Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Aliments elaborats: quanta sal tenen?: Per salut, menys sal

Una mica més de la meitat dels 67 aliments elaborats analitzats, tots molt comuns en la nostra dieta, contenen més sal de la que els experts en salut i nutrició consideren convenient

 La sal és un dels condiments més populars i tradicionals de la cuina mundial, no en va el seu consum està generalitzat i l'inici del seu ús com a conservant d'aliments cal datar-lo fa molts segles. Procedeix de l'extracció de l'aigua del mar o de jaciments subterranis, i es compon de clor i sodi, minerals essencials que hem d'incorporar a la nostra dieta a través dels aliments, a causa de la importància de les funcions que exerceixen en el nostre organisme. El problema resideix en el fet que el consum excessiu de sodi està àmpliament identificat com un factor de risc de la hipertensió arterial, que deriva en situacions de risc cardiovascular.

La presència de sal en els aliments és deguda a dues funcions principals: realçar-ne el sabor i conservar l'aliment. Però la indústria alimentària també afegeix als seus productes altres substàncies que contenen sodi, com ara els additius, ja siga amb fins conservadors, estabilitzants, emulgents, espessidors i gelificants, o com a potenciadors del sabor o edulcorants.

Però és necessari incorporar una quantitat suficient de sal a la nostra dieta, perquè facilita la digestió, ajuda a mantenir el nivell de líquids corporals, permet la transmissió d'impulsos nerviosos, l'activitat muscular i l'absorció adequada de potassi, i, a més, compensa les pèrdues produïdes per l'excés de sudoració, els vòmits i les diarrees.

Amb tot i això...

Les necessitats diàries de sal són petites, uns 4 grams de sal per dia, xifra que equival a 1,6 grams de sodi diaris (1 gram de sal conté 390 mil.ligrams de sodi). L'OMS recomana que les persones adultes no superen els 6 grams de sal al dia o, el que és el mateix, els 2,4 grams de sodi diaris. Per als xiquets de 7 a 10 anys, el límit és de 4 grams de sal diaris o 1,6 grams de sodi; i per als menors de 7 anys, 3 grams de sal o 1,2 grams de sodi. El problema és que per a atendre aquesta recomanació no només cal controlar, i molt, la quantitat de sal que el consumidor afegeix voluntàriament al menjar que prepara i consumeix, sinó que ha d'evitar o consumir molt moderadament els nombrosos aliments elaborats que són rics en sodi, entre els quals figuren bona part dels que s'han analitzat per a aquest número de CONSUMER EROSKI.

Al nostre país, els especialistes donen per cert que cada persona consumeix de mitjana entre 10 i 12 grams de sal cada dia, xifra que representa pràcticament el doble de la dosi màxima recomanada per l'OMS. I els qui més saben de nutrició asseguren que tres quartes parts de la sal que es consumeix prové d'aliments elaborats, no frescos.

És ben sabut que la nostra cultura alimentària és massa salada, i això redunda negativament en la salut de la població. Per tant, la majoria de la gent ha de reduir el consum de sal, i seria òptim que ho fes ja des de la infància, educant el paladar des d'un començament.

Per què el consum excessiu de sal és perjudicial

Quan en un determinat moment ens passem amb la sal, bé per menjar vint olives o bé una llauna sencera d'anxoves en oli o cent grams de pernil curat, aquest excés no transcendeix d'una manera immediata en la nostra salut, pel fet que en condicions normals el superàvit de sal és eliminat fàcilment per l'organisme. Ara bé, si l'abús en el consum de sal es fa de forma habitual o si l'organisme es veu incapaç d'eliminar aquest excés (i una d'aquestes dues circumstàncies, i fins i tot les dues, es donen en molta gent), les conseqüències podrien ser molt greus per a la salut. I, per tant, la primera mesura que cal adoptar és reduir dràsticament el consum de sal.

Passem ara a descriure amb cert detall els efectes d'un consum excessiu i prolongat de sal: retenció d'aigua (amb el consegüent augment de pes i l'exigència plantejada al cor, el fetge i els ronyons de manejar un volum més gran de líquid i de treballar per sobre de les seues possibilitats), augment del risc d'hipertensió arterial i empitjorament dels símptomes associats a malalties del cor, hepàtiques i renals. A més, fumadors, diabètics i obesos veuen agreujada qualsevol disfunció de l'organisme; el consum excessiu de sal s'ha associat també a malalties tan greus com el càncer d'estómac i l'osteoporosi (un alt consum de sal augmenta l'excreció de calci per l'orina, cosa que afavoreix la desmineralització de l'os).

Sal i aliments

La majoria dels aliments frescos no contenen sal, si bé alguns presenten sodi de forma natural; és el cas de les vísceres, com ara els ronyons i el fetge, o el marisc. Però la major part de sodi que ingerim es troba en els aliments processats -bé per l'addició específica de sal, bé per la d'additius que contenen sodi-, per la qual cosa abans de comprar-los convé comprovar quanta sal contenen. I seria molt senzill fer-ho si aquesta dada figurés en la llista d'ingredients o en la informació nutricional. Perquè és freqüent que no figure en els etiquetatges. La causa és evident: encara no és obligatori informar-ne, excepte quan els aliments no al.ludisquen de forma destacada la sal ("baix en sal", per exemple) en els etiquetatges. Però no n'hi ha prou de conèixer el contingut en sal, ja que alguns additius, com ara el glutamat monosòdic E-621 (potenciador del sabor, que pot estar present en els aliments fins a la quantitat de 10.000 ppm, parts per milió) contenen molt de sodi, i això pot fer elevar de forma significativa el contingut en aquest mineral de l'aliment. Aquest additiu és molt comú en les olives farcides o les que tenen sabor d'anxova, les croquetes de pernil, les sopes de sobre, els cuquets salats, les pizzes, els daus de caldo i les salsitxes, entre altres molts productes.

Quant és molta sal?

S'ha determinat la quantitat de sal i de sodi que contenen 67 aliments processats, entre els quals figuren embotits, cereals del desdejuni, patates fregides, anxoves en conserva, formatge curat i en tallades, tonyina en oli vegetal, soluble de cacau, galetes, pa de motlle, quetxup, fesols en llauna, ensalada russa, lasanya congelada, pa comú, salsitxes, croquetes de pernil congelades, productes d'aperitiu, sopes de sobre, paté de porc, olives farcides d'anxova i pizzes refrigerades. I en els pocs productes que declaraven el contingut de sal i/o sodi es va comparar aquest amb el contingut real.

Es consideren aliments amb una quantitat elevada de sodi aquells que presenten més de 500 mg per cada 100 g d'aliment, equivalent a un 1,3% de sal. Per tant, els aliments amb més d'un 1,3% de sal haurien de ser evitats o consumits de forma molt ocasional pels qui hagen de seguir una dieta baixa en sodi. I, a fi d'evitar futurs problemes de salut, seria recomanable que les persones sanes moderessen també el consum d'aliments amb més de 1,3% de sal.

La quantitat de sal, en l'etiqueta

Només 15 dels 67 aliments estudiats indicaven la quantitat de sal o de sodi que contenien, i això només es pot interpretar negativament: de la manera com és d'excessiu o molt freqüent el consum de sal vinculat directament a malalties greus, sembla exigible que el contingut en aquesta substància estiga clarament indicat en l'etiqueta dels aliments. El consumidor necessita informació precisa i veraç per a escollir d'acord amb les seues expectatives i necessitats. Dels quinze que proporcionaven informació, nou van demostrar al laboratori un contingut real en sodi semblant a l'indicat i en cinc va ser fins i tot inferior al declarat; només en un (olives farcides d'anxova La Española), la quantitat de sodi (1.410 mg/100 g) va ser superior a la declarada (1.160).

Reduir el consum de sal, una decisió molt sàvia

Tothom hem de controlar la ingesta de sal, perquè gairebé tots n'abusem, però s'hi han d'aplicar, i limitar-la sobremanera, els qui pateixen d'hipertensió o un risc més gran de problemes cardiovasculars. Hem de convèncer-nos que el gust per la sal és adquirit i, per això, és del tot possible modificar-lo, educar-lo. A mesura que s'ingereix menys sal, la preferència per allò salat també disminueix. Només cal fer el primer pas, animar-s'hi. Per fer-ho poden servir els suggeriments següents.

  • Mengem més aliments frescos, que contenen menys sodi.
  • Reduïm dràsticament el consum dels més rics en sodi.
  • Alerta amb el pa, és una font considerable de sal. Els qui acostumen a ingerir-ne en grans quantitats, haurien de plantejar-se el pas al pa sense sal.
  • Reduïm l'ús de la sal quan cuinem: cuinem els aliments sense a penes sal i deixem que cada comensal afegisca la quantitat que desitge al final.
  • Reduïm l'ús de salses com ara maionesa, mostassa, salsa de soja o quetxup, i substituïm-les per guarnicions amb menys sal: pebres, patates, verdures...
  • Si mengem fora, demanem que ens servisquen menjar amb poca sal, i que les salses i les guarnicions es presenten a banda, sense barrejar-se amb l'aliment principal del plat.
  • Recorrem a les coccions al vapor: com que no hi ha cap medi amb què l'aliment entre en contacte, no hi ha cessió de substàncies sàpides a aquest medi, i es conserva millor el contingut natural del sodi en origen de l'aliment, per la qual cosa s'acusa menys la necessitat d'afegir-hi sal.
  • Utilitzem herbes i espècies per a condimentar els plats. No es tracta, en aquest cas, de prescindir de la sal, sinó d'usar-la en menys quantitat. En les hortalisses i verdures podem usar julivert, alfàbega, cebollí, comí, pebre i suc de llimona. Amb la carn i el peix combinen molt bé el pebre, el pebre dolç, l'all fresc, l'all i la ceba deshidratats, a més del suc de llimona i el vinagre. Si fem servir oli d'oliva verge i vinagre, dissimulem una mica la manca de sal.
  • Tinguem sempre a mà productes baixos en sodi.
  • Utilitzem sal de baix contingut en sodi (conté la meitat de sodi que la sal comuna), sal de clorur potàssic (no té sodi i s'ha de tirar després de la cocció, perquè si no es torna amarga) o sal marina que, pel seu sabor més accentuat que la sal comuna, permet posar-ne menys quantitat per a assaonar els menjars.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto