Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Instal·lacions esportives municipals: Unes ciutats inverteixen en esport i el promouen molt més que altres

CONSUMER EROSKI compara les infraestructures esportives de titularitat pública de 18 ciutats i analitza, després de visitar-les, 144 de les seues instal.lacions més emblemàtiques

Informació a l'usuari i serveis disponibles

Les pitjors valoracions de l'estudi són per a aquest apartat, que de mitjana només aconsegueix un acceptable. Una de cada quatre instal.lacions visitades suspèn l'anàlisi i el 22% es queda en un exigu aprovat. Entre les mancances principals destaca la falta de personal en recepció (en el 8% de les instal.lacions) per a atendre els usuaris (a Valladolid en la meitat de les instal.lacions i a Alacant en una de cada tres). A més, la senyalització de les instal.lacions va ser deficient en el 13% dels casos (no s'indica on condueixen els corredors o on es troba cada dependència), no hi ha plànols de situació en el 62% de les instal.lacions (cap instal.lació d'Alacant, Bilbao, Còrdova, la Corunya i Granada disposa d'aquest tipus de senyalitzacions) i els cartells indicatius són molt insuficients en el 23% dels casos.

Pel que fa al tipus de cartells i indicacions exposats, la informació a l'usuari és notòriament deficient: en el 40% ni tan sols informen sobre els preus i les tarifes, en el 36% no s'exposen cartells amb l'horari d'obertura i tancament del recinte o dels serveis disponibles (a Granada, Sevilla i Valladolid cap de les instal.lacions informa sobre això) i en el 17% dels recintes no s'informa sobre les normes d'ús generals de la instal.lació.

Entre els serveis oferts als usuaris, destaca que el 89% de les instal.lacions compten amb taquilles (encara que en la meitat de les visitades a Cadis no n'hi ha, igual com en el 40% de les de Sevilla i Pamplona). En canvi, només en el 9% dels recintes hi ha papereres o contenidors de reciclatge, només el 5% disposen de biblioteca, el 6% de sala de jocs per a xiquets i menys del 3% disposen de guarderia. Els serveis més habituals són els telèfons públics, el bar o la cafeteria (oberta al públic), les màquines expenedores de begudes i la sauna. La necessària dependència sanitària (bé infermeria, bé farmaciola) es va trobar clarament senyalitzada en el 77% de les instal.lacions (en totes les de Sant Sebastià, Oviedo, Bilbao i Alacant, però només en el 20% de les de València i en una de cada tres de les de Còrdova).  

Accessibilitat

Les 144 instal.lacions visitades mereixen de mitjana un bé en accessibilitat, perquè només en una de cada deu pot qualificar-se l'accés com a deficient. Així i tot, el 17% manquen de lavabos adaptats (dos de cada tres a Alacant i Còrdova). Quant als accessos, en el 13% de les instal.lacions esportives hi ha escales per a accedir a les dependències o estances (hi destaquen negativament les de Cadis: en el 60% no hi ha rampes o ascensors que salven aquests obstacles, i el mateix ocorre en gairebé la meitat de les instal.lacions de Bilbao i en una de cada tres de Valladolid i Còrdova). Quant a l'accés des de l'exterior, només en una de cada deu instal.lacions és necessari pujar escales. Les ciutats que tenen un pitjor accés des de l'exterior són Còrdova (la meitat de les instal.lacions tenen escales a fora no salvades amb rampes), Bilbao (un 43%), Cadis i Madrid (en una de cada quatre).

Finalment, només el 53% de les instal.lacions esportives reserven aparcaments per a persones amb discapacitats als voltants (a Alacant, Còrdova i Granada cap no compleix aquest requisit, en canvi a València i Sant Sebastià totes les instal.lacions visitades disposen de places d'aparcament reservades als voltants).

Quant gasten els Ajuntaments en esport?

Els ajuntaments consultats inverteixen quantitats ben diferents en esport. En termes absoluts, Madrid (més de 311 milions d'euros) i Barcelona (gairebé 75 milions) són les ciutats que més gasten en esport. Sevilla destina a aquest concepte gairebé 30 milions d'euros, Múrcia 25 i Saragossa poc més de 19 milions. A la cua se situen Cadis (una mica menys de 5 milions d'euros) i la Corunya (a penes cinc milions i mig d'euros).

Tot i això, convé fer una sèrie de matisacions importants: el pes dels pressupostos destinats a l'esport (manteniment, conservació i construcció d'instal.lacions, pagament del personal, oferta de cursos i programes, etc.) en les 18 ciutats és de només el 4,2%, de mitjana dels pressupostos totals de cada ajuntament. Els municipis que més diners van destinar al 2005 a l'esport van ser Oviedo (el 8,4% del pressupost de l'Ajuntament va ser destinat a l'esport l'any passat), Madrid (el 7,2%), Múrcia (el 6,8%) i Valladolid (el 5,5% del pressupost municipal). La resta de ciutats destina menys del 5% dels seus pressupostos anuals a la inversió en matèria esportiva. A la cua se situen Màlaga (el 2%), València i Alacant (menys del 3%).

Quant a la despesa per habitant, els 18 municipis van gastar al 2005 una mitjana de 42,5 euros per habitant en matèries relacionades amb l'esport. Així i tot, hi ha importants diferències: València, Còrdova, Alacant i la Corunya es van gastar menys de 23 euros en esport per habitant a l'any, enfront de Múrcia (63 euros per habitant a l'any), Oviedo (més de 72 euros per habitant a l'any) i Madrid (100 euros per habitant/any).

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto