Productes light o lleugers: Sense fórmules màgiques

El consum de productes light s'ha incrementat els últims anys i aquesta tendència sembla no tenir fre, a causa de la preocupació cada vegada més gran que els consumidors mostrem per la nostra salut i l'aparença física. Segons dades procedents de l'Enquesta Contínua de Pressupostos Familiars de 2003, realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), al voltant d'un 6% de les persones entrevistades van afirmar adquirir aquests productes per mantenir la línia o millorar la salut, en particular les dones.

Què és un producte light?

  Un producte light és aquell en què l'aportació energètica -l'energia es mesura en calories i en joules- és almenys un 30% més baixa que la del seu aliment de referència, és a dir, el mateix aliment però en la versió natural. La reducció energètica s'aconsegueix disminuint la quantitat o substituint els sucres o els greixos per altres components menys calòrics.

Són realment útils o necessaris?

En persones que es troben en bones condicions de salut no està justificat recórrer a aquest tipus de productes, si bé es consideren adequats per als qui han de limitar l'aportació energètica de la seua alimentació o la quantitat de greixos i/o sucres, pel fet de sofrir algun trastorn o malaltia.

Aclarim conceptes importants

• Els productes light no són aprimadors. El fet que aparega en els envasos les expressions "light", "sense sucre afegit", "baix en greixos" o semblants, no significa que siguen aprimadors. És veritat que la seua aportació calòrica és inferior respecte dels aliments que imiten, però alguns d'ells contenen greixos i sucres en quantitats significatives. Este és el cas de la maionesa, els formatgets o el paté, aliments rics en greix per naturalesa, fins i tot tractant-se de les seues versions lleugeres. Això es tradueix que el consumidor que fa ús d'aquests productes ha de moderar-ne de la mateixa manera la quantitat o ració. Si no és així, els seus efectes resulten contraris al que es busca, i es produeix fins i tot augments de pes. Per fer-se'n una idea més clara, una cullerada sopera (15 grams) de maionesa convencional conté unes 100 calories i uns 10 grams de greix, mentre que la versió light aporta entorn de 50 calories i 5 grams de greix. Per tant, si la persona cau en l'error que per ser un producte light pot prendre el doble o més quantitat, al final consumirà les mateixes calories i grams de greix que si es tractés de la maionesa convencional.
• El seu ús indiscriminat pot alterar la salut. Si se n'abusa augmenta el risc de desequilibris nutricionals. Els greixos i els sucres són nutrients necessaris per al bon funcionament de l'organisme, consumits sense excés ni defecte. Si se substitueix molts dels aliments convencionals per les seues versions light, pot haver-hi risc de carència de nutrients essencials; és a dir, aquells que l'organisme no pot produir per ell mateix, més encara si el conjunt de la dieta no està dissenyada correctament. El greix és vehicle d'àcids grassos essencials (linoleic i linolènic) i de vitamines liposolubles o solubles en greix (A, D, E, K), que acompleixen funcions de gran importància. D'altra banda, si es consumeix poca quantitat d'hidrats de carboni, el funcionament normal de l'organisme també es pot veure alterat. Això últim ocorre si se suprimeixen o es limiten al màxim aliments rics en hidrats de carboni com ara cereals i els seus derivats (pasta, pa, biscotes, etc.), patates o creïlles, llegums, verdures i fruites, dolços. I la situació s'agreuja si a això se suma l'ús de productes "sense sucre". Si no es consumeix la quantitat adequada d'hidrats de carboni -el nostre principal combustible energètic- es produeix un "autoconsum" de les pròpies reserves corporals, amb efectes perjudicials per a la salut.
• És imprescindible llegir les etiquetes. Abans d'introduir un producte light en la dieta cal llegir les dades que indica l'etiqueta, en especial pel que fa a l'etiquetatge nutricional i la llista d'ingredients, que per llei es presenten en ordre decreixent al pes que tenen; és a dir, el de més pes és el que primer figura, inclosos els additius. Convé comparar la llista d'ingredients del producte light amb la de l'aliment tradicional de referència, a més de la composició energètica i nutricional dels dos, no sols per cada 100 grams, sinó també tenint en compte la porció o ració de consum, ja que pot haver-hi més d'una sorpresa. Per exemple: si es compara la composició de dos tipus de galetes, lleugeres i normals, per 100 grams, la diferència en calories pot ser notable, però ja no ho serà tant si es pren com a referència la ració de quatre unitats. La comparació de les característiques dels productes light i els seus equivalents tradicionals permet establir si certament són adequats o no a les necessitats de la persona i conèixer la composició del que mengem, igual com la relació entre qualitat i preu.
•  Menjar light sense productes light. En general, les persones busquen menjar aliments de característiques semblants als tradicionals, però de menor aportació energètica. Des del punt de vista dietètic i nutricional resulta adequat que el consumidor desitge aliments menys greixosos i amb menys sucres, si bé cal tenir en compte que per a això no és indispensable recórrer als productes light. Menjant menys de 'certes coses' i cuinant els aliments de la manera adequada s'aconsegueix reduir els greixos i els sucres sense necessitat d'optar pels productes light, que generalment són més cars i no resulten tan abellidors com els aliments que pretenen imitar.

Qui regula els productes light?

En l'actualitat l'única referència que tenen les empreses del sector alimentari per a qualificar els seus productes com a light és l'acord elaborat el 1990 per la Comissió Interministerial per a l'Ordenació Alimentària (CIOA). Es tracta d'una sèrie de recomanacions, per la qual cosa no hi ha un marc legal que obligue de moment a complir amb els requisits proposats, com, per exemple, que la reducció del valor energètic respecte al producte de referència siga almenys del 30%. Açò ha propiciat que no totes les empreses complisquen aquest acord, per la qual cosa es troben en el mercat productes light o lleugers (galetes, cacau en pols, patates fregides, sucs&) amb una aportació energètica que a penes difereix del seu equivalent de referència, i amb la diferència que el seu preu és notablement superior. És tasca del consumidor revisar l'etiquetatge i comprovar, en aquest cas, si realment la reducció d'energia del producte el fa adequat.

Varietats de productes light

•  Productes amb menys greix. Són útils per a diversificar l'alimentació dels qui han de controlar la quantitat de greixos de la seua dieta, com en el cas d'hipercolesterolèmia, hipertrigliceridèmia, certs trastorns hepàtics o de la vesícula biliar, problemes pancreàtics i d'excés de pes. Els de més ús són: salsa fina tipus maionesa lleugera, margarina i mantega light, formatges i pernil cuit baix en greix, llet i iogurts desnatats, etc.
•  Productes amb menys sucre o sense sucre. Són útils per als qui han de controlar el consum de sucres, com és el cas de la diabetis, de la hipertrigliceridèmia, de la sobrecàrrega i de l'obesitat. Cal destacar que no tots els productes en què s'inclou el missatge "sense sucre", "sense sucre afegit", "amb fructosa", "apte per a diabètics" són light o baixos en calories. Són baixos en calories si fan servir edulcorants no calòrics, mentre que si incorporen fructosa (sucre present en fruites, hortalisses i mel) en comptes de sacarosa o sucre comú, poden aportar la mateixa energia o fins i tot una mica més que els aliments convencionals, depenent de la resta dels seus components, per la qual cosa no serien adequats per als qui tenen excés de pes.

Relacions d'aquest contingut