Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Instal·lacions esportives municipals: Unes ciutats inverteixen en esport i el promouen molt més que altres

CONSUMER EROSKI compara les infraestructures esportives de titularitat pública de 18 ciutats i analitza, després de visitar-les, 144 de les seues instal.lacions més emblemàtiques

Un de cada dos espanyols assegura fer esport tres o més vegades per setmana i la meitat dels qui en practiquen utilitzen instal.lacions esportives de titularitat pública, segons dades publicades recentment pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que revelen que la natació (més d'una de cada tres persones que fa esport assegura que nada quotidianament), el futbol (32%), el ciclisme (20%) i la gimnàstica de manteniment (14%) són els esports que compten amb més seguidors al nostre país. És ben sabut que, amb el transcurs dels anys, l'esport s'ha convertit en una de les activitats socials amb major arrelament entre nosaltres; no en va, l'exercici físic es vincula cada vegada més amb la salut i amb el fet de mantenir-se en forma, i a més constitueix una alternativa amena per a ocupar el temps lliure i un ressort eficaç per a conèixer gent i fer noves amistats. El que probablement és menys conegut és que la Constitució ("els poders públics fomentaran l'educació sanitària, l'educació física i l'esport") obliga expressament l'Administració a promoure la pràctica de l'esport en la ciutadania.

  CONSUMER EROSKI ha volgut comprovar com responen els poders públics a aquesta exigència i ho ha fet de dues maneres: una, comparant l'equipament en infraestructures esportives de titularitat pública amb què compten 18 ciutats (la Corunya, Alacant, Barcelona, Bilbao, Cadis, Còrdova, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria i Saragossa) i una altra, analitzant -per mitjà de la visita personal dels tècnics d'aquesta revista- el servei que presten i l'estat de manteniment de 144 instal.lacions esportives municipals d'ús públic, les més emblemàtiques d'aquestes 18 ciutats.

La conclusió principal de l'estudi és que el desplegament d'infraestructures esportives de titularitat pública és molt diferent segons la ciutat de què es tracte (als sevillans els correspon un poliesportiu per cada 12.000 ciutadans i, als de Sant Sebastià i als barcelonins un per cada 17.000, mentre que als malaguenys els toca un poliesportiu per cada 110.000, i als madrilenys i bilbaïns un per cada 50.000), i que gairebé cap pot presumir d'un equipament esportiu satisfactori, perquè (segons la comparació amb la mitjana de les 18 ciutats) disposa d'una oferta insuficient d'infraestructures per a gairebé totes les modalitats esportives (com és el cas de Màlaga i Alacant) o bé per a un bon nombre d'aquestes (situació en què es troben Còrdova, la Corunya, Cadis, Saragossa, Bilbao, Madrid i Pamplona).

Només Barcelona i Sant Sebastià i, ja a una certa distància d'aquestes dues ciutats, Vitòria, ofereixen un desplegament suficient i equilibrat d'equipaments esportius inclosos en l'estudi: poliesportius, piscines, gimnasos, pistes d'atletisme, camps de futbol, pistes de bàsquet, frontons, pistes d'esquaix, pàdel i tennis, i pistes polivalents. És freqüent que algunes ciutats destaquen en infraestructures per a un o diversos esports, però se situen per sota de la mitjana en uns altres. Saragossa, per exemple, destaca en piscines però ofereix molt pocs gimnasos, mentre que a Cadis ocorre just el contrari: sobresurt en gimnasos i falla en piscines.

D'altra banda, després de l'examen efectuat (es va analitzar la informació i els serveis oferts als usuaris, l'estat de conservació i netedat de les instal.lacions, l'accessibilitat per a discapacitats i la seguretat dels edificis i equipaments, a més de la vigilància de les instal.lacions) una vegada visitades les 144 instal.lacions esportives estudiades en les 18 ciutats, el 7% d'aquestes instal.lacions obtenen com a nota final un suspens i el 15% es queda en un mediocre "acceptable", la qual cosa significa que més de dues de cada deu tenen un ampli marge de millora. Veient-ho des de l'enfocament més optimista, gairebé la meitat són molt bones o excel.lents. Amb una valoració més discreta però també satisfactòria, el 30% de les instal.lacions esportives visitades van obtenir una nota final de "bé".

L'apartat amb pitjor nota global va ser la informació facilitada als usuaris i la diversitat de serveis oferts a aquests, prestacions en què suspenen una de cada quatre instal.lacions, la qual cosa es comprèn millor quan es coneix que en el 40% de les infraestructures visitades no s'exposaven els preus i les tarifes dels serveis oferts i que en el 17% ni tan sols s'informava sobre les normes generals d'ús de les instal.lacions. El millor va ser la seguretat dels edificis i equipaments i el seu estat de manteniment i netedat: en aquestes dues qüestions la nota mitjana de les 144 instal.lacions va ser "molt bé".

Les instal.lacions esportives amb una millor valoració conjunta -per ciutats- van ser les visitades a Barcelona, Màlaga, Oviedo, Sant Sebastià, València i Saragossa. Les més mal parades van ser les analitzades a Cadis (van suspendre el 60% de les visitades), seguides de les de Còrdova, Granada i Sevilla.

Comentari a banda mereix l'accessibilitat per a discapacitats, i ha de ser positiu: només en una de cada deu instal.lacions esportives visitades l'accessibilitat va ser globalment deficient. Ara bé, el 17% de les instal.lacions manquen de lavabos adaptats (dues de cada tres a Alacant i Còrdova) i el 15% no van confirmar a aquesta revista si la piscina disposava de grua per a facilitar l'accés a aquest col.lectiu.

Un indicador eloqüent de l'atenció que presten les ciutats a la pràctica de l'esport és la inversió que realitzen cada any els municipis en aquest apartat. CONSUMER EROSKI va sol.licitar aquesta informació als 18 ajuntaments avaluats en aquest estudi, i va comprovar que la mitjana de despesa al 2005 va ser de 42,5 euros per habitant, encara que algunes ciutats, com ara Madrid (100 euros) i Oviedo (73 euros), van invertir molt més que la mitjana i unes altres molt menys: València (19 euros per habitant), Alacant (21 euros), la Corunya i Còrdova, les dues amb només 23 euros invertits en esport per habitant.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto