Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Gravadores digitals de televisió: Molt superiors al VHS

Més senzilles i còmodes de fer servir, les gravadores digitals de televisió estan cridades a substituir els vídeos analògics VHS

 El vídeo VHS és encara avui el mitjà més comú per a gravar els programes de televisió, sense necessitat de reduir la possibilitat d'elecció al que emeten les cadenes en el moment d'asseure's enfront del televisor. Els substituts d'aquests vídeos analògics, les gravadores digitals de televisió, en comptes de voluminoses cintes VHS, emmagatzemen el que graven en discs DVD o en el disc dur intern. En aquests vídeos digitals la qualitat d'imatge pot ser superior, són més fàcils d'usar i programar, acaben amb el tediós rebobinatge (l'avanç a un punt concret de la gravació és immediat, molt còmode per a saltar-se els anuncis) i incorporen noves funcions com la "pausa en directe", amb la qual cosa es pot començar la reproducció d'un programa que encara no s'ha acabat de gravar.

S'han analitzat al laboratori vuit gravadores de televisió digitals que costen des dels 249 euros de Pioneer DVR-320S fins als 812 euros de Panasonic DVR-E95H. Les vuit graven el que s'emet per televisió en discs DVD, però només la meitat ho fa també en un disc dur intern (en els quatre casos de 160 gigabytes): les que disposen de disc dur solen costar el doble. A més de gravar emissions de televisió poden passar a DVD el contingut d'una videocàmera o una cinta VHS. Fer una còpia d'un DVD en un altre és teòricament possible, però la majoria de discs comprats o llogats estan xifrats per a evitar-ne la duplicació.

La millor relació qualitat-preu entre les que tenen disc dur és LG RH7800, la segona millor en la prova d'ús: grava i regrava indistintament en DVD+R i DVD-R, accepta els discs de doble capa (guarden gairebé el doble de dades) i llegeix el format Divx, també conegut com a MPEG4 (format de vídeo comprimit que s'utilitza en les pel·lícules intercanviades per Internet). Entre les que no tenen disc dur, Panasonic DMR-ES10 va destacar en la prova d'ús.

La grandària d'aquests equips és semblant a un VHS. El consum elèctric dels que tenen disc dur és més elevat: Sony, el més voraç, arriba fins als 53W enfront de Panasonic DMR-ES10, que només gasta 23W.

Els formats

Hi ha tres formats de DVD gravables: DVD-R, DVD+R i DVD-RAM; els dos primers estan actualment en ús, mentre que el tercer a penes està vigent. Que aparega una "RW" en comptes de només una "R" indica que admeten discs regravables (de més d'un ús). LG i Sony graven i regraven en el format "+" i en el "-". Panasonic DMR-ES10 regrava en "-", i grava en "+" i "RAM". Samsung i JVC regraven en "-" i graven en "RAM". Les dues gravadores Pioneer només regraven en "-". La pitjor, amb diferència, és Panasonic DMR-E95H que únicament grava en "-", per la qual cosa és necessari un DVD verge per gravació, amb la despesa que això implica. Tant el format "+" com el "-" poden ser de doble capa, en el qual cap gairebé el doble de dades. Les dues Pioneer i Samsung no admeten la gravació en discs de doble capa (sí la seua reproducció), per la qual cosa les dues hores i mitja que ofereixen amb qualitat normal per DVD es queden un poc curtes per a gravar una pel·lícula emesa per televisió amb anuncis.

Els formats de gravació no tenen res a veure amb la duració de les gravacions. En un DVD caben 4,7 gigabytes (Gb) si és d'una capa (encara els més comuns) i 8,5 Gb si és de doble capa. La gravació digital permet ajustar la qualitat a l'espai disponible. Per tant, és possible sacrificar qualitat d'imatge en benefici d'un minutatge de gravació superior. Un videogravadora necessita dos gigues per hora en qualitat òptima, per això en un disc DVD d'una capa cap un poc menys de dues hores i mitja de vídeo, mentre que en un disc dur de 160 Gb (com els aquí analitzats) entren 80 hores.

Però, fins a quin punt cada vídeo digital pot disminuir la qualitat de gravació per a augmentar els minuts de gravació? En Pioneer arriben a entrar 13 hores per DVD, i en la resta entre 6 i 8 hores (si s'utilitzen discs d'una capa). La majoria de les que també graven en el disc dur intern es mouen entre les 30 hores en qualitat excelsa i les 285 hores en qualitat mínima; Pioneer és de nou la de major rang (de 23 hores a 455 hores).

A més dels coneguts DVD, Samsung i LG reprodueixen arxius de vídeo en Divx. Les vuit videogravadores llegeixen CD convencionals, arxius d'àudio en MP3 (LG i els dos models de Pioneer també admeten el WMA) i fotografies en JPEG (les de Panasonic també els TIFF). Panasonic DMR-E95H incorpora un útil lector de targetes SD i PCMCIA que serveix, per exemple, per a veure les fotos de la càmera digital.

Les funcions

Cap gravadora de DVD té sintonitzador de televisió digital terrestre (TDT), només inclouen l'analògic. Pioneer i Sony són els equips amb més funcions, amb gravació i reproducció simultànies (es pot veure qualsevol emissió emmagatzemada mentre se'n grava una altra; aquesta funció és útil quan estem veient un programa en la televisió i necessitem absentar-nos uns minuts, perquè permet "congelar" la imatge -començar a gravar- i reprendre-la quan es desitge, sense haver d'esperar que acabe la gravació, i es coneix com "reproducció de persecució"), ShowView (entén els codis que publiquen algunes revistes o pàgines web per a gravar un esdeveniment sense indicar-li la cadena, l'hora de començament o d'acabament), gravació flexible (adapta la qualitat del que graven a l'espai que queda al disc) i gravació sincronitzada des d'un equip extern (grava el que s'ha programat des d'un receptor de cable o satèl·lit). Esment a banda mereix la guia electrònica de programació o EPG. Les cadenes digitals (com les que emeten per TDT i molts proveïdors de cable i satèl·lit) adjunten a l'emissió la graella de programació, fet que cosa simplifica la programació de l'equip. JVC i els Panasonic incorporen tot el que hem descrit excepte la molt útil EPG. El més pobre en funcions és LG, encara que compta amb la més important: reproducció i gravació simultània.

Les vuit gravadores es poden connectar a un televisor (per euroconnector o cable d'antena), a un equip de cinema domèstic (sortides d'àudio i vídeo analògic i digital), a un decodificador (euroconnector d'entrada) o a un vídeo VHS i a una videocàmera (analògica o digital).

La prova d'ús

 Sis usuaris van provar aquests aparells i en van valorar diversos aspectes de l'1 al 10. Panasonic DMR-E95H va demostrar comptar amb el disseny d'equip que menys va agradar (5 punts) i JVC va destacar per la gran facilitat d'accés dels seus connectors (8 punts). Les instruccions d'ús més completes i fàcils d'entendre van ser les de Panasonic DMR-ES10 (7,3 punts sobre 10) mentre que les de Pioneer DVR-530HS ni tan sols van arribar a l'aprovat (4,7 punts).

La pantalla de Samsung suspèn per les seues petites dimensions, just al contrari que les dels dos Panasonic, les més àmplies i de pictogrames més clars. El comandament a distància que més va agradar va ser el de Panasonic DMR-E95H (8 punts). El de Sony va ser ben valorat per la facilitat d'ús, però, igual que el comandament de LG, va fregar el suspens per la seua gran mida. LG és la gravadora més fàcil d'usar (8,2 punts). Els sis consumidors van coincidir que el disc dur i la possibilitat de reproduir discs Divx són arguments essencials a l'hora de decantar-se per una gravadora digital.

Les gravadores que més van agradar van ser LG (7,2 punts) i les dues de Panasonic (la que només grava en DVD amb 7,3 punts i la que també té disc dur amb 7 punts). La resta de vídeos digitals van obtenir valoracions semblants, per sobre dels 6,4 punts. Set de les vuit garanties són incorrectes perquè només ofereixen un any, i no els dos a què obliga la llei (LG és l'única adequada). Compleixen amb els requisits de seguretat exigibles i no sofreixen interferències d'altres aparells elèctrics.

Ni Betamax ni VHS

Els consumidors que fa més de vint anys van optar per una videogravadora Beta en comptes de per una VHS (el sistema que es va acabar imposant) es van topar poc temps després amb la inexistència d'un mercat de lloguer i de venda de pel·lícules Beta i amb la dificultat per a trobar cintes verges. Pot passar alguna cosa semblant amb els tipus de DVD que hi ha avui al mercat si algun d'aquests es converteix en majoritari? Vegem-ho... Hi ha quatre formats de discs DVD, tres dels quals de gravació domèstica. Els quatre tipus de disc (iguals en aspecte a un CD convencional), són idèntics en grandària, material i aspecte. El DVD-Vídeo és el que utilitza el mercat de lloguer i de venda de pel·lícules. No hi ha gravadores domèstiques d'aquest format, si bé tots els reproductors poden llegir-lo. El DVD-RAM, en desús, també és llegit per la majoria de reproductors.

En realitat, en comprar un vídeo digital cal triar entre tres opcions: un equip que escriga sobre discs DVD-R, sobre DVD+R o un que escriga en els dos (anomenat dual). La majoria d'equips reprodueixen els dos sistemes, per la qual cosa el format de gravació ("+" o "-") no condicionarà gaire els usuaris: sempre podran veure els programes que hagen gravat i les pel·lícules llogades i comprades. I reproduirà els programes gravats per terceres persones en altres sistemes, llevat que el seu equip siga dels pocs que no llegeixen sistemes aliens. Per això convé assegurar-se que l'equip pot reproduir els dos sistemes.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto