Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Félix Lobo, president de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària: "Fer exercici i gastar energia resulta cada dia més difícil"

 L'estil de vida actual dificulta que els pares preparen cada dia plats saludables als seus fills.

Espanya és avui el segon país de la UE amb un índex més alt d'obesitat infantil, per darrere del Regne Unit. Un 16% dels xiquets espanyols són obesos, mentre que al 1990 aquesta proporció només arribava al 5%. L'obesitat està relacionada amb sis de cada deu morts degudes a malalties no contagioses i redueix, de mitjana, en deu anys la vida als qui la pateixen. Fundación EROSKI ha publicat recentment en Internet l'escola en línia "Prevenir l'obesitat infantil", d'accés públic i gratuït (www.obesidadinfantil.consumer.es), patrocinada pel Ministeri de Sanitat de Consum i dirigida als mateixos xiquets i adolescents, i també a pares, mares i professors. L'estratègia NAOS, impulsada a Espanya per l'Agència de Seguretat Alimentària, subratlla que els hàbits alimentaris i esportius dels xiquets poden modificar-se mitjançant l'educació que reben a casa i a escola.

Per a parlar d'obesitat infantil i d'altres assumptes que vinculen la salut amb l'alimentació, hem parlat amb el nou president de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESA), Félix Lobo, catedràtic i doctor en Economia, especialista en Economia de la Salut a les universitats de York i Berkeley, i consultor de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Per què l'obesitat infantil ha passat a tractar-se com un problema de seguretat alimentària, quan aquest concepte l'hem relacionat tradicionalment amb el control de la qualitat higienicosanitària dels aliments i amb problemes com les toxiinfeccions alimentàries o les crisis de l'oli de colza i de les vaques boges?

En aquests moments, per dictamen de l'OMS, s'està fent un esforç molt gran per evitar l'anomenada 'epidèmia del segle XXI', és a dir, l'extensió d'índexs d'obesitat en totes les edats i en tots els perfils socials. Espanya ha assumit el repte de constituir-se en model a seguir per a eradicar-la. És l'Agència qui coordina les accions, partint de la convicció, ja consolidada a tota la UE, que els agents que han de salvaguardar i potenciar l'alimentació saludable han de ser els professionals de la salut pública i que, al mateix temps, han d'especialitzar-se a protegir els ciutadans dels riscs, en aquest cas del que representa l'obesitat.  

Com es pot frenar aquest creixement preocupant de les taxes d'obesitat?

Atallar l'obesitat és complex i difícil. No depèn només de l'alimentació, sinó també del consum d'energia, que no tan sols significa fer esport sinó també desenvolupar qualsevol activitat física. En només un segle hem passat de tenir una població en què el 80% de persones treballaven en l'agricultura o en activitats que exigeixen molt de desgast físic, a comptar amb només un 2% d'agricultors. Fins i tot el treball de la construcció s'ha optimat, de manera que la despesa d'energia s'ha reduït. I també en les tasques domèstiques hi ha hagut un canvi significatiu: no és el mateix netejar a mà que ajudant-se d'electrodomèstics. En fi, el que vull dir és que gastar calories ens resulta cada vegada més difícil. I no és que les persones es facen més peresoses, sinó que l'esforç que per a la gent implica gastar energia és cada vegada més gran. El ritme i l'estil de vida actual no només no ho propicia, sinó que dificulta que es vaja a peu al lloc de treball o que es pugen escales quotidianament. Perquè, vull insistir-hi, no es tracta només d'una qüestió de voluntat: el pare o la mare que ha de preparar el sopar als fills no disposa de temps per a abastir-se de menjar fresc ni per a cuinar de la manera necessària perquè l'alimentació resulte al més saludable i equilibrada possible. Han de donar de sopar als fills i ho fan com millor poden: sovint recorren als congelats o al menjar preparat i no perquè no vulguen alimentar bé els seus fills o a ells mateixos, és que no tenen temps ni energia per a posar-se davant les olles.

Tan malament mengem?

Els aliments més saludables s'encareixen i els més perjudicials s'abarateixen. Al mateix temps, alguns restaurants competeixen amb una oferta basada en la quantitat i no en la qualitat dels menús. Afortunadament, al nostre país la ració gran es considera una vulgaritat, amb la qual cosa aquest corrent no és majoritari, però pot arribar a ser-ho. A això va lligada la necessitat que es produïsca una reformulació dels productes alimentaris perquè siga el mateix mercat el que oferisca més salut. Per exemple, reduint la quantitat de greixos saturats en la composició d'alguns aliments, o la quantitat de sal.

I què diu d'això la indústria alimentària?

Fins ara hem tingut una receptivitat molt bona. Esperem que a mesura que avancem en aquest procés, que tot just comencem, la sintonia es mantinga

Les enquestes indiquen que el 38% dels nostres joves es declaren sedentaris en les seues pràctiques d'oci. Espanya és, a més, un dels països europeus en què menys esport es fa. Com es pot canviar aquesta tendència?

Millorar la dieta, fer més esport... Això implica canvis d'hàbits, i es pot aconseguir. Les instal·lacions esportives han millorat però no podem dir que tot el món hi accedisca amb facilitat. Per això, cal moure molts canals al mateix temps. Però em valdré d'un exemple que demostra les altes possibilitats d'èxit: els pediatres van ser essencials per a transmetre la necessitat que les mares optessen per la llet materna per a alimentar els seus bebès. La seua tascar va ser fonamental per a consolidar un costum saníssim que havia sigut desprestigiat i havia caigut en desús els 30 anys anteriors. L'obesitat també és un tema de salut, i basant-nos en la idea que estar sa és un valor molt important i consolidat en la nostra societat, hem de ser capaços de canviar la tendència.

Tant importa estar un mica gros?

La sobrecàrrega afecta la salut, acurta la vida i la fa pitjor. Una dada molt significativa i alarmant és l'augment del nombre de casos de diabetis tipus 2, és a dir, la que no és congènita sinó que es desenvolupa pels hàbits de vida. Fins fa cinc anys no hi havia xiquets diagnosticats, i ara n'hi ha, el seu nombre va en augment i està relacionat amb la mala alimentació. La qualitat de vida d'aquests infants serà pitjor i no només perquè es converteixen en insulinodependents, sinó perquè, a més, la diabetis pot provocar ceguesa i necrosi i fins i tot pot afectar la sexualitat. També la relació directa de l'obesitat amb malalties cardiovasculars està demostrada científicament.

A més, els problemes de salut relacionats amb l'obesitat generen molta despesa a la Seguretat Social.

Cert, però aquest no és el motiu principal per a intentar evitar l'epidèmia. Prevenir l'obesitat, evitar guanyar pes i mantenir un valor adequat en l'Índex de Massa Corporal és relativament fàcil i factible, és més que res una qüestió d'hàbit i de conscienciació. Curar l'obesitat és molt difícil i costós, i no només per als recursos públics, també al pacient li exigeix molt d'esforç. El millor és prevenir, sens dubte.

Quin va ser el motiu de l'èxit de la solució de la crisi de les vaques boges?

Encara que respectant els qui van morir com a conseqüència de la EEB, hem de dir que la solució d'aquella crisi va ser la conseqüència d'una reforma alimentària molt profunda que tenia una utilitat inqüestionable. Es va prendre molt més seriosament la cadena alimentària i es van multiplicar exponencialment els controls en tot el procés, no tan sols en el resultat final o en la indústria. Això s'ha traduït en la vigilància de l'alimentació de l'aqüicultura, per exemple.

Canviant d'assumpte, la informació que s'ofereix de la grip aviària varia a mesura que se'n van coneixent noves dades. Fins fa poc pensàvem que la grip es transmetia en les rutes de les aus migratòries, i no només és així sinó que s'està descobrint la relació entre l'expansió de l'epidèmia i la comercialització il·legal d'aus exòtiques, sense descartar altres vies.

És important deixar clara una qüestió: la grip aviària és un problema de salut animal i no de seguretat alimentària. Les persones que han emmalaltit no ho han fet pel consum de carn d'aviram, sinó per convivència amb animals malalts. Als països en què hi ha hagut casos de grip aviària en humans es conviu amb els animals, com es feia aquí fa 50 anys, per la qual cosa tampoc hem d'estranyar-nos tant del contagi. Les bèsties dormien sota casa. Això encara passa a molts llocs del món; per això, per posar fi a la malaltia que, insistisc, és animal i no humana, la solució és sacrificar tots els animals que estiguen infectats i no les vacunes a humans.

I aquesta insistència de trobar la vacuna?

No es pot dissenyar i produir una vacuna si no es té el cep del virus que s'ha d'atallar; i de moment, no s'ha produït la mutació cap a un virus que contagie l'ésser humà. Es parla de vacunes polivalents, eficaces siga quina siga la forma que prenga la proteïna que està en la part exterior del virus. El que cal fer ara per ara és controlar les aus dels països que estan patint el virus, el tràfic il·legal d'animals i estar vigilants davant les aus migratòries.

També preocupa a alguns consumidors la possible presència de transgènics en els aliments.

El terme científic i exacte és el d'organisme modificat genèticament, que sens dubte necessita una explicació i, efectivament, el consumidor vol i ha de ser informat. Les investigacions científiques són cada dia més contundents en afirmar que les espècies transgèniques, sobretot les vegetals, no perjudiquen la salut humana. Però és un problema complex, perquè per a analitzar les modificacions genètiques s'han d'haver produït. Per descomptat, cal una regulació raonable, però es tracta d'avanços científics, i la història ens diu que es recela molt d'aquests avanços. De totes maneres, sempre hi ha hagut una selecció genètica, abans ja es buscava la vaca més lletera perquè donés vedells. Però això no alarma tant com l'alteració genètica, davant la qual Europa està sent molt prudent i s'ajuda de l'experiència d'altres països, fonamentalment del Estats Units. I no hem de menysprear els controls que s'efectuen allà. No en va, el moviment associatiu dels consumidors neix als Estats Units, i la força que té és molt gran i està vigilant. La seua regulació per a experimentar és més permissiva que a Europa, però són molt rigorosos en la distribució dels aliments i en la determinació de la seua qualitat. Cal tenir una actitud zeladora i d'estudi, però els resultats de les investigacions científiques permetran disposar de més aliments per a més població i a uns costos menors amb una qualitat superior.

Tant en aquesta qüestió com en d'altres relacionades amb la salut i l'alimentació, els consumidors recelen de la informació que proporcionen les institucions públiques, les empreses i els mitjans de comunicació. Com podria aconseguir-se que en un assumpte tan important com és la seguretat alimentària les coses estiguessen clares per a tots, més encara quan es tracta de temes preferentment tècnics i científics ?

No és fàcil, cal procurar que arribe una informació objectiva als consumidors, però també a les empreses i a les institucions públiques, ja siguen estatals o autonòmiques. L'Agència actua com un centre de referència d'àmbit nacional en l'avaluació de riscs alimentaris i en la seua gestió i comunicació, especialment en les situacions de crisi o emergència. Ens exigim a nosaltres mateixos tenir una única veu i transmetre un mateix missatge, i també assessorem les comunitats autònomes amb què compartim interessos i els servim en les seues necessitats. Al mateix temps, col·laborem amb diferents sectors, incloses les associacions de consumidors i usuaris.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto