Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Pasta amb ou farcida de carn: La pasta fresca és més cara però va quedar millor en el tast

Dues mostres contenien més glutamat (additiu potenciador del sabor) de l'admès. Aquestes pastes tenen sal i aporten moltes calories

  S'han analitzat deu mostres de pasta amb ou farcida de carn, de les quals cinc eren raviolis i cinc més tortel·linisb. Sis (de Gallo, Rana, Buitoni i El Pavo) eren de pasta fresca, que es comercialitza refrigerada, i quatre (de Knorr i Gallo) de pasta seca, la més comuna. Els envasos en què es van comprar per a l'anàlisi tenien 250, 375, 400 i 500 grams. Aquestes pastes amb ou farcides, molt nutritives, són calòriques (entre 300 i 400 calories per cada cent grams) i el seu gran poder energètic es veu augmentat quan són condimentades amb salses. Pel seu contingut de gluten, el consum d'aquestes pastes està contraindicat en persones celíaques. Els etiquetatges de les deu mostres s'atenien al que estableix la normativa.

(Nota: d'aquí endavant, sempre que no s'especifique en la denominació es fa referència a pasta seca, la convencional). La mostra amb una proporció més alta de farciment (42%) va ser la de raviolis Rana; les que més carn incorporen al farciment, tortel·linis i raviolis, els dos frescs, de Gallo, i raviolis Rana; la carn de millor qualitat es va trobar en els tortel·linis frescs de Buitoni, i la pasta amb més ou, en els tortel·linis Knorr. D'altra banda, les dues mostres de Knorr superaven per poc el màxim de glutamat, additiu potenciador del sabor. I en els raviolis Knorr, la pasta (exclòs el farciment) tenia menys proteïna de l'exigida.

Les mostres de pasta convencional i de pasta fresca són semblants nutricionalment, per bé que les de pasta fresca tenen més aigua (30% enfront del 10%), un 50% més de carn i mancaven de glutamat en el farciment excepte en els raviolis Rana. Quant al preu, la pasta fresca és -de mitjana- un 55% més cara que la seca, i, a més, una vegada cuinada dura prou menys.

En el tast, les pastes fresques van ser més ben qualificades, i hi destaquen les dues de Buitoni, els raviolis Rana i els tortel·linis Gallo. Entre les millors va figurar una pasta convencional, els tortel·linis Knorr. La millor relació qualitat-preu de les pastes fresques són tortel·linis Gallo, la menys grassa i calòrica, de les millors en el tast i la més barata. En les pastes convencionals cap no mereix aquesta distinció, encara que els raviolis Gallo constitueixen una opció interessant, més que res pel seu preu ajustat.

Classes de pasta

La pasta elaborada únicament amb sèmola, farina o semoletes derivades de blats durs, o una mescla d'aquests ingredients amb blats semidurs o tous s'anomena "pasta alimentària simple". Les "pastes compostes" poden portar, a més, ou, llet, gluten, soja i verdures i hortalisses com espinacs, pastanagues o tomaques. Les "pastes farcides", que poden ser simples o compostes, contenen un preparat de carn, de peix, de greixos, de verdures i hortalisses, de formatge o additius aromàtics, entre altres ingredients. A la pasta seca s'ha eliminat part de l'aigua, i això la fa més estable i permet que es conserve més temps. La pasta fresca té més aigua i s'ha de mantenir en refrigeració i durant menys temps. La cocció de la pasta fresca, per no exigir tanta rehidratació, és més curta, per la qual cosa convé fixar-se en els temps de cocció indicats en l'etiqueta. La menor humitat de la pasta seca fa que els seus nutrients es concentren, fet que n'eleva el contingut. Una vegada cuinada la pasta, aquesta proporció de nutrients s'acostarà a la de la pasta fresca.

Composició nutricional

En els dos tipus de pastes amb ou farcides de carn, el nutrient majoritari són els hidrats de carboni. En les pastes seques representen prop del 63% i en les fresques la proporció és menor i oscil·la més, entre el 35% i el 50%, a causa del contingut de farciment, més semblant entre les pastes seques que entre les fresques. Quant al greix, també en tenen (10%-11%) en més proporció les pastes seques; en les fresques, representa des del 4,4% fins a l'11%. En proteïna, les pastes seques farcides aporten una mica més d'un 13% i en les fresques, tres voregen el 13% però tres més queden per sota del 12%. El seu alt valor energètic les fa convenients per a xiquets i adolescents, esportistes i treballadors que fan un gran desgast físic. A la població general es recomana consumir pasta entre 1 i 3 dies a la setmana. Les pastes amb ou farcides analitzades aporten unes 400 calories per cada cent grams les normals i unes 300 les fresques.

Només les pastes compostes (com aquestes amb ou) poden contenir sal, i no més de l'1% sobre substància seca. Les analitzades superen aquest límit però és a causa del farciment, fet que resulta admissible. En el total de l'aliment (pasta més farciment), la sal es va trobar des d'un 0,8% fins a un 1,7%. Excepte en una mostra, la fresca tenia menys sal que la seca. En tot cas, el contingut de sal augmentarà quan s'hi afegisca la salsa. El glutamat monosòdic, E-621, és un additiu potenciador del sabor permès en els aliments fins a un màxim de 10.000 ppm. En els tortel·linis i raviolis Knorr (pasta seca en els dos casos) es va registrar més glutamat (10.408 i 10.384 ppm, respectivament) de l'admès i se'n va detectar la presència en les dues pastes seques de Gallo i en els raviolis frescs de Rana, si bé no van superar els 1.000 ppm.

Què té el farciment

El farciment representa entre el 26% i el 42% del pes, està compost per una mescla de carn, espècies, additius potenciadors del sabor, greixos vegetals hidrogenats, sal i aromes. Però el contingut de carn hi és escàs, al voltant del 50% del farciment. La carn més utilitzada és la mescla de vedella i porc, encara que en les dues pastes Knorr l'ingredient majoritari era la mortadel·la. La norma diu que les pastes farcides han de contenir almenys un 25% de farciment. Les deu compleixen: en les seques representa entre un 26% i 32% i en les fresques entre el 30% i el 42%. Després de diverses proves (veieu el quadre) es va concloure que les de més carn eren les pastes fresques Gallo i Rana, i les de menys les dues pastes Knorr, els raviolis secs Gallo i els tortel·linis de pasta fresca Buitoni. També es va comprovar que no hi ha grans diferències de qualitat en la carn de les diverses mostres, si bé va destacar positivament la dels tortel·linis de pasta fresca Buitoni.

I la pasta?

La humitat màxima per a les pastes seques amb ou és del 12,5% i en les fresques s'ha de trobar entre un 22% i un 30%. S'exigeix també que la pasta, sense el farciment, tinga no menys del 12,5% de proteïna, mínim que les pastes fresques superen sobradament però no així les seques: els raviolis Knorr van donar un 11,8% de proteïna i els raviolis Gallo i els tortel·linis Knorr, encara que per molt poc, no arriben al mínim, i els tortel·linis Gallo es queden en un 12,6% de proteïna. Pel fet de denominar-se pastes amb ou, la sèmola de blat ha hagut de ser enriquida amb ou o rovells d'ou. La mostra amb més ou va ser la dels tortel·linis Knorr i la de menys, els tortel·linis de pasta fresca Buitoni, els raviolis de pasta fresca de Buitoni i els tortel·linis de pasta fresca El Pavo, per bé que totes tenien prou quantitat d'ou.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto