Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Miscel-lània

Λ

Aerofòbia: Volar sense por

Dos de cada tres passatgers pateixen un temor que és possible superar amb ajuda

El temor és un molest equipatge per a un elevat nombre de persones que utilitzen l'avió com a mitjà de transport. Una enquesta efectuada per l'empresa aeronàutica Boeing sobre la por a volar ho deixa clar: dos de cada tres passatgers sofreixen trastorns quan volen i una de cada cinc persones evita pujar a un avió. Manuals, cursos i teràpies són eines útils per a perdre el pànic que genera la sola idea de muntar-se en una aeronau, una fòbia que és possible superar.

L'ajuda no només és recomanable per a les persones a qui la por impedeix volar. També resulta molt indicada per als qui experimenten aquesta desagradable sensació de terror quan l'aparell s'envola, aterra o travessa una zona de turbulències, encara que aconseguisquen controlar i dissimular el seu pànic momentani.

Causes

Igual com ocorre amb altres temors i fòbies, la por a volar neix en la part inconscient de la persona i no hi ha cap raó objectiva per a explicar-la, excepte la resposta lògica que volar no és natural per a l'ésser humà. Però, en canvi, tampoc ho és deixar-se transportar a 200 quilòmetres per hora sobre rails, i això no genera tanta aprensió. Els qui sofreixen davant de la mera idea d'acostar-se a un avió reconeixen que en el seu rebuig a volar es barregen el record d'accidents reals o ficticis vistos en la televisió o el cine, el desconeixement de la tecnologia que permet que un avió no s'estavelle i fins i tot la sensació de vulnerabilitat per no tenir el control de la nau i cedir-lo al pilot. Les persones que més possibilitats tenen de sentir-se així són, per lògica, les que viatgen de manera constant i, per tant, veuen augmentar la probabilitat de sofrir un accident, al costat de les que han viscut una mala experiència durant un vol. Però la por a volar pot aparèixer en qualsevol persona.

Cursos: 14 hores, 380 euros, simulador i vol real

Els manuals d'autoajuda específics o les teràpies amb professionals són algunes opcions per als qui desitgen superar aquest problema. Però hi ha fins i tot cursos en grup impartits per psicòlegs i pilots: es fan els caps de setmana, duren al voltant de 14 hores (distribuïdes en dues sessions) i costen entorn de 380 euros. 

Les companyies aèries i les empreses de direcció i recursos humans en són els principals clients. A més d'explicacions teòriques i nocions sobre tècniques de relaxació, aquests cursos inclouen com a teràpia la reflexió individual sobre les causes de la por. La preparació conclou amb l'experiència en un simulador i, posteriorment, en un vol real com a prova de l'èxit del que s'ha après.

La teràpia psicològica resulta fonamental en aquests cursos, perquè és necessari conèixer els factors desencadenants de la por. Les classes tècniques ajuden a racionalitzar el coneixement que es té de l'avió i de tots els protocols que acompanyen al vol. El simulador permet experimentar, en un entorn segur, les sensacions que generen por i comprovar si s'han interioritzat les claus per a evitar l'aparició d'un temor irracional.

Raons per a volar sense por:

  • Confiem en la tripulació. Els pilots són professionals extraordinàriament ben preparats, amb una forma física i psíquica excel·lent.
  • Recordem el que confirmen les dades objectives: l'avió és el mitjà de transport més segur. Al 2003 va haver-hi al món 162 accidents aeris de vols civils. Hi van morir 1.204 persones. Aquell mateix any va haver-hi 4.084 morts només a les carreteres espanyoles.
  • Aquest mitjà de transport es val de la tecnologia, els procediments i els materials més sofisticats, per la qual cosa resulta difícil cometre errors en l'espai aeri.
  • Hem de tenir en compte que els recursos de seguretat i de salvament a l'avió són nombrosos. Els accidents aeris no són sempre catastròfics, poden provocar un aterratge forçós sense més conseqüències per al passatge.
  • Si sentim por en algun moment del viatge, reclamem ajuda al personal de vol. És una de les seues funcions.

Viatjar còmodes també ajuda

  • Preparem l'equipatge amb temps, per a evitar una espiral d'estrès i el desànim.
  • Arribem descansats a l'avió.
  • Mengem hidrats de carboni: pastes, pizza, arròs i dolços tres hores abans de volar, i caramels durant el vol (estimulen el son i calmen l'ansietat).
  • No mirem per la finestreta de l'avió. Potser ens sentirem pitjor.
  • Tractem de volar acompanyats d'algú en qui confiem. Les pors es redueixen de forma molt substancial.
  • Evitem l'alcohol i els menjars abundants a l'avió.
  • Beguem un got d'aigua per cada hora de vol. L'aire de la cabina és sec i amb aigua es dilueix l'adrenalina.
  • Convé saber que la famosa síndrome de la classe turista (trombosi en els membres inferiors) només pot aparèixer en vols de llarga duració i que evitar-ho és molt senzill: caminem i alcem-nos cada cert temps o prenguem una aspirina cada 12 hores.
  • Amb turbulències, col·loquem el coixí, la flassada o un abric doblegat sobre l'abdomen i ajustem fortament el cinturó de seguretat, a la manera d'una faixa que subjecte les vísceres. Disminuirà la sensació desagradable dels moviments gravitatoris i antigravitatoris. Cal recordar que la turbulència no comporta cap perill.
  • La fila d'emergència és la més còmoda. Convé asseure's de l'ala cap endavant, zona en què els moviments són menys bruscos i el nivell de soroll disminueix.
  • Reduïm les possibilitats de sentir-nos nerviosos o intranquils. Per fer-ho:
    • Anem al lavabo abans de pujar a l'avió (poden tardar més de mitja hora a permetre descordar-nos els cinturons).
    • Rentem-nos les lents de contacte o utilitzem llàgrimes artificials. No usem maquillatge (les auxiliars de vol fan servir maquillatge per a climes desèrtics).
    • Escoltem música "tranquil·la" dels canals d'àudio.
    • Tractem de distreure'ns (llibres d'acudits, revistes amb fotos, encreuats, manualitats, etc.).
    • Utilitzem roba còmoda i de cotó. Sabates sense tacó, cordades i amb sola de goma, o sabatilles.

Relacions d'aquest contingut

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto