Triar sofà: El rei del saló

 Testimoni i suport de dolces migdiades, alegres vetllades, esperats reposos i efusives demostracions d'afecte, el sofà representa, sens dubte, un dels centres neuràlgics d'una casa. Més enllà de la importància decorativa que té en l'ambientació del saló, aquest moble suporta i atrau la presència i el pes de tots els membres de la família. Per aquesta raó, la seua tria es converteix en una decisió clau per a la qual convé estar molt ben informat. L'estructura, el farciment, la consistència, l'ergonomia, la grandària, la comoditat i la resistència són elements que cal tenir molt en compte per a gaudir d'un dels reis de la casa.

Davant la diversitat de sofàs que ofereix el mercat, els fabricants aconsellen no comprar el primer model que ens 'entre pels ulls', guiats només per raons estètiques. Insisteixen que el client faça una selecció entre els que més li agraden, i que opte pels que s'adapten correctament al cos i que tinguen una estructura duradora. D'acord amb els principis d'ergonomia, comoditat i resistència, determinants en la compra d'aquests seients, es presenten unes pautes que serveixen d'ajuda per a l'elecció final:

• FARCIMENT Seients i respatllers, durs o tous? La comoditat del sofà depèn en gran manera de la duresa dels seients, del respatller i del tipus de farciment. Si un sofà és massa dur o massa tou cal descartar-lo, no només perquè no són seients còmodes sinó també perquè la seua duració serà probablement inferior. Els materials amb què es pot farcir el sofà són variats:
  • Ploma. És el material més recomanable, principalment per la seua comoditat. Encara que les plomes poden ser d'oc, d'oca o d'una barreja dels dos, per als respatllers convé elegir les d'ànec o oca, per la gran flexibilitat que tenen. Els sofàs de ploma són també els més cars.
  • Escuma. És el farciment més comú i el més econòmic. En aquests sofàs la qualitat es garanteix a través de la densitat, que ha de vorejar els 30 quilograms en cada seient i els 20 quilograms al respatller.
  • Goma escuma. El principal inconvenient d'aquest material és la rigidesa, a més de la calor que dóna a l'estiu.
• ESTRUCTURA I RESISTÈNCIA: Un bon sofà ha de tenir una estructura consistent i la millor manera de comprovar-ho és alçant el sofà per un sol costat: si pesa molt és perquè està construït amb fusta massissa.
  • Potes. Les potes caragolades donen més problemes perquè són més insegures que les que estan unides directament a l'estructura. Tot i això, ofereixen més avantatges des del punt de vista estètic perquè es poden canviar en funció de la decoració i substituir unes metàl·liques per altres de fusta.
  • Corretges. Les corretges que es troben sota els seients han de ser molt resistents perquè el confort dels seients siga major.
  • Carcassa. Els dos materials més usats per a carcasses són la fusta i el metall. D'aquests, el que ofereix més resistència és l'estructura metàl·lica, i per això és també la més cara.
  • Teixit. En l'elecció de la tela que recobreix el sofà, la seua capacitat de transpiració és determinant perquè la resistència siga major. Per tant, si s'ha utilitzat molt de farciment, el sofà respirarà pitjor, igual que els coixins.
• SOFÀS ERGONÒMICS: Un sofà que cuida l'ergonomia -i no sols l'estètica- permet la col·locació idònia de l'espatlla, el maluc i els braços:
  • Espatlla. El sofà ha de ser dur, però amb l'espatlla tova. Els ronyons han de quedar protegits pel respatller per evitar que el cos de llisque cap avall.
  • Maluc. El maluc d'una persona no ha de quedar més baix que els genolls perquè a la llarga resultarà incòmode l'ús, i fins i tot arribarà a produir molèsties lumbars.
  • Braços. El braç s'ha de recolzar en el reposabraços, que ha d'estar a l'altura del colze, no més avall. Des de fa alguns anys es comercialitzen models de sofàs que permeten que el braç s'adapte a diverses altures, mitjançant els anomenats 'braços desmuntables'.
  • Grandària. S'aconsella acudir a la botiga amb les mesures exactes del lloc en què es col·locarà el sofà. Pot ocórrer que aquest espai reservat admeta la longitud del sofà però no l'amplària. Per a encertar més amb la mesures, es pot utilitzar paper de diari per a col·locar-lo al terra i fer-se a la idea de l'espai que pot ocupar el sofà.

L'opció més recurrent per als convidats: el sofà llit

  L'equació que comprèn pisos petits d'una banda i molta família que viu fora o molts amics, d'una altra, ofereix com a millor solució la compra d'un sofà llit, que té una varietat de models també infinita. Ara bé, es recomana que l'estructura siga de fusta o de polièster i els somiers de làmines de fusta o de malla metàl·lica per a prevenir els dolors d'espatlla.

En funció de l'espai i les necessitats de cada llar, les possibilitats són les següents:

• Sofà extensible. L'avantatge és que el seient i el respatller són una mateixa peça que, quan es fa llit, es desplega horitzontalment. Són molt útils per a espais reduïts.
• Sofà acordió. El llit s'amaga darrere els coixins del sofà. Una vegada que aquests es treuen es baixa el respatller i el llit s'obre. Requereix més espai que el model anterior.
• Sofà niu. El principal avantatge és que es pot guardar el llit ja fet perquè s'amaga sota estructura del sofà, però té l'inconvenient que l'espai ha de ser més gran, equivalent al sofà.

Com s'han de netejar

El tipus de material utilitzat en l'elaboració o l'entapissat del sofà en determinarà la forma de neteja. Per aquesta raó és molt important que el client pregunte de quin material exacte estan compostos aquests seients en el mateix moment de compra. De totes formes hi ha una sèrie de consells comuns, com ara l'eliminació de la pols mitjançant l'aspirador, l'espolsament regular dels coixins per a evitar que es deformen i la neteja de les fundes a la rentadora. Si es produeixen taques concretes en materials específics com ara cuir, pell o vellut, val la pena seguir els consells següents per al seu tractament:

• En sofàs de cuir i pell. Només s'hi poden aplicar productes destinats exclusivament al manteniment del cuir i la pell. No hi serveixen ni els betums de sabates, ni l'aiguarràs ni les cremes de mans.
• Primera prova. És important aplicar el producte en una part molt petita del sofà i comprovar-ne la reacció. Una vegada que la taca haja desaparegut sense que el teixit presente alteracions, és el moment d'utilitzar-lo en tot el sofà.
• Greix. Quan la taca és de greix, el primer pas és tractar d'eliminar-la amb una cullereta per a després aplicar-hi el netejador específic (segons teixits) fregant des de les vores cap al centre a fi que la taca no s'estenga.
• Líquids. Si el que ha caigut al sofà és un suc, cafè? s'hi ha d'aplicar un paper absorbent sense fregar, per a netejar-lo després amb una esponja mullada en aigua.

Com a recomanació final, els fabricants no aconsellen la neteja continuada dels sofàs, n'hi ha prou de netejar-los dues o tres vegades a l'any i insisteixen en la seua cura diària vetllant perquè no els toque el sol directament i perquè no els afecte la humitat.

Relacions d'aquest contingut