superar-lo. Colgate bàsic clava aquest registre (0,15%), els blanquejants de Colgate i Signal s'hi queden a una centèsima de punt i Signal anticàries i Licor del Polo blanquejant, a dues. Licor del Polo clorofil·la (0,10%) i els dos de Binaca (0,11%) són els pitjors en aquest apartat.

Contra la placa

Els vuit dentifricis incorporen lauril sulfat de sodi, un tensioactiu aniònic amb gran capacitat per a desnaturalitzar les proteïnes i, per tant, amb una eficaç acció antiplaca. Els dos Signal i Binaca blanquejant (els tres amb 1,7% d'aquest compost) i Licor del Polo bàsic (1,5%) són els millors. Els bàsics de Binaca (1,2%) i Colgate (1,3%) són els que inclouen un percentatge menor d'aquesta substància.

Un dels aspectes més visibles a l'hora de valorar l'eficàcia d'un dentifrici és la seua capacitat per a formar escuma durant la raspallada. Per mesurar el poder escumejant es mesura quanta escuma es genera: es dilueixen 40 grams de producte en un litre d'aigua a 50ºC i s'agita durant tres minuts (el temps recomanat de raspallada) per comprovar si superen els 390 mil·lilitres d'escuma que es consideren adequats. Colgate gel amb fluor és el que fa més quantitat d'escuma, que a més és la més estable.

Per conèixer si els dentifricis causen irritació, es posa cada mostra en contacte amb cèl·lules mucoses bucals reconstruïdes in vitro. Com més cèl·lules continuen sent viables després de la prova, millor serà el dentifrici. Si bé cap no hi va suspendre, les dues pastes de Binaca, les dues de Signal i Colgate bàsic van ser millors que la resta.

Qualitat final

La qualitat final de cada dentifrici ve donada per una mitjana ponderada de tots els assajos analítics. La prova de tolerància bucal és la que té un pes més gran (30%), seguida de la presència d'agents abrasius (20%) i fluor (20%). La consistència i el poder escumejant són, cada un, un 10% del total, mentre que el pH i les substàncies aniòniques en representen un 5%.

Així, són considerats molt bons els dos Signal, per la bona tolerància sobre la mucosa bucal, l'alt percentatge d'agents abrasius i el fluor. A més, inclouen com a agent abrasiu el carbonat de calci, més suau que la sílice (comú en la resta). Encara més, Signal convencional inclou una important font de calci en forma de calci gluconat. Els dos de Binaca, Colgate i Licor del Polo blanquejant són considerats bons. Els dos primers no arriben a l'excel·lència per l'escàs contingut en fluor que tenen (si bé Binaca convencional ofereix bradosol, amb propietats bactericides), Colgate convencional per la pobra presència d'agents abrasius i els dos restants per ser menys respectuosos amb la mucosa bucal que els millors. Licor del Polo convencional és l'únic que no passa de l'acceptable. Només destaca perquè conté triclosan, una substància antibacteriana.

Què n'opinen els usuaris?

A més de les exhaustives proves de laboratori, CONSUMER EROSKI va voler comprovar què opinen els consumidors d'aquestes pastes de dents. Per fer-ho 60 usuaris les van provar i van donar l'opinió sobre un bon nombre de característiques. Les que més van agradar van ser Colgate blanquejant i Signal anticàries; i les que menys, Licor del Polo clorofil·la i Binaca antiplaca, mentre que la resta van obtenir resultats intermedis.

Per comprovar si realment l'efecte blanquejant és percebut en un ús normal, els consumidors van provar les vuit mostres sense saber quines eren blanquejants. Els usuaris van descobrir quines ho eren (és a dir, en les quatre en van notar els efectes), i, entre aquestes, van preferir Colgate blanquejant. La millor sensació en frescor la va deixar també Colgate blanquejant i les que menys van destacar en aquest apartat van ser Licor del Polo clorofil·la i Binaca antiplaca. Quant a l'escuma generada, hi destaca Signal anticàries sobre Licor del Polo clorofil.la i Binaca antiplaca. Colgate blanquejant va ser el més fàcil d'aplicar.

Quan se'ls va preguntar quins comprarien per a un ús diari, van escollir els quatre blanquejants, i el pitjor valorat va ser Licor del Polo clorofil·la. Les altres tres referències bàsiques es van quedar en un grup intermedi.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto